VOLUNTARIAT: NO TOT VAL

Olga Permanyer Martinez, Program Support & Innovation, Àrea de Desenvolupament Global.

El projecte de 1994 “Do No Harm” buscava un procés d’aprenentatge basat en l’experiència, que incloïa agències de cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària internacionals i locals que proporcionessin ajuda en situacions d’emergència. La seva meta era aprendre de les interaccions entre l’ajuda prestada en tals situacions d’emergència i les conseqüències que provocaven, que poden arribar a ser molt perjudicials sense voler-ho.

Però aquest projecte, més enllà del seu objectiu principal, va estandarditzar aquest concepte del “do no harm” -l’acció sense mal- i ha estat i és clau en el treball tant en ajuda humanitària com en cooperació al desenvolupament. Pot resultar obvi, però la història ens ha demostrat que no ho és tant: és primordial tenir en compte les repercussions de les accions planificades en aquests contextos d’alta vulnerabilitat perquè aquestes accions poden tenir conseqüències negatives inesperades.

És veritat que amb aquest concepte cada cop s’estudien i planifiquen millor les accions i s’emmarquen en estratègies a mitjà i llarg termini, sempre que sigui possible, treballant amb la comunitat local, i amb processos bottom-up que s’han estès com una bona pràctica dins del sector.

Però ara que arriba l’estiu i el període vacacional, és inevitable reflexionar sobre els voluntariats. Perquè tots coneixem a algú que busca poder dedicar un parell de setmanes de les seves vacances a conèixer algun país exòtic i aprofitar per a poder col·laborar en un projecte de desenvolupament, o ens apareixen en Instagram organitzacions que planifiquen vacances socials o campaments per a joves on motiven la seva consciència global. I és molt important poder valorar els pros i contres abans de prendre decisions que, encara que mogudes per bones intencions, puguin acabar tenint resultats contraproduents. És per això que vull compartir unes reflexions sobre aquest tema.

Primer voldria oferir una mica de context, ja que la paraula voluntariat engloba moltes i molt diverses pràctiques. Si acudim a la Llei 45/2015, de 14 d’octubre, de Voluntariat (d’ara endavant Llei 45/2015) que en el seu article 3 —concepte de voluntariat— i en el 8— dels voluntaris— estableix que el voluntariat ha de ser:

  • Decisió lliure de la persona.
  • De caràcter solidari.
  • De manera gratuïta, sense compensació econòmica o material.
  • A través d’una entitat de voluntariat.

En segon lloc, és important poder matisar els termes. El voluntariat es realitza d’una manera organitzada, té estratègia a llarg termini, té una causa social per objectiu, es basa en la mobilització social i té un seguiment i avaluació constant dels resultats. El voluntarisme està fet d’accions eventuals i aïllades, sovint dissenyat per a ajudar a un individu. I finalment cal esmentar un nou terme encunyat actualment que és el volunturisme, o també anomenat turisme solidari, que fa referència a les vacances organitzades a algun país del sud global on es dedica una part del temps a col·laborar en projectes d’ONGs. I és aquí on repesquem novament el concepte del “do no harm” perquè moltes vegades aquesta acció és pitjor que la inacció. Aquesta acció ve més motivada pel guany personal i l’experiència pròpia que per l’aportació que realment es realitzarà en destí.

L’any 2014 va haver-hi un post escrit per Pippa Biddle que es va tornar viral. En aquest post explicava que ella, com a experiència estiuenca oferta per la seva escola, havia participat en un viatge “solidari” de dues setmanes a Tanzània. Eren un grup de 14 estudiants que anaven a construir una biblioteca en una escola durant la primera setmana i a fer un safari la segona. Òbviament, els seus coneixements tècnics no eren apropiats i encara que es passaven el dia posant maons, a la nit professionals locals els llevaven i els tornaven a posar correctament… Aquest és un exemple que pot sonar extrem, però no ho és. Quanta gent se’n va dues setmanes a ensenyar un idioma sense tenir experiència, o a treballar en un orfenat, tornant després amb el cor ple, però deixant aquí a nens i nenes desolats/des que cada dues setmanes han de dir adeu a algú a qui li han agafat afecte? Però va ser molt important donar-li visibilitat al problema perquè aquest post va aconseguir obrir una discussió molt necessària en el sector. Tot val?

Per això, en últim lloc, des d’aquí voldria aprofitar aquest espai per a fer un anomenat a la raó. Òbviament, és molt important el treball de cooperació, però cal no oblidar que és un sector professionalitzat i que precisament es treballa per a poder aportar un coneixement tècnic. Per exemple, que un mes a l’any una doctora es desplaci a terreny per a ajudar en hospitals locals perquè no hi ha personal. Perfecte. Perquè això no sols ajuda, sinó que també es busca que deixi capacitat instal·lada en l’equip mèdic que treballa en aquest hospital, probablement amb escàs accés a nous coneixements i avanços mèdics. Però si faràs alguna cosa que ja poden fer aquí —com l’esmentada construcció de la biblioteca —quin valor aporta a la comunitat? No hi ha professionals qualificats locals que sàpiguen com fer-ho? Perquè alhora es dinamitzaria l’economia local en oferir llocs de treball aprofitant la presència d’una organització internacional que atreu fons i inversió estrangera i motiva projectes que posteriorment poden passar a les mans d’entitats públiques locals que garanteixin la seva sostenibilitat en el temps.

Per tant, el que s’ha de buscar és promocionar el treball i l’experiència local. Descolonitzar processos. I optimitzar recursos i temps. En paraules de Beatriz Lecumberri a través de Planeta Futur, “ser voluntari a l’estranger durant l’estiu genera tant entusiasme en els aspirants com reticències en moltes ONG i receptors d’ajuda. Dedicar el seu temps als altres és sempre lloable, però no tot val”.

Però aquesta intenció, aquest temps, i aquests recursos, són molt importants. Per què no redirigir-los cap a espais, entitats i necessitats locals? En totes les ciutats d’Espanya hi ha iniciatives que necessiten gent compromesa, que pugui oferir el seu temps a més mitjà o llarg termini, i que aportin valor a les pròpies comunitats. Perquè sempre es prioritza l’exòtic de l’aliè i llunyà, però cal no oblidar que en tots els països hi ha necessitats no cobertes, on és vital el treball de les entitats socials, i això també és voluntariat.

Referències:

“Ir como voluntario a África, abrazar niños y colgar la foto en Instagram. No, gracias”. Lecumberri, Beatriz. Planeta Futuro, 2023.

“The problem with little white girls (and boys): why i stopped being a voluntourist”. Pippa Biddle, The Problem With Little White Girls (and Boys): Why I Stopped Being a Voluntourist (pippabiddle.com)

“El valor del voluntariado en el tercer sector: nuevos escenarios”. Benlloch Sanz, Pablo. Observatorio del voluntariado.