REVERTIR LA POLARITZACIÓ: UN DESAFIAMENT COMPLEX, PERÒ NO IMPOSSIBLE
Marta Mosquera, Directora General.
La polarització actual en el món exacerba la divisió ideològica i social, afectant negativament les persones en situació de vulnerabilitat. Aquesta fragmentació intensifica la desigualtat, ja que les polítiques públiques es tornen més extremes i menys inclusives, deixant als més desfavorits sense el suport adequat. En les xarxes socials, la desinformació i els discursos d’odi es propaguen, augmentant l’estigmatització i l’aïllament de comunitats marginades. A més, la polarització dificulta la cooperació en temes crítics com la salut o l’educació, la qual cosa perjudica especialment als qui ja enfronten barreres significatives.
Abordar la polarització social és complex a causa de la seva naturalesa multicausal. Des de la perspectiva del canvi sistèmic, això implica reconèixer i actuar sobre una xarxa interconnectada de factors econòmics, polítics, socials i culturals. Aquest fenomen no sols és causant desigualtats econòmiques o discursos polítics confrontacionals, sinó també per la fragmentació mediàtica i dinàmiques de poder que reforcen aquestes divisions.
Un enfocament sistèmic requereix estratègies integrades que abordin simultàniament el conjunt de factors. Això inclou promoure l’equitat econòmica, fomentar el diàleg intercultural, regular els mitjans per a reduir el biaix, i desmantellar les estructures de poder que es beneficien de la polarització. A més, les solucions han de ser adaptatives i contextuals, involucrant a una àmplia gamma d’actors socials en un procés inclusiu i participatiu.
Algunes estratègies clau per a abordar i revertir la polarització són:
- Fomentar el diàleg constructiu
El diàleg és una eina poderosa per a construir ponts, resoldre conflictes i fomentar una comprensió mútua en una societat diversa. En una època marcada pels antagonismes i l’augment d’ideologies extremistes com el feixisme, el diàleg emergeix com un far d’esperança per a aquells que busquem cohesió i harmonia. No obstant això, perquè el diàleg sigui veritablement efectiu, és fonamental que les parts involucrades comencin des d’una posició d’humilitat intel·lectual, reconeixent que no posseeixen tota la veritat. Aquest reconeixement no sols és una mostra de maduresa, sinó també una obertura sincera cap a la comprensió i el respecte per les perspectives alienes.
Aquest tipus d’humilitat no suposa subestimar les nostres pròpies idees i valors, sinó reconèixer que uns altres també poden aportar valuoses percepcions i coneixements. Aquest reconeixement obre la porta a l’escolta activa, un altre component crucial en el diàleg.
L’escolta activa implica parar esment de manera conscient i deliberada al que l’altre està dient, sense interrompre, jutjar o planificar una resposta immediata. És un acte de respecte i una mostra que es valora la contribució de l’altre.
L’intercanvi d’idees que sorgeix d’aquest entorn de respecte mutu i humilitat és fonamental per a contrarestar la polarització. En una societat diversa, és natural que existeixin diferències d’opinió i de creences. No obstant això, quan aquestes diferències s’aborden a través del diàleg constructiu, es poden convertir en una font d’enriquiment en lloc de conflicte. A través del diàleg, les persones poden trobar punts en comú i aprendre a coexistir pacíficament, malgrat les seves diferències. Aquest procés és essencial per a desactivar les tensions que sovint porten a la radicalització i a l’extremisme.
A més, el diàleg efectiu és una eina crucial per a desmantellar les ideologies feixistes i els populismes, que es basen en la divisió, l’odi i la supremacia. El feixisme prospera en ambients on la incomprensió i la desconfiança són la norma. En fomentar un entorn on el diàleg preval, s’afebleix la base sobre la qual es construeixen aquestes ideologies extremistes. Les converses obertes i sinceres permeten que les persones confrontin els seus propis prejudicis i pors, i desenvolupin una comprensió més matisada dels altres.
El procés de diàleg no és sempre fàcil i requereix esforç i compromís de totes les parts involucrades. És crucial que les persones s’acostin al diàleg amb la ment oberta i estiguin disposades a qüestionar les seves pròpies creences i suposicions. Aquest nivell d’introspecció pot ser incòmode, però és necessari per al creixement personal i col·lectiu.
- Educació i consciència
En un món cada cop més globalitzat i divers, la capacitat d’entendre i compartir els sentiments i perspectives dels altres és essencial per a la cohesió social i la convivència pacífica. L’educació en empatia es presenta com una eina fonamental per a aconseguir aquests objectius. Incloure programes educatius que fomentin l’empatia i la comprensió de diverses perspectives pot transformar les nostres interaccions socials, reduir els conflictes i contribuir a una societat més justa i harmoniosa.
També ensenyar habilitats de pensament crític és crucial per a ajudar les persones a avaluar informació de manera objectiva i reconèixer biaixos. Aquest enfocament no sols millora la capacitat individual per a discernir la veritat, sinó que també enforteix la salut democràtica i la cohesió social.
El pensament crític implica la capacitat d’analitzar i avaluar la informació de manera racional i lògica. Això inclou la identificació de fonts fiables, la comprensió d’arguments complexos i la detecció de fal·làcies, biaixos i paranys argumentatius. En dominar aquestes habilitats, les persones poden prendre decisions informades i evitar ser manipulades per informació errònia o enganyosa.
Incorporar el pensament crític en l’educació des d’una edat primerenca és fonamental. Els programes educatius han d’incloure exercicis que promoguin l’anàlisi profunda, la resolució de problemes i el debat respectuós. A més, s’han d’ensenyar tècniques per a identificar i qüestionar els propis prejudicis i els de les fonts d’informació.
El pensament crític també fomenta l’obertura mental i la disposició a considerar diferents perspectives. Això és essencial en un entorn globalitzat on la comprensió intercultural i la col·laboració són més importants que mai. En ensenyar a les persones a pensar críticament, se’ls equipa amb les eines necessàries per a navegar un món complex i prendre decisions que contribueixin al bé comú.
També és important que siguem coneixedors de la història i el context per a fomentar una comprensió més profunda i promoure la cohesió social. Aquesta educació no sols enriqueix el coneixement, sinó que també desenvolupa l’empatia i el respecte per la diversitat.
La història i el context de cada grup i moviment social ofereixen valuoses lliçons sobre les seves lluites, assoliments i contribucions. En estudiar aquests aspectes, es poden apreciar la complexitat de les experiències humanes i comprendre millor les arrels de les desigualtats i les injustícies actuals. Aquesta comprensió fomenta una actitud de respecte i solidaritat cap a aquells les històries dels quals han estat marginades o distorsionades.
A més, l’educació en història i context promou el pensament crític. S’aprenen a analitzar fonts històriques, a reconèixer biaixos i a avaluar diferents interpretacions d’esdeveniments passats. Aquesta habilitat és crucial per a desenvolupar ciutadans ben informats i compromesos que poden participar activament en la construcció d’una societat justa i equitativa.
- Mitjans de comunicació responsables
El periodisme ètic se centra en la veritat, la precisió i la integritat, evitant el sensacionalisme que exacerba les divisions. Aquest enfocament no sols enforteix la confiança del públic en els mitjans de comunicació, sinó que també contribueix a una conversa pública més saludable i constructiva.
El periodisme ètic es guia per principis fonamentals com la veracitat, la imparcialitat i la responsabilitat.
Evitar el sensacionalisme és crucial per a reduir la polarització. Les notícies sensacionalistes tendeixen a exagerar els conflictes i a presentar els temes de manera divisiva, la qual cosa alimenta la por i la desconfiança. En contrast, el periodisme ètic ofereix una anàlisi profunda i matisada dels problemes, promovent l’enteniment i el diàleg entre diferents grups.
A més, el periodisme ètic exerceix un paper vital en la defensa de la democràcia. En mantenir informats als ciutadans sobre els assumptes públics i en responsabilitzar als poderosos, ajuda a garantir la transparència i la rendició de comptes. Aquest paper és fonamental per al funcionament d’una societat democràtica on el debat informat i la participació ciutadana són essencials.
En l’era digital de la sobreinformació l’alfabetització mediàtica s’ha convertit en una habilitat indispensable. Ensenyar a les persones a consumir mitjans de manera crítica significa capacitar-les per a identificar fonts fiables, discernir entre fets i opinions, i evitar la propagació de desinformació.
L’alfabetització mediàtica comença amb la capacitat d’avaluar la credibilitat de les fonts. Els individus han d’aprendre a verificar la reputació i l’historial dels mitjans i els autors abans de confiar en la informació que presenten. Això no sols protegeix contra la manipulació, sinó que també enforteix la confiança en la informació consumida.
A més, l’alfabetització mediàtica implica desenvolupar habilitats per a analitzar críticament el contingut dels mitjans. Això inclou entendre com es construeixen els missatges, identificar biaixos, interessos, i reconèixer tècniques persuasives o manipulatives. En fer-ho, les persones poden formar-se opinions informades i resistir millor la influència de la desinformació.
- Promoció de valors comuns
En un món divers i plural, la identificació d’interessos comuns és essencial per a construir ponts entre diferents grups. Enfocar-se en valors compartits com la seguretat, la prosperitat i la justícia permet trobar punts de connexió que transcendeixen les diferències superficials. En reconèixer aquests interessos comuns, es crea una base sòlida per al diàleg i la col·laboració constructiva.
Els projectes comunitaris exerceixen un paper crucial en reunir persones de diversos orígens per a treballar cap a objectius compartits. Aquestes iniciatives no sols promouen l’enteniment mutu i la solidaritat, sinó que també enforteixen els llaços socials i fomenten un sentit de pertinença col·lectiva. En treballar braç a braç en projectes significatius, les diferències es poden superar i es poden celebrar les fortaleses de cada individu i grup.
El lideratge inclusiu és fonamental per a guiar aquest procés d’unitat. Promoure líders que defensin la inclusió i el respecte mutu crea un ambient on tots se senten valorats i escoltats. Aquests líders treballen per a unir a les persones, emfatitzant la importància de la diversitat com un actiu i no com una barrera. El seu enfocament en la construcció de consensos i la promoció de valors compartits ajuda a superar divisions i a avançar cap a un futur més cohesionat i equitatiu.
En resum, en centrar-se en interessos comuns, promoure projectes comunitaris inclusius i donar suport a lideratges que advoquen per la unitat, s’enforteix el teixit social i s’avança cap a una societat més resilient i harmoniosa. Aquestes pràctiques no sols reconeixen la diversitat com una força, sinó que també treballen activament per a construir un futur compartit basat en la col·laboració i el respecte mutu.
- Reconciliació i justícia restaurativa
Els processos de reconciliació són fonamentals per a sanar ferides del passat i promoure l’harmonia social. Implementar aquests processos permet a les persones confrontar obertament esdeveniments dolorosos, reconèixer els danys infligits i treballar cap al perdó i la sanació. Aquests esforços no sols faciliten la curació individual i col·lectiva, sinó que també enforteixen els llaços comunitaris en promoure un enteniment més profund i empàtic entre tots els involucrats.
D’altra banda, la justícia restaurativa ofereix un enfocament innovador per a abordar conflictes. A diferència del sistema tradicional que se centra en la retribució punitiva, la justícia restaurativa s’enfoca a reparar el mal causat i restaurar les relacions danyades. Aquest enfocament no sols proporciona un espai segur perquè les parts involucrades expressin les seves preocupacions i necessitats, sinó que també promou la responsabilitat personal i comunitària. En permetre que les víctimes, els ofensors i la comunitat participin activament en la resolució del conflicte, s’estableixen bases més sòlides per a la convivència pacífica i el respecte mutu.
En enfrontar el passat amb valentia i compromís, i en centrar-se en la reparació i la restauració de relacions, s’estableixen les bases per a un futur on la comprensió i el perdó prevalguin sobre la divisió i el conflicte. Aquestes pràctiques no sols ofereixen solucions concretes per a resoldre disputes, sinó que també enforteixen el teixit social en promoure una cultura de pau i col·laboració.
- Polítiques inclusives
En la cerca de societats més justes i equitatives, és fonamental desenvolupar i aplicar polítiques d’inclusió que assegurin que tots els grups tinguin una veu activa en les decisions que els afecten. La inclusió genuïna no sols implica la presència de diferents veus, sinó també la creació d’espais on aquestes veus siguin escoltades i valorades per igual.
Paral·lelament, la transparència i la rendició de comptes són pilars indispensables per a enfortir la confiança en les institucions. En garantir que els processos de presa de decisions siguin clars i accessibles, es redueix la percepció d’injustícia i es fomenta un ambient on tots puguin participar de manera informada i activa.
Aquestes dues dimensions, polítiques d’inclusió i transparència amb rendició de comptes, no sols són complementàries, sinó que són essencials per a construir societats més cohesionades i justes, on cada individu se senti representat i respectat.
- Iniciatives a nivell individual
L’auto-reflexió és un primer pas crucial cap a una major comprensió i respecte mutu en el qual ens animem a examinar els nostres propis biaixos i prejudicis, reconeixent com poden influir en les nostres percepcions i decisions. Aquest procés ens capacita per a ser més conscients i empàtics en les nostres interaccions diàries.
La interacció intencional ens convida a buscar activament oportunitats per a connectar amb persones de diversos orígens i perspectives. En obrir-nos a noves experiències i punts de vista, enriquim la nostra comprensió del món i enfortim els llaços de comunitat i enteniment mutu.
Modelar el comportament desitjat és fonamental per a crear un entorn inclusiu i respectuós. A l’ésser un model de comportament obert al diàleg i respectuós en les nostres interaccions quotidianes, inspirem a uns altres a seguir aquest exemple, promovent un ambient on tots se sentin valorats i escoltats.
- Tecnologia i xarxes socials
En l’era digital, els algorismes de les xarxes socials juguen un paper crucial en la forma en què es distribueix i es consumeix la informació. Advocar per algorismes inclusius implica promoure canvis que redueixin l’èmfasi en el contingut polarizant, trenquin la bombolla ideològica, i fomentin una major diversitat de perspectives. Això no sols busca mitigar la fragmentació social, sinó també promoure un enteniment més ampli i equilibrat entre usuaris amb diferents punts de vista.
A més, les plataformes de diàleg són eines clau per a facilitar interaccions constructives i respectuoses en línia. Aquestes plataformes tecnològiques no sols ofereixen espais on les persones poden expressar les seves opinions, sinó que també promouen l’intercanvi d’idees de manera que fomenti la comprensió mútua i la col·laboració.
Juntes, aquestes iniciatives contribueixen a un entorn digital més inclusiu i dinàmic, on la diversitat de perspectives se celebra i es promou el diàleg constructiu com a mitjà per al progrés social i la cohesió comunitària.
Revertir la polarització és un procés que requereix temps, paciència i el compromís de tots els sectors de la societat. En promoure el diàleg constructiu, l’educació en empatia i pensament crític, la responsabilitat en els mitjans de comunicació, la reconciliació, les polítiques inclusives i la interacció intencional, podem treballar cap a una societat més cohesionada i menys polaritzada.
La clau està a reconèixer la humanitat compartida i treballar junts per a construir ponts en lloc de barreres.
Alguns projectes d’exemple poden ser:
Braver Angels:
Volen reduir la polarització política als Estats Units mitjançant el foment de l’enteniment i el respecte mutu entre persones de diferents ideologies polítiques. Organitzen tallers i esdeveniments anomenats “Xarxa/Blue Workshops” on participen persones de diferents afiliacions polítiques per a compartir els seus punts de vista i trobar punts en comú.
Living Room Conversations:
Faciliten converses significatives i respectuoses entre persones amb diferents punts de vista per a fomentar la comprensió i la cohesió social. Proporcionen guies i recursos per a organitzar converses en petits grups sobre temes controvertits. Aquestes converses es duen a terme en un entorn relaxat, com un saló d’estar, per a crear un ambient de confiança i obertura.
Sustained Dialogue Institute:
Transformen les relacions i resoldre conflictes mitjançant diàlegs prolongats i estructurats. Implementen programes de diàleg en universitats, comunitats i organitzacions on els participants es reuneixen regularment per a discutir i abordar temes divisius. El procés de diàleg sostingut permet un enteniment més profund i la construcció de relacions.
Resetting the Table:
Creen espais per a diàlegs productius sobre temes difícils i polarizants, especialment dins de la comunitat jueva estatunidenca. Ofereixen tallers, formació i facilitació de diàlegs que ajuden les persones a escoltar i entendre les perspectives dels altres, fins i tot quan no estan d’acord.
Espacio Fundación Telefónica:
Creen un fòrum de reflexió i debat sobre temes d’interès social i cultural. Organitzen conferències, debats i tallers oberts al públic on es discuteixen temes d’actualitat des de diferents perspectives.
Fundación COTEC:
Promouen la innovació en tots els àmbits de la societat espanyola, incloent-hi l’educació i la cohesió social. Organitzen trobades i debats sobre innovació social i tecnològica, fomentant el diàleg entre experts i ciutadans.
Proyecto Atlántida:
Fomenten l’educació en valors democràtics i la convivència pacífica en l’àmbit escolar. Desenvolupen programes educatius, materials didàctics i formació per a docents centrats en l’educació en valors, la resolució pacífica de conflictes i la participació democràtica.
Educar en la Diversidad (Save the Children):
Promouen l’educació inclusiva i la igualtat d’oportunitats per a tots els nens i nenes. Ofereixen programes i recursos educatius per a docents i centres escolars que aborden temes com la diversitat, la inclusió i els drets de la infància.
Maldita.es:
Newtral:
Promouen la verificació d’informació i el periodisme de dades per a una societat més informada i menys polaritzada. Ofereixen serveis de fact-checking, realitzen recerques periodístiques basades en dades i desenvolupen contingut educatiu sobre com consumir informació de manera crítica.
Civio:
Busquen augmentar la transparència i la rendició de comptes mitjançant el periodisme de dades. Realitzen recerques basades en dades obertes, desenvolupen eines per a accedir a la informació pública i promouen la participació ciutadana en la fiscalització dels poders públics.
Fundació por Causa:
Fundació Secretariado Gitano (FSG):
Treballen per a promoure la igualtat d’oportunitats i la inclusió social de la comunitat gitana. Desenvolupen programes educatius i de sensibilització que fomenten la convivència intercultural i la lluita contra la discriminació.
Fundació Tomillo:
Promouen la inclusió social i laboral de persones en situació de vulnerabilitat. Ofereixen programes educatius, de formació i ocupació que promouen valors de solidaritat, esforç i cooperació.
Proyecto Convive (Cruz Roja Española):
Promouen la integració i la convivència intercultural en comunitats diverses. Organitzen tallers, activitats comunitàries i programes educatius que fomenten el respecte i la cooperació entre persones de diferents orígens.
Centro de Investigación para la Paz (CIP):
Aquest centre es dedica a investigar i promoure la pau, la reconciliació i la justícia restaurativa. Realitzen estudis i ofereixen programes educatius sobre com abordar la polarització i els conflictes.
Fundación para la Reconciliación:
Aquesta organització treballa en projectes que fomenten la reconciliació entre diferents grups socials i polítics. Utilitzen mètodes de justícia restaurativa per a sanar ferides i construir ponts d’enteniment.
Fundación Fernando Buesa Blanco:
La fundació treballa en memòria, pau i convivència. Organitzen esdeveniments i activitats educatives per a fomentar la reconciliació i reduir la polarització social i política.
Proyecto de Diálogo y Convivencia del Ayuntamiento de Madrid:
Aquest projecte promou el diàleg entre diferents comunitats i grups polítics a Madrid. Utilitzen tècniques de justícia restaurativa per a abordar conflictes i promoure la reconciliació.
Red de Justicia Restaurativa de España:
Aquesta xarxa agrupa diverses organitzacions i professionals que treballen en justícia restaurativa. Promouen l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en la resolució de conflictes i la reconciliació.
Referències:
Ayerra, M., & Andueza, J. (2012). Justicia restaurativa: Un nuevo paradigma en la resolución de conflictos. Ediciones Jurídicas Cuyo.
Baker, P. (2010). Bridging the Divide: Peacebuilding and Reconciliation in Divided Societies. Kumarian Press.
Boraine, A. (2000). A Country Unmasked: Inside South Africa’s Truth and Reconciliation Commission. Oxford University Press.
Galtung, J. (2000). Conflict Transformation by Peaceful Means: The Transcend Method. United Nations.
Lederach, J. P. (1997). Building Peace: Sustainable Reconciliation in Divided Societies. United States Institute of Peace Press.
Lederach, J. P. (2005). The Moral Imagination: The Art and Soul of Building Peace. Oxford University Press.
Pérez-Sales, P. (2006). Tortura psicológica: Definición, evaluación y medidas terapéuticas. Editorial Síntesis.
Pranis, K. (2005). The Little Book of Circle Processes: A New/Old Approach to Peacemaking. Good Books.
Van Ness, D. W., & Strong, K. H. (2015). Restoring Justice: An Introduction to Restorative Justice. Routledge.
Wright, M. (1996). Justice for Victims and Offenders: A Restorative Response to Crime. Waterside Press.