COMUNICAR EN EL TERCER SECTOR: L’ORATÒRIA COM A ALIADA

Marina Caymari, tècnica de comunicació.

La Reial Acadèmia Espanyola defineix l’oratòria com “l’art de parlar en públic de manera eloqüent i persuasiva. Implica l’ús de tècniques específiques per a comunicar idees de manera clara, convincent i efectiva, amb l’objectiu d’influir en l’audiència”.

Sovint associem l’oratòria amb la política o el món empresarial, però en poques ocasions la considerem una eina vital per al tercer sector. No obstant això, no tenim projectes que comunicar i audiències a les quals persuadir, motivar i atreure?

En una societat permanentment connectada, on prevalen els missatges curts i efímers, la capacitat de connectar amb el públic s’ha convertit en un veritable desafiament per a qualsevol entitat.

En aquest article, explorem com podem millorar la nostra oratòria per a enfortir la comunicació amb voluntaris, beneficiaris i actors clau d’un projecte social sense parlar dels temibles braços creuats o de les poderoses pauses dramàtiques.

El punt de partida

Simon Sinek, expert en lideratge i motivació, proposa en la seva teoria del Golden Circle que els líders i organitzacions més exitosos inspiren i connecten millor amb la seva audiència quan comuniquen primer el “per què” — el seu propòsit o raó de ser — abans d’explicar el “com” — el seu procés o valors — i el “què” — el seu producte o servei. Segons Sinek, “la gent no compra el que fas; compra per què ho fas. I el que fas simplement demostra el que creus”..

Parlar des del “per què” és parlar des de l’autenticitat. Aquí no hi ha matisos, especificacions ni comparacions, només un propòsit, un objectiu, una meta, una creença.

En el tercer sector, la teoria del Golden Circle adquireix una rellevància especial quan una entitat comunica primer el seu “per què”, aconsegueix inspirar i mobilitzar a la seva de manera més efectiva.

Mantenint l’equilibri

Connectar emocionalment amb l’audiència és crucial per a crear un vincle profund i durador. Però per què és tan important aquesta connexió emocional?

Diversos estudis sostenen que recordem millor allò que ens afecta emocionalment. Un exemple és el de Cahill i McGaugh (1995), els qui van investigar com les emocions influeixen en la consolidació de la memòria.

Aquest estudi demostra que els esdeveniments que ens afecten emocionalment tendeixen a ser recordats amb major claredat i detall que els esdeveniments neutrals. Això es deu a l’activació de l’amígdala cerebral, que juga un paper crucial en el processament d’emocions i en la formació i emmagatzematge de records emocionals.

Com podem veure, l’emoció permet connectar de manera profunda i personal, evocant sentiments que poden motivar i persuadir. No obstant això, no hem d’oblidar la importància de la racionalitat, que aporta estructura, lògica i credibilitat, assegurant que el missatge sigui comprès i acceptat conscientment.

Segons Nancy Duarte, els grans comunicadors combinen sense esforç l’emoció amb la racionalitat per a crear missatges que ressonen tant a nivell personal com intel·lectual, fomentant una connexió i comprensió més profunda amb la seva audiència. (Duarte, 2019).

Així, un orador que combina adequadament tots dos aspectes pot captar l’atenció del públic, mantenir el seu interès i facilitar el canvi de les seves actituds o comportaments. Aquesta dualitat és crucial per a les entitats perquè apel·la tant a la ment com al cor, la qual cosa enforteix el missatge i la seva recepció.

A qui i per a què

A l’hora de comunicar, és tan important saber quin és el nostre propòsit com entitat com conèixer quin és el nostre objectiu amb aquesta comunicació, sigui escrita o oral.

Estem tractant de canviar un comportament o augmentar la consciència sobre alguna cosa? Estem informant o convencent? Reflexionar sobre el resultat desitjat de la comunicació ens permetrà estructurar el missatge de manera clara i eficient.

Com deien Xip i Donen Heath (Heath, C., & Heath, D. 2007), hem de preguntar-nos: què volem que sàpiga la nostra audiència?, què volem que pensi, senti i faci?

D’altra banda, conèixer a qui ens dirigim és essencial perquè la nostra oratòria convenci, influeixi i generi una acció.

Wilcox, Cameron i Xifra (2012, p.238) assenyalen que “el coneixement de les característiques dels públics objectiu, com les creences, actituds, preocupacions i formes de vida, és una part essencial de la persuasió. Ajuden el comunicador a elaborar missatges a mesura, que siguin rellevants, que satisfacin una necessitat i que proporcionin un desenvolupament lògic d’accions”.

La comunicació no verbal

La controvertida comunicació no verbal també ocupa un espai en l’art de comunicar, ja que com apunta Brooks, J. (2022), el llenguatge corporal, les expressions facials i el contacte visual poden reforçar o contradir el missatge verbal, afectant així la recepció i l’impacte del discurs.

S’ha escrit i debatut molt de sobre les bones pràctiques i els errors comuns en l’oratòria — des d’encreuar els braços o mirar cap amunt, fins a estar amb les cames obertes com si s’estigués en un Western de John Wayne—. No obstant això, no entrarem en aquest debat.

Al final, el més important, és ser conscient de la nostra comunicació no verbal. Saber que els nostres gestos i expressions transmeten missatges que poden contradir (o no) les nostres paraules. I, sobretot, no sobreactuar. La naturalitat i l’autenticitat de l’orador és el que ens permetrà generar credibilitat i connectar amb la nostra audiència.

Per exemple, si una persona molt enèrgica, activa i moguda, s’encasella darrere d’un faristol en un escenari, és probable que comenci a fer gestos que embruten la seva posada en escena, com donar petits bots (que poden denotar nerviosisme) o mantenir una mala postura.

Per contra, si algú exterioritza els nervis a través de les mans, un micròfon de mà podria ser més convenient que un de diadema. Així, mantindrà les mans ocupades i a la vista.

D’altra banda, si es tendeix a parlar massa ràpid i sense fer pauses —la qual cosa afecta la respiració—, hi hauria dos trucs que podrien ser útils. En primer lloc, estrènyer els dits dels peus ajudaria al fet que la tensió es desplacés cap avall i permetria al diafragma obrir-se de nou. I, en segon lloc, si l’estil comunicatiu és accelerat, sempre es poden afegir elements com a vídeos o exercicis per a l’audiència que trenquin el discurs, permetin agafar aire i pausar la presentació.

Existeixen molts exercicis i consells que poden ajudar a millorar la comunicació no verbal. No obstant això, el primer pas és conèixer-se a un mateix i analitzar com s’actua en parlar. Per a això, rebre feedback de companys i, per què no, gravar-se durant les pràctiques pot resultar essencial.

En conclusió, interioritzar i comunicar el “perquè” de la teva entitat; mantenir un equilibri entre la raó i l’emoció; tenir clar per a què i a qui comuniques; i conèixer-te com a orador i donar-te suport en les teves qualitats, farà que tu, com a comunicador, puguis estar al servei del missatge i que la teva comunicació sigui efectiva i eficient.

 

Referències:

Real Academia Española (RAE). (s.f.). Oratoria. En Diccionario de la lengua española (23.ª ed.).

Sinek, S. (2009). Start with Why: How Great Leaders Inspire Everyone to Take Action. Recuperado de https://startwithwhy.com/.

Cahill, L., & McGaugh, J. L. (1995). A novel demonstration of enhanced memory associated with emotional arousal. Nature, 371(6499)

Duarte, N. (2019). “DataStory: Explain Data and Inspire Action Through Story”. Hoboken: Wiley.

Heath, C., & Heath, D. (2007). “Made to Stick: Why Some Ideas Survive and Others Die”. New York: Random House.

Wilcox, D. L., Cameron, G. T., & Xifra, J. (2012). Relaciones públicas. Estrategias y tácticas (10.ª ed.). Pearson Educación.

Brooks, J. (2022). “The Power of Nonverbal Communication: How to Use Body Language to Persuade and Influence.” New York: HarperCollins.