ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ EN CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ
Ana Peris, Responsable de comunicació i màrqueting
La comunicació en el tercer sector exerceix un paper fonamental en conscienciar sobre realitats sovint invisibilitzades. La sensibilització social és una eina poderosa que pot mobilitzar accions tant en el pla individual com col·lectiu. No obstant això, és important considerar alguns factors diferencials que infereixen en l’efectivitat de les campanyes de sensibilització.
Més enllà de les estratègies narratives habituals en el camp de la comunicació, aquestes dependran també de la nostra capacitat per a comprendre i treballar amb els matisos psicològics de l’empatia. És a dir, més enllà de considerar com construir campanyes que captin l’atenció, hem d’apostar per una aproximació capaç de traslladar la complexitat d’aquestes realitats i despertar una empatia sostenible i accionable en l’audiència.
Sensibilització, Ètica i Dessensibilització
Les estratègies de sensibilització col·loquen sovint històries humanes en primer pla, ja que les històries personals, en presentar narratives que permeten la identificació amb els protagonistes, activen l’empatia de manera natural. Les persones som més propenses a involucrar-nos emocionalment quan podem veure les nostres pròpies experiències, desitjos o pors reflectides en els altres. La intenció última és portar a l’audiència, més enllà de les estadístiques, cap a la realitat tangible.
Aquesta utilització d’històries reals desperta un debat pertinent en el sector, on sovint es crida a la responsabilitat, ja que hem de recordar que es tracta de testimoniatges d’experiències viscudes, no un simple instrument de comunicació.
Existeix un cert acord tàcit, no sempre respectat per les organitzacions, d’una representació acurada i respectuosa com a condició essencial per a no revictimitzar als seus protagonistes ni perpetuar estereotips que danyin al col·lectiu en consolidar prejudicis o presentar simplificacions que perjudiquin comunitats senceres.
En definitiva, s’advoca encertadament per una narrativa que honri l’autenticitat, protegeixi la dignitat dels protagonistes i fomenti la comprensió sense caure en el parany de l’explotació emocional com a clau per a construir ponts emocionals significatius sense comprometre la integritat de les persones darrere de cada història.
Hi ha, no obstant això, altres arestes en les campanyes comunicatives que activen l’empatia, potser menys present entre els responsables de comunicació:
En primer lloc, una comunicació basada en una vivència individual comporta uns certs riscos, especialment en termes de representativitat i comprensió completa de la situació. Generalitzar a partir d’una experiència personal pot portar a una visió esbiaixada de la realitat. La pròpia selecció de testimoniatges és a més subjectiva, podent excloure perspectives importants i creant una imatge distorsionada de la realitat en deixar de costat certs aspectes o grups de persones.
En definitiva, la realitat és complexa. En comunicar-la a través de testimoniatges individuals, existeix el risc de simplificar massa la narrativa i perdre la riquesa i complexitat de la situació que depèn de factors com el context històric, social, econòmic i polític, que poden no ser presents en un testimoniatge individual.
En segon lloc, paradoxalment, l’exposició constant a narratives que provoquen aquesta connexió emocional, pot resultar en dessensibilització, portant l’audiència a desenvolupar una espècie de blindatge emocional. Dit d’una altra manera: la sobrecàrrega pot convertir-se en soroll, anul·lant la capacitat de percebre el sofriment com una cosa davant la qual hem d’actuar.
Així, l’empatia, la nostra capacitat de sentir i comprendre les emocions dels altres, pot xocar amb els mecanismes psicològics d’autoprotecció quan desperta emocions incòmodes. El constant bombardeig de realitats que percebem com a tràgiques, pot desencadenar la necessitat de desconnectar emocionalment per a preservar el benestar emocional.
Comunicació Conscient
Respecte a aquest últim punt, per a mantenir l’efectivitat de la comunicació, cal tenir en compte no sols l’instint natural de connexió, sinó també el d’autopreservació.
No existeixen solucions màgiques ni receptes infal·libles, especialment si tenim en consideració que som responsables sols d’un percentatge mínim del total d’impactes que rebrà la nostra audiència.
No obstant això, algunes teories psicològiques com la d’autoeficàcia o l’evitació de la desesperança ens donen algunes pistes sobre les possibles aproximacions.
La principal estratègia passa potser per la comunicació en positiu. Sense edulcorar o versionar la realitat, l’èmfasi en solucions i la inclusió d’històries de resiliència no sols eviten la fatiga emocional, sinó que també mobilitzen a l’audiència en traslladar que les seves accions poden marcar la diferència.
Això es deu al fet que les persones tendim a evitar situacions en les quals percebem que no hi ha possibilitat de canvi o millora. L’esperança, d’altra banda, actua com un motivador intrínsec i proporciona un estímul que fomenta l’acció.
A més, s’ha de donar espai a l’audiència per a processar i actuar. Involucrar-la de manera activa fomentant la seva participació reforça la connexió emocional d’una audiència que se sentirà part de la solució.
Conclusions
Construir campanyes de sensibilització efectives no és només transmetre informació; és crear ponts emocionals que connectin a l’audiència amb la realitat presentada, en tota la seva complexitat.
Devem, no obstant això, ser conscients dels riscos de dessensibilització i treballar activament per a mantenir l’equilibri entre l’empatia i els mecanismes de defensa psicològica. En última instància, la comunicació efectiva no sols crea consciència, sinó que també inspira un canvi significatiu i sostenible en la societat.