EL VALOR DEL BENESTAR EMOCIONAL D’INFANTS I ADULTS ALS CENTRES EDUCATIUS
Clara Sau, Project Manager Komtü Programme.
En els últims anys, després dels alts nivells d’estrès, por i incertesa viscuts durant la pandèmia, el paper de les escoles en la promoció de la salut mental s’ha convertit en un debat central en l’àmbit educatiu (Cardona, 2021). Els centres educatius són entorns on infants passen la major part del seu temps durant l’etapa de creixement i formació, moment crucial per al desenvolupament social, emocional i acadèmic. En l’entorn educatiu, es pot enfocar l’abordatge de la salut mental de manera preventiva per tal de reduir la possibilitat de desenvolupament de trastorns mentals greus en el futur.
La salut mental no és només l’absència de malaltia, sinó que també inclou la promoció del benestar en els àmbits social, emocional i conductual, així com la capacitat d’afrontar reptes vitals amb resiliència (Hoovers et al., 2019). Una bona salut mental és fonamental per al desenvolupament acadèmic i personal dels infants. Diversos estudis, com el de McCann et al. (2020), demostren que els estudiants que reben suport socioemocional obtenen millors resultats acadèmics i presenten un comportament més positiu a l’aula.
Promoure el benestar emocional està relacionat amb una major participació en el procés d’aprenentatge i un major sentiment de connexió i benestar personal. A més, ajuda a reduir l’absentisme i abandonament escolar, prevenint situacions d’assetjament escolar i violència.
El treball i desenvolupament socioemocional comporta beneficis com una millor comprensió d’un/a mateix/a, la construcció d’una identitat sana, la capacitat d’establir relacions constructives i saludables amb els altres, l’èxit acadèmic i laboral, així com la capacitat d’adaptar-se als canvis o superar possibles adversitats. La salut mental és un component essencial pel desenvolupament integral d’infants i adolescents. Quan els alumnes aprenen a conèixer-se a si mateixos, a comprendre les seves emocions i afrontar els desafiaments de manera saludable, estan millor preparats per afrontar la vida adulta i els seus reptes (Hoovers et al., 2019).
Per tant, és important que les escoles prioritzin i ofereixin recursos per promoure el desenvolupament socioemocional dels estudiants, creant un clima escolar estimulant, segur i sa, propici per al creixement personal i acadèmic. Un entorn escolar que promogui el benestar emocional ofereix suport i recursos als alumnes perquè aprenguin a identificar les seves emocions, desenvolupin habilitats de regulació emocional i construeixin relacions positives amb els seus companys i professors. Alhora, ofereix als adults les eines i recursos necessaris per acompanyar els alumnes en aquest procés.
Malgrat que la major part de l’atenció i promoció de la salut mental a les escoles se centra en les necessitats dels infants, també és essencial explorar maneres de donar suport als docents i al personal escolar que acompanya als infants en el seu procés de desenvolupament (Hué, 2012). En el context actual, l’educació és molt més que transmetre coneixements acadèmics; també implica promoure el benestar emocional, social i relacional dels alumnes i per poder-ho fer els docents requereixen formació, eines i recursos, i alhora, d’un entorn laboral que promogui el seu propi benestar.
Els docents exerceixen un paper essencial en la formació d’infants i adolescents. La seva tasca és crucial per al futur de les noves generacions, que naveguen una realitat més complexa que mai; amb un augment dels diagnòstics de salut mental, estímuls i pressió social a través de les xarxes, contextos socioeconòmics inestables, incertesa climàtica, moviments migratoris, entre altres reptes (Cardona, 2021). Acompanyar als infants en el context actual no és senzill i sovint els docents enfronten desafiaments significatius en el seu entorn laboral que poden impactar negativament en el seu benestar emocional. Com la pressió pel rendiment acadèmic, agressions o conductes desafiants per part d’alumnes o famílies, grups-classe complexos de gestionar, o esgotament i fatiga per l’alta càrrega laboral i les dificultats de gestió, entre altres.
El benestar emocional dels docents es refereix a la seva capacitat de gestionar l’estrès, les pressions i les demandes professionals mentre mantenen un equilibri emocional adequat (Hué, 2012). Els docents que gaudeixen d’un bon benestar emocional estan més motivats, gaudeixen la seva feina i es mostren més propensos a implicar-se de manera positiva amb els seus alumnes i les activitats educatives.
Diversos estudis han demostrat una estreta relació entre el benestar emocional dels docents i el rendiment acadèmic dels alumnes (Cortés i Ruiz, 2021). Quan els docents ofereixen un suport afectuós, mostren empatia i fomenten la inclusió i el respecte, creen un entorn segur i positiu que afavoreix el benestar emocional dels alumnes. Si els docents es troben emocionalment equilibrats i satisfets al seu lloc de feina, són més propensos a oferir un ensenyament de qualitat i a crear un entorn d’aprenentatge positiu. A més, les relacions amb els adults tenen un paper central en el desenvolupament de la regulació social i emocional dels infants (Nelson, Kendal i Shields, 2013), i durant moltes hores al dia, els i les mestres són el mirall on els infants observen i aprenen.
Donar suport al benestar emocional dels docents implica reconèixer les seves necessitats emocionals, proporcionar un clima laboral de benestar, i també proporcionar-los recursos i oportunitats de desenvolupament professional, així com les eines i recursos necessaris per acompanyar als infants. Els programes de formació en tècniques de gestió dels grups complexes, de l’estrès i la frustració, la creació d’un clima escolar positiu i el foment de l’autocura són aspectes essencials per a millorar el benestar laboral dels col·lectius. Quan els docents es troben emocionalment saludables, se’n beneficien ells i també tota la comunitat educativa.
El benestar emocional dels alumnes i el benestar emocional dels docents estan intrínsecament relacionats. Per aconseguir una educació de qualitat cal atendre les necessitats emocionals tant dels alumnes com dels docents. Fomentar un entorn escolar que prioritzi el benestar emocional permetrà una millor interacció i col·laboració entre docents i alumnes, promovent un aprenentatge més significatiu i un desenvolupament integral per a tots els membres de la comunitat educativa.
Moltes escoles incorporen programes d’aprenentatge social i emocional, que ajuden els estudiants a desenvolupar habilitats per comprendre i expressar les seves emocions, establir relacions positives i resoldre conflictes de manera constructiva. Abordant la prevenció i promoció de la salut mental des d’un punt de vista sistèmic i integral, propiciant un canvi de mirada cap a l’acompanyament emocional.
Des del programa Komtü acompanyem al personal docent, no docent i les famílies promovent l’adquisició d’eines i recursos que els permetin acompanyar als infants en el desenvolupament de les competències personals, emocionals i socials. Al llarg dels tres cursos d’implementació del programa, es realitza formació i s’instauren a les escoles espais en els que poder compartir, observar-se i avançar en la millora del benestar emocional al centre. Tot guanyant en cohesió, comunicació i adquirint estratègies d’autocura, que esdevenen pilars en la dinàmica de les escoles que participen al programa, per tal de mantenir-ne l’essència al finalitzar la implementació.
És important que les escoles i centres educatius esdevinguin espais des d’on promoure i acompanyar el benestar emocional dels infants. Per aconseguir-ho, cal dotar als adults que els acompanyen de les eines i recursos necessaris, i també d’espais de cura i benestar. De totes maneres, per tal que el canvi de mirada de les escoles tingui impacte en l’àmbit social, també cal que la prevenció de la salut mental esdevingui central en totes les àrees socials, des de l’entorn familiar fins a les activitats de lleure i l’atenció de la salut, a través de polítiques socials, programes i estratègies comunitàries (Shonkoff, 2010). Prioritzant el benestar i l’acompanyament emocional podrem acompanyar a infants i adults a afrontar els reptes de futur de manera sana i resilient.
Bibliografia:
Cardona, M. (2021) Apoyo a las necesidades sociales, emocionales, conductuales y de salud mental de niños y estudiantes. Departamento de Educación de EE.UU. Recuperat a: https://www2.ed.gov/documents/students/apoyo-a-las-necesidades-sociales-emocionales-conductuales-y-de-salud-mental-de-ninos-y-estudiantes.pdf
Cortés Valiente, J. A. i Ruiz Segarra, M. I. (2021) Bienestar emocional del docente de educación inicial. Prácticas, investigación, innovación y perspectivas de la educación inicial, 131-138. Recuperat a: http://repositorio.unae.edu.ec/handle/56000/2146
Hoover, S., Lever, N., Sachdev, N., Bravo, N., Schlitt, J., Acosta Price, O., Sheriff, L. & Cashman, J. (2019) Advancing comprehensive school mental health: Guidance from the field. Baltimore, MD: National Center for School Mental Health. University of Maryland School of Medicine. Recuperat a: https://www.schoolmentalhealth.org/media/SOM/Microsites/NCSMH/Documents/Bainum/Advancing-CSMHS_September-2019.pdf
Hué García, C. (2012). Bienestar docente y pensamiento emocional. Revista Fuentes, (12), 47–68. Recuperat a: https://revistascientificas.us.es/index.php/fuentes/article/view/2467
MacCann, C., Jiang, Y., Brown, L. E. R., Double, K. S., Bucich, M., & Minbashian, A. (2020). Emotional intelligence predicts academic performance: A meta-analysis. Psychological bulletin, 146(2), 150–186. https://doi.org/10.1037/bul0000219
Nelson, H. J., Kendall, G. E., & Shields, L. (2014). Neurological and biological foundations of children’s social and emotional development: an integrated literature review. The Journal of school nursing : the official publication of the National Association of School Nurses, 30(4), 240–250. Recuperat a: https://doi.org/10.1177/1059840513513157
Shonkoff J. P. (2010). Building a new biodevelopmental framework to guide the future of early childhood policy. Child development, 81(1), 357–367. Recuperat a: https://doi.org/10.1111/j.1467-8624.2009.01399.x