La importància de les paraules en la construcció de la realitat: la responsabilitat de comunicar bé en el tercer sector

LA IMPORTÀNCIA DE LES PARAULES EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA REALITAT: LA RESPONSABILITAT DE COMUNICAR BÉ EN EL TERCER SECTOR

Sara Ferrer Pascual, Tècnica de comunicació i màrqueting.

En el context actual, frenètic, d’excés d’informació i canals de comunicació, una història, un fet, es poden construir amb unes poques paraules.

Les paraules que utilitzem tenen el poder de construir marcs mentals, pots explicar una situació d’una manera o una altra i pot donar una perspectiva totalment diferent sobre el mateix tema. Les paraules poden arribar a forjar conductes, opinions, estereotips… És per això, que és imprescindible que anem amb compte en la forma en la qual articulem els nostres discursos.

La comunicació és fonamental en les organitzacions del tercer sector, d’una banda, dins dels seus rols està el d’informar: informar persones que necessiten ajuda o acompanyament, donar-los tota la informació que puguin necessitar, orientació sobre mesures de seguretat, com trobar a familiars… I el d’informar o sensibilitzar a la resta de població no implicada directament en la causa perquè la coneguin i puguin col·laborar en la mesura que sigui possible.

Però, d’altra banda, la informació també juga un paper imprescindible en l’assignació de recursos. Si es comunica bé, serà més fàcil rebre fons o influir en actors clau per a mantenir i escalar les activitats i accions que es realitzen des de les organitzacions del tercer sector.

La comunicació és, llavors, important, però també és delicada, sobretot quan tractem i parlem de persones. És imprescindible partir d’un profund enteniment de les diferents realitats que comunicarem i les persones sobre les quals parlarem, i qualsevol acció comunicativa que realitzem ha d’anar orientada cap a la dignificació d’aquestes persones. El llenguatge pot arribar a ser igual d’excloent que una barrera física, encara que a vegades no ens adonem. Comuniquem, però no a qualsevol preu.

És la nostra responsabilitat en parlar sobre persones, pensar primer, sobre quin llenguatge utilitzem, que imatges mostrarem, com parlem sobre elles… El Código internacional de conducta relativo al socorro en casos de desastre del CICR ens dona una referència, diu: “En les nostres activitats d’informació, publicitat i propaganda, reconeixerem a les víctimes de desastres com a éssers humans dignes i no com a objectes que inspiren compassió”. Ensenyant una imatge fidel a la situació i “posar en relleu les aptituds i aspiracions de les víctimes i no senzillament la seva vulnerabilitat i els seus temors”. Evitant costi el que costi l’ús d’un llenguatge paternalista que representi a les persones com a éssers indefensos i desfavorits que necessiten la nostra ajuda per a ser salvats, creant una imatge estereotipada.

També, cal atorgar la importància i mostrar el paper dels actors locals i desmitificar el paper d’“herois i salvadors” de les organitzacions del tercer sector que promouen estereotips racistes. Com indica el periodista Asier Hernando: “No es requereixen més respostes paternalistes, el Nord global no ha de salvar al Sud global; pot col·laborar, sumar els seus esforços, però sempre reconeixent a les seves organitzacions i actors locals”. Són realment elles les que coneixen als i les afectades, les seves necessitats, les que arriben primer, i les que empoderen a les comunitats perquè formen part d’elles. La bona notícia és que ja estem començant a veure en xarxes socials moltes organitzacions que estan utilitzant un llenguatge més transparent i amb una mirada decolonial confirmant la gran importància dels actors locals.

D’altra banda, també és important quan fem referència a grups que inclouen persones de diferents gèneres, utilitzar un llenguatge igualitari i no excloent. Detectar desigualtats i aplicar mesures correctores que mitiguin els biaixos sexistes en l’ús del nostre llenguatge i imatges. Un document com la “Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona” sempre va bé per a tenir-ho a mà.

Cal destacar que el llenguatge s’adapta a l’evolució de la societat i a les necessitats comunicatives i, per tant, està en constant evolució i estic segura que aviat es recolliran més usos neutres del llenguatge per a referir-nos a persones que no s’identifiquen amb cap gènere. Una bona pràctica que podem utilitzar és, per exemple, que sempre que puguem aprofitem noms invariables quant al gènere, com “persona”, que ens permet disposar d’una paraula neutra “molt habitual en la llengua comuna […], que és tan útil que ja s’ha fixat en algunes expressions del llenguatge administratiu, com, per exemple, la persona interessada”. Usant un llenguatge igualitari promovem la igualtat de gènere i evitem la discriminació en el llenguatge.

Partir d’una base comunicativa per a qualsevol professional del tercer sector és, per tant, imprescindible. Tractem amb persones i caminarem sempre sobre un fil delicat en qualsevol cosa que comuniquem, però val la pena.

La responsabilitat d’explorar noves plataformes digitals

Com bé diu el periodista Miguel Ángel Rodríguez García sobre les plataformes socials: “El seu paper és clau en àmbits com l’alerta primerenca, el socors en casos de desastre o la reducció del risc, ja que la disponibilitat massiva de telèfons mòbils i d’internet ha canviat per complet el paradigma de la comunicació. Les xarxes socials com Facebook, TikTok o Twitter han demostrat en aquest context, com en l’actual guerra d’Ucraïna, la seva capacitat de difusió i de mobilització.” També tindrem el repte d’adaptar el to, el text, les imatges i les comunicacions a la plataforma social en les quals hàgim decidit estar.

Les organitzacions del tercer sector, per tant, han d’explorar i estar al corrent dels nous mitjans digitals i de comunicació que són tendència. Si la manera d’arribar a més persones que necessiten acompanyament, per a sensibilitzar o recaptar fons, ha canviat, tenim la responsabilitat de ser aquí.

Sens dubte, cal pujar-se’n a la roda i ràpid, però amb cap, els canals de comunicació cada vegada són més variats i la comunicació més urgent.