MÉS ENLLÀ D’OFERIR UNA OCUPACIÓ ALS JOVES
José A. Serrano Álvarez, Programme Manager d’ocupació, Àrea de Desenvolupament Global
Fa uns dies republicava en LinkedIn una notícia on s’afirmava que en els pròxims anys es crearan milers d’ocupacions en un determinat sector de l’economia. De seguida, un dels meus contactes a LinkedIn, i a més amic, va contestar que era necessari que aquests treballs no fossin treballs porqueria; això és que no fossin precaris i de mala qualitat.
Era interessant aquesta puntualització perquè, encara que pugui semblar una obvietat, no sols és crucial que els joves puguin accedir a una ocupació, sinó que aquesta sigui de qualitat.
Els desafiaments dels joves en un món canviant
L’actual generació de joves és la més nombrosa en la història del món i en molts dels països del Sud més del 60% de la població són joves d’entre 15 i 24 anys. Mai els joves ho han tingut fàcil i sempre han hagut d’afrontar desafiaments ‘inèdits’ respecte a èpoques precedents. Però l’actual generació de joves (això és, els nascuts en els últims anys del segle passat i els primers d’aquest segle) han d’enfrontar-se a canvis que s’estan succeint a una velocitat tal que probablement no va viure cap de les generacions anteriors.
Els joves són una força positiva de canvi transformador i un actor fonamental d’un desenvolupament sostenible i inclusiu. Les seves oportunitats per a comunicar-se, actuar i influir no tenen precedents, com tampoc els tenen els desafiaments que enfronten, apareixent entre ells les noves maneres d’organitzar la producció i el treball, els canvis tecnològics i la revolució digital, però també la incertesa econòmica, el canvi climàtic o les diverses formes de vulnerabilitat i exclusió. No està de més afegir que aquestes dificultats afecten en grau més alt a joves pertanyents a minories o a grups vulnerables.
Pel que fa a l’accés al mercat laboral, en general i tant a Europa com als països del Sud, els joves enfronten majors obstacles que els adults, la qual cosa es veu reflectit en les taxes de desocupació juvenil, les quals solen triplicar la dels adults. Als països del Sud, succeeix a més que més de 3/4 dels treballadors joves estan ocupats en condicions informals, per la qual cosa no compten amb cap mena de protecció social. A això s’afegeix que un percentatge important de joves no estudien ni treballen i són els anomenats Ni-Ni. En un món dinàmic de profundes renovacions tecnològiques, enfrontar el desafiament de l’ocupabilitat dels joves és complicat, però en molts països del Sud ho és més encara a causa de la persistència de sistemes educatius poc inclusius, una major incidència de la pobresa i desigualtat entre els joves, i l’exclusió d’aquelles pertanyents a minories. A més, les persones joves solen veure’s també més afectades pels alts nivells d’inseguretat i violència que es viuen en alguns països.
Assenyala el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) que per a abordar aquestes problemàtiques i desafiaments és necessari adoptar una perspectiva integral. És a dir, els problemes del desenvolupament van més enllà de llindars mínims d’ingressos, necessitats bàsiques o mancances per a tots. Suposa garantir sistemes de protecció social al llarg del cicle de vida de les persones, elevar els estàndards laborals, millorar la qualitat dels serveis socials, expandir l’accés a sistemes de cures, garantir la paritat de gènere, reconèixer els drets multiculturals i plurinacionals dels pobles i les comunitats, millorar la seguretat ciutadana, protegir el medi ambient, assegurar l’accés a l’energia renovable i enfortir la resiliència davant desastres.
Precisament, reconeix el PNUD que la joventut és clau per a avançar en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i per a generar processos d’inclusió efectius. Així, ha desenvolupat una Estratègia per a la Joventut amb tres pilars: 1) un major apoderament econòmic dels joves, 2) un major compromís cívic i participació dels joves en la presa de decisions, la vida política i les institucions públiques, i 3) un enfortiment de la participació dels joves en la construcció de resiliència.
Per a l’apoderament socioeconòmic dels i les joves, el treball decent i la creació de mitjans de vida són fonamentals. No sols suposa incrementar la quantitat de llocs de treball per a les i els joves —amb focus en els qui troben majors dificultats d’inclusió, com per exemple dones, indígenes, migrants o joves de zones rurals i peri urbanes—. També requereix promoure ocupacions de qualitat i augmentar l’accés a protecció social. Igualment, requereix el suport a iniciatives emprenedores mitjançant l’accés a finançament i als mercats.
Però de què parlem quan ens referim a ‘ocupacions de qualitat’? En 1999 l’Organització Internacional del Treball (OIT) en aprovar la Declaració de la OIT sobre Principis i Drets Fonamentals en el Treball, va proposar el concepte de ‘treball decent’ que podria servir per a definir el que són treballs de qualitat.
Què és el treball decent?
El treball decent, segons la OIT és un treball que ofereix condicions d’ocupació segures i dignes per a tots els treballadors, sense discriminació. Aquestes condicions inclouen un salari just, una jornada de treball raonable, seguretat en l’ocupació, llibertat per a sindicalitzar-se, i el respecte dels drets humans i laborals fonamentals.
Anant al detall de cadascun dels components del ‘treball decent’ un salari just és un que permet als treballadors i les seves famílies viure amb dignitat i tenir accés a l’educació, salut i aliments. Una jornada de treball raonable és aquella que no excedeixi el límit de 48 hores setmanals i que ofereixi descansos adequats. La seguretat en l’ocupació significa que els treballadors tenen dret a una indemnització en cas d’acomiadament. La llibertat per a sindicalitzar-se significa que els treballadors tenen dret a formar sindicats i associacions per a millorar la seva situació laboral. El respecte dels drets humans i laborals fonamentals significa que els treballadors han de tenir llibertat per a expressar les seves opinions i dret a la negociació col·lectiva.
La qualitat de l’ocupació als països del Sud
Encara que el concepte de ‘treball decent’ ja ha estat incorporat a l’agenda de l’ocupació en la majoria dels països, també altres organismes internacionals han fet aportacions en relació amb el concepte d’‘ocupació de qualitat’. Així, per exemple, l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) en 2013 va proposar un marc conceptual per a avaluar la qualitat de l’ocupació, com a element clau del benestar individual i del compromís i productivitat dels treballadors. Per a això suggeria analitzar la qualitat dels ingressos, la qualitat de l’entorn de treball, i la seguretat del mercat de treball.
Assenyalava l’OCDE que el principal problema de les economies emergents no és tant la falta d’ocupacions com tal, sinó l’escassetat d’ocupacions de qualitat. Això és en part reflex d’una seguretat social inadequada, que empeny als treballadors a ocupacions de subsistència, mal pagats. Això implica un alt risc de caure en la pobresa, fins i tot tenint una ocupació. Són precisament les persones joves i els treballadors poc qualificats els que acumulen un pitjor acompliment en termes de quantitat (tenen les taxes més altes de desocupació) i de qualitat (baixos ingressos, major inseguretat i pitjor qualitat de l’entorn laboral). Aquests factors incideixen negativament en el creixement futur i en la cohesió social i contribueixen a l’increment de la desigualtat
Per què oferir treballs de qualitat als joves?
El nostre paper com a societat és guiar als i les joves en la transició de l’educació a l’ocupació. L’accés a una ocupació decent és una poderosa eina per a la inclusió econòmica, però no sols això. Oferir als joves treballs de qualitat és una manera de motivar-los a desenvolupar habilitats i coneixements útils per al seu futur. Això els ajudarà a desenvolupar un sentit de responsabilitat, ètica de treball, capacitat de treball en equip i habilitats de comunicació.
Per a oferir treballs de qualitat als joves, és necessària la implicació dels governs a través de:
- la implementació de polítiques i estratègies dirigides a fomentar l’ocupació juvenil;
- la millora de les competències dels i les joves a través de programes formatius, d’orientació i acompanyament;
- la protecció dels seus drets laborals;
- i la promoció de mesures de protecció social inclusives, adequades i eficaces.
Per part seva, els ocupadors han de proporcionar-los un entorn segur, respectuós i professional. Això significa proporcionar-los una descripció clara de les seves tasques i responsabilitats, un horari de treball flexible, un salari just i una oportunitat d’aprendre noves habilitats. Els ocupadors també han d’assegurar-se que els joves rebin una orientació adequada i que tinguin l’oportunitat de desenvolupar les seves habilitats personals i professionals. Això pot incloure capacitació en el lloc de treball, seminaris, cursos i altres activitats de formació. Finalment, els ocupadors han d’assegurar-se que els joves se sentin respectats i valorats en el treball. Això significa escoltar les seves opinions i respectar les seves idees, encoratjar la participació, i fer-los saber que estan contribuint a l’empresa.
Accedir a un treball permet als joves ser independents, també poder contribuir a mantenir a les seves famílies, aportar a la societat en general i començar a dissenyar el seu futur. En definitiva, per a milions de joves el treball és la clau que obre el camí als seus somnis. Però perquè tot això ocorri, i com deia el meu amic, és indispensable que les ocupacions que es creïn en el futur siguin de qualitat. És bo tenir-ho en compte perquè precisament fa uns pocs dies es va celebrar el Dia Internacional del Treball. En aquest dia, en gairebé tots els països del món se celebren i es recorden les lluites històriques a través de les quals els treballadors i les treballadores van anar ampliant els seus drets. Vists els desafiaments que planteja el futur, queda un llarg camí per recórrer. No hi ha dubte que un dels més importants és facilitar l’accés dels joves al mercat de treball en condicions dignes.