UNA MIRADA SOCIAL A L’ABANDÓ ESCOLAR PREMATUR (AEP)
Berta Viader, Tècnica de formació Programa Zing; i Clara Vicente, Project Manager Programa Zing
Amb la recent publicació dels resultats espanyols de l’informe PISA per a 2022, en la qual es van evidenciar desigualtats regionals i van fer saltar les alarmes en unes certes comunitats, s’ha posat sobre la taula el debat públic sobre la qualitat de l’educació en la nostra societat i els factors múltiples que intervenen (polítiques educatives, finançament per càpita, ràtio d’alumnes per classe, etc.). En aquest article volem centrar-nos en una d’aquestes problemàtiques, l’Abandó escolar Prematur (AEP), i per a això hem analitzat les dades més recents a nivell europeu i espanyol, les seves causes, conseqüències i recomanacions sobre com incidir en la seva reducció.
De què estem parlant quan parlem d’AEP a Espanya?
La taxa d’AEP és el percentatge de joves d’entre 18 i 24 anys que, encara que hagi finalitzat l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) no continua els seus estudis postobligatoris, ja sigui formació reglada com a batxillerat, grau bàsic o mitjà o qualsevol formació no reglada, sobre el total de joves de la seva edat.
L’AEP es produeix en diferents moments i engloba diverses casuístiques: pot succeir durant l’ESO (es considera fracàs escolar i el/la jove no obté la titulació mínima), en la transició a l’educació postobligatòria (no continua estudiant) i durant l’etapa postobligatòria (inicia estudis superiors, però no els finalitza) (Curran i Montes, 2022).
Actualment, a Espanya, el percentatge d’AEP ha baixat deu punts en una dècada, passant del 23,6% en 2013 al 13,9% en 2022, la qual cosa reflecteix els esforços de la comunitat educativa per reduir aquesta xifra. No obstant això, les dades continuen sent preocupants i es troben molt per sobre de la mitjana europea: segons les dades de l’INE, en 2022 Espanya presentava un índex d’AEP de més de quatre punts per sobre de la mitjana europea, situada en 9,6%, sent el segon país europeu, després de Romania, amb més proporció d’AEP. Si ens fixem en les dades de Catalunya en particular, observem una taxa encara major, un alarmant 16,9%.
Per a establir un marc de referència en relació amb la taxa d’AEP esperada, és important referir-se a les recomanacions de la Comissió Europea, que en 2010 va fixar un objectiu de reducció de l’AEP a Espanya per sota del 15% per al 2020 i del 9% per al 2030 (objectiu per a tota la UE). Si bé s’hauria arribat al primer objectiu, encara que tard, hi ha molta feina a fer per a aconseguir disminuir la mitjana fins a l’objectiu final establert.
Quines són les causes de l’AEP?
Per a poder aprofundir en les causes de l’AEP, és necessari mirar més enllà del mèrit o capacitats individuals dels i les joves i analitzar la problemàtica des d’una mirada social en la qual s’han de contemplar factors estructurals com la renda per càpita, gènere, nacionalitat, origen, lloc de residència, estructura familiar, nivell formatiu parental, vinculació amb el centre educatiu, necessitats especials, etc. L’AEP és, indubtablement, una problemàtica multicausal (Tarabini, 2019).
No obstant això, hi ha una dada que sembla especialment rellevant: la relació entre els recursos econòmics familiars i la taxa d’AEP. Un estudi recent sobre l’AEP a Catalunya va trobar que les persones que conviuen en un entorn amb més recursos econòmics abandonen per sota de l’1%, mentre que les que es troben en situació de més precarietat econòmica ho fan en gairebé un 20% (Curran i Montes, 2022). Les dades, presentades en el següent gràfic, mostren una clara tendència a disminuir l’AEP a mesura que augmenten les rendes per càpita de les llars.
Així mateix, les dades recollides en aquests últims anys pel Programa ZING (Fundació Nous Cims), un programa d’ocupabilitat dirigit a joves en situació de vulnerabilitat socioeconòmica amb més de deu anys de recorregut i gairebé 1400 beneficiaris en aquest curs 2023/2024, corroboren la diversitat de casuístiques de l’abandó escolar, però mostren com hi ha alguns motius recurrents, com la necessitat d’incorporar-se al mercat laboral, les dificultats econòmiques familiars i la salut mental.
Així doncs, es veu clarament que l’AEP no afecta a tot l’alumnat per igual i no és un fenomen generalitzat, sinó que se situa principalment en el col·lectiu de joves amb major vulnerabilitat econòmica i social. Per tant, cal entendre l’AEP com un fenomen estretament vinculat amb les desigualtats socials i estructurals i abordar-lo com a tal.
En conseqüència, és important tenir en compte les condicions d’educabilitat (López i Tedesco, 2002), un terme usat en la recerca acadèmica de l’àmbit educatiu per a explicar totes aquelles condicions socials, escolars i familiars bàsiques amb les quals un jove ha de comptar per a poder fer un bon ús dels recursos educatius. Sota aquesta premissa, un jove ha de tenir unes condicions mínimes que li garanteixin suficient estabilitat com per a poder dedicar-se a la seva formació acadèmica, per la qual cosa quan aquestes condicions no estan assegurades, augmenta el risc d’abandonar prematurament.
Quines són les conseqüències de l’AEP?
No incidir en l’AEP té conseqüències tant a nivell individual, així com comunitari com a societat. Abandonar els estudis té impacte en el desenvolupament individual entès com les habilitats socials, la resolució de conflictes o la capacitat de pensament crític, ja que romandre en el sistema educatiu no solament garanteix uns coneixements tècnics, sinó també l’adquisició d’unes competències transversals que incrementen les capacitats per a desembolicar-nos com a individus al llarg de la nostra vida.
Així mateix, l’AEP incideix directament en les oportunitats laborals futures: les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), mostrats en el següent gràfic, reflecteixen que les persones que abandonen prematurament el sistema educatiu (nivell 0-2 i 3-4) tenen una major taxa d’atur.
Tal com hem esmentat anteriorment, l’AEP és un fenomen estretament vinculat amb les desigualtats socioeconòmiques, per la qual cosa no incidir en l’AEP perpetua les desigualtats en la població amb rendes per càpita més baixes.
Com podem incidir en l’AEP?
Incidir en l’AEP implica necessàriament treballar per a reduir les desigualtats socials que condicionen la continuïtat educativa dels i les joves en situació de major vulnerabilitat. Per a això caldria intervenir en nombrosos aspectes estructurals, però des del Programa ZING apostem per tres principals vies per a incidir en l’AEP en els i les joves amb major vulnerabilitat econòmica:
- Orientació precoç: treballar en l’orientació professional de manera precoç i individualitzada durant l’escolarització obligatòria, focalitzant esforços en què els i les joves trobin una via professional alineada amb els seus interessos i capacitats i la motivació necessària per a continuar el seu camí formatiu.
- Beques econòmiques no meritocràtiques: beques flexibles dissenyades per a compensar la falta de recursos econòmics d’aquelles llars amb menors ingressos. Aquestes beques han de garantir tant l’accés com la continuïtat en els estudis.
- Acompanyament individualitzat: garantir que els i les joves tinguin un acompanyament durant l’etapa formativa obligatòria i postobligatòria permet anticipar unes certes situacions que poden incidir en l’abandó (desvinculació amb el centre escolar, dificultats acadèmiques, falta de referents positius, gestió de les expectatives, etc.).
Finalment, volem destacar que per a poder conèixer millor com afecta l’AEP en els i les joves és molt important poder obtenir dades particulars sobre la seva realitat social i educativa i sobre el seu benestar subjectiu per a poder realitzar anàlisis longitudinals sobre com impacten aquests factors en el seu desenvolupament educatiu. Per a això, en ZING Programme hem començat un estudi de recerca que ens permetrà identificar patrons vinculats a l’AEP dels i les joves del programa i, a futur, dissenyar accions que ens ajudin a mitigar els seus efectes.
Bibliografia:
Ministerio De Educación, Formación Profesional Y Deportes (2023): Pisa 2022. Programa Para La Evaluación Internacional De Los Estudiantes. Informe Español. Madrid, INEE.
Instituto Nacional de Estadística (INE) (2024). Encuesta de Población Activa.
Curran, M. y Montes, A. (2022). L’abandonament escolar prematur a Catalunya. Radiografia de la situació actual. Fundació Bofill.
García Gracia, M., A. Sánchez-Gelabert (2021). El abandono educativo temprano refleja las desigualdades sociales. El Observatorio Social de la Fundación “La Caixa”.
Tarabini, A. (2019). The Conditions for School Success. Examining Educational Exclusion and Dropping Out. Palgrave Macmillan.
Lopez y Tedesco (2002). Las condiciones de educabilidad de los niños y adolescentes de América Latina. Buenos Aires: Instituto Internacional de Planeamiento de la Educación.