PER UNA MILLOR MOBILITZACIÓ DELS SOCIS INSTITUCIONALS: L’EXEMPLE DE LA FUNDACIÓ NOUS CIMS AL SENEGAL

Pape Makhtar, representant de país, el Senegal.

Associació és la relació entre dues o més organitzacions o entitats per a la implementació d’un projecte o programa. Ha de basar-se en una cooperació igualitària i en la confiança mútua, el respecte als compromisos, la transparència i la reciprocitat. L’associació entre ONG i institucions públiques continua sent complexa a causa dels diferents rols i prerrogatives complexes que totes dues parts han de gestionar amb intel·ligència per a posar fi a les disputes posicionals i afavorir l’acció.

La institució pública continua sent l’artífex de la política pública de desenvolupament i la garant de la seva adequada execució. A nivell descentralitzat, assegura la correcta implementació de les polítiques i estratègies definides per l’Estat central i assegura la coordinació, suport, seguiment i control de les activitats dels diferents actors. Un paper alhora de soci i d’agent d’execució, seguiment i control que ha d’estar equilibrat.

Les ONG, per part seva, donen suport als esforços de l’Estat i de les institucions públiques amb recursos i suport tècnic, i capitalitzen les experiències extretes de les seves múltiples intervencions. En la majoria dels casos es tracta de relleus en el marc de la cooperació al desenvolupament.

En aquesta relació d’associació, totes dues parts deuen, en principi, sortir guanyant: les ONG poden influir en la política estatal satisfent les demandes dels grups d’interès, mentre que l’administració adquireix coneixements i ajuda per a trobar solucions. “Encara que aquestes relacions no contenen en si mateixes factors de desigualtat, és innegable que l’Estat es troba en una posició de força en comparació amb les ONG. Per això es troben constantment en una situació de desequilibri: han d’exigir que la seva opinió sigui tinguda en compte mentre l’Estat pot optar per parar-li esment o ignorar-la. » ( Fuszara , 2005, p. 256).

Així, la col·laboració entre aquests dos socis ha d’estar condicionada per la independència de cadascun, que no s’adquireix quan un d’ells (en aquest cas l’Estat) assumeix un paper de control i s’atribueix la prerrogativa de posar fi a la intervenció de l’altre.

Desconfiança i dubte

La col·laboració entre institucions públiques i ONG no sempre és bona i molt sovint continua sent precària. Encara que es consideri un secret a veus, s’ha observat en la col·laboració entre socis institucionals i ONG una certa desconfiança i dubtes per part de totes dues parts, fent que la relació de treball sigui complexa i difícil.

D’una banda, les institucions públiques reclamen una certa autoritat en termes de definir la política pública de desenvolupament: el soci públic confia així en el seu coneixement de l’entorn local i en el seu paper com a força pública de governança i guardià de la sobirania nacional en matèria de política pública de desenvolupament. Fins i tot si les institucions públiques reben suport en la implementació, guarden gelosament la seva missió de controlar la conformitat de les intervencions de les ONG amb les polítiques definides per l’Estat i la bona gestió dels recursos. També els correspon garantir el compliment escrupolós de les lleis i reglaments que regeixen les intervencions de les ONG.

Quant a les ONG, volen ser crítiques i reservar-se el dret de donar la seva opinió i no seguir cegament les iniciatives públiques. L’actitud singularment exigent d’algunes ONG, el desenvolupament de programes i projectes sovint considerats desfasats de les polítiques públiques, la feble implicació de les autoritats públiques en la definició de la seva estratègia d’intervenció, entre altres, ens porten a considerar aquesta col·laboració com una necessitat desafortunada.

El soci públic sospita del que considera un suport guiat pels interessos d’un donant i no una intervenció basada en les necessitats reals expressades per les comunitats. Les ONG, per part seva, segueixen preocupades per la capacitat de gestió dels poders públics, l’ús correcte dels recursos i viuen amb el pes dels seus compromisos amb els donants i la cerca d’un impacte real de la seva intervenció en la vida de les comunitats.

No obstant això, una vegada que aquesta col·laboració té èxit, dona lloc a una sinergia i complementarietat en les intervencions basades en l’intercanvi d’experiències i coneixements i una transferència d’habilitats per a una millor sostenibilitat dels coneixements adquirits. Això, combinat amb la participació de les comunitats a través d’un fort compromís i una bona apropiació de les intervencions, sens dubte genera un impacte positiu i durador.

Col·laboració amb institucions públiques en el cas de la Fundació Nous Cims:

La Fundació Nous Cims dona suport als esforços de desenvolupament mitjançant el finançament de projectes en benefici d’ONG nacionals i locals per a una millora sostenible de les condicions de vida de les poblacions. Els projectes finançats se centraven en àrees diverses, incloses l’educació, la nutrició, l’apoderament de les dones, el suport als grups vulnerables, la preparació per a la reintegració socioeconòmica dels nens detinguts, l’ocupabilitat i la formació de joves professionals, etc. Aquestes múltiples intervencions es distribuïen en més de deu localitats de tot el país: una ambició que requeria d’una harmonització òptima per a aconseguir impacte.

Per això, la fundació ha llançat des de 2022 la definició d’una nova estratègia amb orientació territorial i temàtica.

Després d’una acurada avaluació de les necessitats, prioritats i representativitat de les OSC, els departaments de Pikine i Saint Louis van ser seleccionats com a Zones Model per a una intervenció que pretén ser inclusiva i tenir un impacte real en la vida de les poblacions. Aquest exercici estratègic es converteix així en un procés minuciós, un important treball d’identificació i mobilització dels actors, però també d’intercanvi, recerca i producció. En aquest sentit, el soci institucional ha de ser present des de l’inici fins al final del procés per a exercir millor el seu paper de suport i seguiment de les iniciatives de desenvolupament.

  • Del diagnòstic a la validació de l’estratègia:

Des del diagnòstic fins a la validació i perfeccionament de la nova estratègia, la fundació va demostrar obertura cap a les parts interessades identificades (OSC, comunitats, socis institucionals, sector privat, poblacions, etc.). En aquesta etapa crucial, els actors institucionals responsables de les polítiques públiques tenien un paper important que exercir. Així, es va realitzar un mapatge inicial de socis institucionals amb la finalitat de comptar amb un directori complet de serveis descentralitzats a nivell de les nostres Zones Model. Aquest treball realitzat en col·laboració amb el nivell central (Ministeri i Direccions Generals, etc.) va suposar un pas important per a posar en marxa un bon diagnòstic. Així, la part institucional d’aquest treball es va centrar en l’inventari de les polítiques fins ara desenvolupades per l’Estat i els seus serveis descentralitzats , les accions implementades, les dificultats trobades; una definició de les fortaleses i febleses de les polítiques públiques desenvolupades sobre els nostres temes d’intervenció. Aquest treball també va permetre tenir referències en termes de dades estadístiques per a un millor seguiment. Tota aquesta informació combinada amb la rebuda d’actors de la societat civil, actors comunitaris i altres agències de desenvolupament ens va permetre tenir una situació real de les polítiques implementades fins al moment, però també dels desafiaments per a un millor impacte. En aquest desig d’establir una intervenció amb un impacte segur i que es beneficiï d’una bona apropiació per part de les poblacions, els socis, en particular les institucions públiques, van considerar necessari realitzar estudis addicionals per a ressaltar les raons subjacents de les dificultats de determinades intervencions i les expectatives de les poblacions sobre les polítiques, projectes i programes desenvolupats. La col·laboració amb socis institucionals va facilitar en gran mesura aquest treball de recerca amb la seva participació en la validació dels TDR, la cerca de les autoritzacions necessàries i la implementació. És el cas de la participació del laboratori de recerca en nutrició de la Universitat Cheikh Anta Diop de Dakar, referència en la matèria, dels districtes sanitaris de Saint Louis i de Pikine i Mbao en el context del diagnòstic de l’estat nutricional dels nens. els IEF de Saint Louis i Pikine com a part de l’avaluació d’acompliment i els centres d’ocupació de Saint Louis i Pikine per a qüestions relacionades amb l’ocupabilitat dels joves amb l’estudi de nínxols prometedors.

Així, els socis es van basar en el diagnòstic enriquit pels resultats dels estudis i recerques realitzats en les àrees d’intervenció per a desenvolupar teories de canvi que servissin de referència per al programa de la Fundació al Senegal. Aquest treball de desenvolupament estratègic va ser obra de diferents socis que van exercir un paper important. Tornant a la participació d’actors institucionals, això va permetre, més enllà de l’aportació tècnica, mantenir el programa alineat amb les polítiques públiques, suposant una manera de minimitzar dificultats amb les institucions en el moment de la seva implementació. Aquestes teories del canvi van ser validades per diverses parts interessades, incloses institucions públiques, abans de traduir-se en un pla d’acció.

  • En execució, seguiment i dinamització:

A aquesta etapa purament estratègica li segueix la implementació del programa. La Fundació Nous Cims no és una entitat d’execució i implementació, sinó de finançament i suport tècnic, per la qual cosa es compromet a posar a la disposició dels socis els mitjans econòmics i el suport tècnic per a l’execució d’aquest programa. Com a resultat, la fundació és responsable de finançar, dins de les seves possibilitats, les iniciatives de les ONG nacionals i locals derivades del programa. Fins i tot si les institucions públiques no poden ser beneficiàries de finançament directe, exerceixen un paper important en la validació de les propostes de projectes i la seva implementació. És en aquest context que la fundació requereix per a qualsevol proposta de projecte una carta d’acord signada pel representant institucional que treballa en el tema i un diagrama de la col·laboració en la implementació.

A més, per a una contínua dinamització d’aquesta fructífera sinergia i un millor seguiment del programa, es creen en cada Zona Model tres grups temàtics per al seguiment dels aspectes tècnics i un grup impulsor per a la supervisió del programa. Les institucions públiques són automàticament responsables de coordinar els grups temàtics per a mantenir aquesta prerrogativa de garant de polítiques i estratègies a nivell de la zona d’intervenció. Encara que exerceixen un paper important en el desenvolupament del nostre programa, els grups temàtics continuen sent òrgans de dinamització associats a aquest programa i en cap cas seran paral·lels ni substituiran als grups sectorials creats sovint per les autoritats públiques.

Suport en complementarietat

Les organitzacions de la societat civil i les autoritats públiques no deurien en cap cas considerar-se rivals ni competir. Si la idea de millorar les condicions de vida de les poblacions continua sent el seu únic objectiu, aquests actors haurien de demostrar complementarietat en les seves accions, i això continua sent possible gràcies a una col·laboració franca i a la transparència en la gestió.

Per tant, les institucions haurien d’obrir-se més a les ONG, romandre accessibles, disponibles i disposades a donar suport a projectes i programes. També han de posar a disposició dades i informació no confidencials i garantir l’harmonització i bona coordinació de les intervencions, tot això en el marc d’una associació guanyadora.

Nosaltres, els altres actors de la societat civil, hem d’entendre que donem suport als esforços dels poders públics i mai podrem substituir a l’Estat ni assumir les seves prerrogatives. En aquest sentit, és la nostra responsabilitat alinear-nos amb les polítiques i estratègies globals definides per l’Estat que ens acull i ens dona plenitud per a exercir. Els nostres projectes i programes tenen tots una vida útil amb un pressupost definit en el moment en què la càrrega de l’Estat roman íntegra i forma part d’una eternitat, mentre existeixi la nació l’Estat i els poders públics tindran la responsabilitat de satisfer les necessitats de les poblacions. Per tant, és la nostra responsabilitat alinear-nos amb les polítiques estatals, la qual cosa de cap manera significa seguir-les cegament. De fet, tenim molt a aportar a través de la participació activa en la definició de polítiques i en la promoció de decisions a favor de les causes que defensem. Defensem un exercici que de cap manera ha de ser responsabilitat exclusiva de la societat civil, sinó més aviat una acció col·legiada amb tots els actors involucrats, particularment les comunitats.

En última instància, resulta necessari, fins i tot essencial, mantenir una col·laboració franca i sincera entre totes les parts interessades, incloses les institucions públiques, en totes les etapes per a aconseguir intervencions útils i sostenibles amb un impacte real en la vida de les comunitats.