REFLEXIÓ SOBRE LA CONSIDERACIÓ DEL COMPONENT DE PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA EN LA IMPLEMENTACIÓ DE PROJECTES EDUCATIUS

Edmond Diop, responsable de seguiment de projectes, Senegal.

Sovint percebuda com un dels pilars fonamentals del desenvolupament social i econòmic d’una societat, l’educació és essencial per a crear consciència. En les nostres societats en desenvolupament, continua sent un excel·lent mitjà d’avanç social. Per exemple, al Senegal, els dos últims presidents que es van succeir, per a expressar-se davant els joves, es van preocupar de mostrar el seu orgull d’haver estat productes del sistema educatiu nacional, per a donar prova que encara queda un camí cap a l’avanç social malgrat provenir de famílies modestes o fins i tot pobres.

Per tant, l’educació exerceix un paper crucial en la promoció de la humanitat, que és i ha de continuar sent preocupació de tota societat i, en general, en la marxa cap al desenvolupament econòmic i social. No obstant això, fins i tot amb les millors intencions, molts projectes educatius lluiten per aconseguir els seus objectius perquè no tenen prou en compte la importància de la participació comunitària. En aquest article, més enllà de demostrar per què aquest compromís és crucial per a la implementació i l’èxit de projectes educatius, recordarem alguns desafiaments que sorgeixen per a la seva realització i finalment compartirem alguns suggeriments d’enfocaments per a generar un compromís òptim i comunitats sostenibles a favor de l’educació.

Abast de la participació comunitària en l’educació

La participació comunitària, en el context de l’educació, es refereix a la participació activa de diferents parts interessades de la comunitat: pares, mestres, líders estudiantils locals. Inclou l’intercanvi de coneixements, la participació, la rendició de comptes, la presa de decisions col·lectiva i la promoció de solucions adaptades a les necessitats específiques de la comunitat. La participació de la comunitat en projectes educatius no és només un plus, sinó un component essencial. Crea un vincle entre l’escola i la comunitat, assegurant que l’educació brindada no sols s’adapti a les realitats locals sinó que també sigui secundada per tots els actors socials.

Impacte de la participació comunitària en els projectes educatius

Un dels primers aspectes positius del compromís comunitari és l’enfortiment dels vincles entre l’escola i el seu entorn local. Quan la comunitat participa activament en la vida escolar, es promou una millor assistència dels estudiants i es redueix la taxa d’abandó escolar [1] .Els nens se senten secundats no sols per la institució educativa sinó també pels qui els envolten, la qual cosa reforça la seva motivació per a triomfar. Un dels actors clau en aquest compromís són els pares. La seva participació activa en la vida escolar no es limita a assistir a les reunions de pares, sinó que abasta una diversitat d’accions (planificació, seguiment continu, avaluació, presa de decisions) que tenen un impacte directe en la qualitat de l’educació rebuda pels estudiants. Aquest interès de la comunitat pel bon funcionament de l’escola també influeix en la motivació del professorat, que es torna més conscient de les expectatives posades sobre ells i el seu nivell de responsabilitat. En aquesta comunitat troba suport en el seguiment dels estudiants, particularment a casa.

El segon aspecte positiu d’aquest compromís és la millora del rendiment dels estudiants. Els estudis [2] han demostrat que els infants els pares dels quals segueixen activament la seva escolaritat solen estar més motivats i tenir més èxit. Això pot significar suport diari amb les tasques, comunicació regular amb els professors o participació en activitats escolars com a jornades de portes obertes o esdeveniments educatius.

En definitiva, el compromís dels pares i líders locals permet adaptar els projectes educatius a les necessitats específiques dels estudiants, fent que els programes siguin més rellevants i efectius. En contextos rurals, per exemple, la participació i l’apoderament de la comunitat i els actors locals poden ajudar a dissenyar iniciatives que tinguin en compte les particularitats culturals i econòmiques dels estudiants, facilitant així el seu aprenentatge. A aquest efecte, el model d’escoles bàsiques comunitàries al Senegal ha demostrat que la participació comunitària pot transformar el rostre de l’educació. Són “escoles de la comunitat, per la comunitat i per a la comunitat [3]” . Aquest model té com a objectiu millorar l’accés a l’educació, particularment en les zones rurals, mitjançant l’adopció d’un enfocament descentralitzat, fomentant una forta participació de les comunitats locals. Es basa en principis fonamentals com la gestió comunitària, la implicació local, l’accessibilitat i la inclusió, els docents comunitaris i promou el micromecenatge. També està l’exemple del Programa Lectura per a Tots (2016-2021) que ha establert el compromís comunitari com un pilar del programa destinat a incrementar el suport d’aquests actors a nivell local per a millorar l’acompliment lector dels estudiants. L’èxit d’aquest enfocament, revelat a través de l’avaluació del programa, ha contribuït en gran manera a la institucionalització de la integració de les llengües locals en el sistema educatiu senegalès a través del MOHEBS (Model Harmonitzat d’Educació Bilingüe al Senegal) en els primers anys d’estudi i ensenyament de la lectura per part dels professors.

Desafiaments per a la participació comunitària

Diversos obstacles poden limitar la participació de la comunitat:

  • Obstacles socioculturals: En unes certes comunitats encara persisteix el punt de vista que l’educació moderna (enfront de l’educació religiosa) no es correspon amb els nostres valors, especialment quan es tracta de nenes. Aquestes concepcions, quan estan fortament arrelades, influeixen molt en el compromís.
  • Barreres econòmiques: en algunes comunitats, els pares poden absentar-se de l’educació dels seus fills a causa de limitacions econòmiques. Estan més disposats a satisfer les necessitats bàsiques que a dedicar temps a l’educació, que a vegades fins i tot es percep com una despesa addicional, una càrrega.
  • Falta de confiança en les seves habilitats: una altra barrera està relacionada amb sentiments d’insuficiència. Alguns pares, particularment en àrees rurals, tenen menys educació i poden sentir-se no qualificats per a participar activament en l’educació dels seus fills. Molts pares senten que manquen de les habilitats necessàries per a ajudar els seus fills a tenir èxit, especialment quan el nivell d’educació del nen excedeix el dels pares.

És necessari llavors tenir en compte la multiplicitat d’aquests paràmetres, lluny de ser exhaustius, per a maximitzar l’impacte dels projectes educatius. Per tant, és essencial superar aquests obstacles i trobar formes concretes de fomentar la participació comunitària. Això podria passar per:

  • Implementació de programes de sensibilització i formació: Es tracta d’organitzar sessions de sensibilització/formació per a pares. Això podria incloure tallers sobre suport acadèmic a casa o conferències sobre gestió d’estudis dels nens. L’objectiu és demostrar als pares el que està en joc en l’educació dels seus fills i recordar-los que exerceixen un paper insubstituïble en l’èxit educatiu dels seus fills, fins i tot si no dominen totes les matèries impartides.
  • Inculcar en les comunitats la percepció d’actors actius i no beneficiaris. Això implica un enfocament participatiu en totes les etapes des de la planificació. Demostrar que els seus punts de vista són escoltats i tinguts en compte, confiant al mateix temps en les estructures comunitàries tradicionals existents, com els comitès de llogaret o les associacions locals. Això permet una millor acceptació i legitimitat de les intervencions.
  • Fomentar la comunicació regular: establir un sistema d’animació a nivell local, idealment amb persones de recursos de la comunitat, pot contribuir en gran mesura a desenvolupar aquest compromís. L’establiment de plataformes de comunicació accessibles (amb, per exemple, grups de WhatsApp), transmissions a través de ràdios comunitàries, reunions comunitàries, permet mantenir als pares informats sobre la situació que preval a l’escola en general i sobre els progressos/dificultats dels seus fills. Això també facilita els intercanvis amb els docents, creant un contacte permanent, un clima de transparència i confiança mútua.
  • Establir una sostenibilitat basada en iniciatives endògenes per a cobrir unes certes despeses o necessitats (aportacions insignificants com tontinas per part de l’escola), per exemple el concepte de l’àtic de l’infant o l’establiment de menjadors escolars es basa en part en la contribució en espècie de les famílies basades en les seves collites (horticultura).

Referències:

[1] Estudio nacional sobre niños y jóvenes fuera del sistema educativo en Senegal (dic. 2017)

[2] Estudio del Ministerio de Educación Nacional de Senegal sobre paternidad y éxito académico, (2016);

Lola Orenga : La relación padres/maestros: fomentando la implicación en la educación de sus hijos. Educación. 2021. ffdumas-03432304f

[3] SAGA, 2005 “Las escuelas comunitarias básicas en Senegal Contribución a la escolarización universal, a la erradicación de la pobreza y al establecimiento de un programa nacional para el desarrollo sostenible”

.