Uncategorized @ca

ABRAÇANT L’ADOLESCÈNCIA

Pau Gomes, Director Àrea Benestar Emocional

Creatius, expressius, originals, imaginatius. Permetem-nos descobrir les fortaleses dels nostres adolescents. Són éssers vigorosos amb grans potencialitats que faran prosperar el nostre futur.

Sabies que els adolescents i joves representen la major generació de la història, amb més de 1800 milions de persones entre 10 i 24 anys a tot el món [1]?

L’adolescència és una etapa de gran vulnerabilitat on és habitual sofrir malestar emocional. Són moltes les situacions que influeixen: l’assetjament escolar, la falta d’adaptació social, el baix rendiment acadèmic, el mal ús de les xarxes socials i els videojocs, problemes de salut física, problemes familiars, financers, experiències passades traumàtiques com abús, negligència, violència o desastres naturals són factors de risc per a l’aparició de trastorns de salut mental [4].

Com a societat, és molt fàcil anomenar-los rebels, inconscients i irresponsables, immadurs, conflictius, perillosos, mal educats, fluixos, etc. No obstant això, totes aquestes etiquetes danyen la seva autoestima i la seva capacitat per a desenvolupar-se de manera saludable. Existeix la necessitat d’una major consciència, major educació i respecte a l’adolescència, a la seva salut mental i a la seva participació en les nostres comunitats. Millorem la comprensió de les fortaleses dels nostres adolescents.

Etapa culminant del desenvolupament

L’adolescència és un període especial i irrepetible que deixa empremta en les nostres vivències i records, amb moments d’entusiasme, alegries, frustracions o decepcions. Una etapa que vivim de manera intensa tant els adults que estem al seu voltant com ells o elles mateixes. És un moment de canvi, d’aprenentatges, de creixement cerebral, un moment de transició i desenvolupament adaptatiu vital: deixem de comportar-nos com a nens, per a adquirir els comportaments propis de l’adultesa. Hi ha una gran maduració en el cervell, que realitza noves connexions neuronals i elimina aquelles que deixen de ser útils [5]. Igual que durant els primers mil dies de vida del cervell del bebè, l’adolescència també és una fase crucial perquè les connexions neuronals facin de l’adolescent un individu independent, autònom i responsable. A més, el converteixen en una persona plenament desenvolupada i saludable a nivell emocional, personal i social, perquè s’integri a la seva comunitat. La naturalesa del cervell ens mostra com la part predilecta del cervell en la presa de decisions conscients (còrtex prefrontal) triga més a desenvolupar-se, no estant completament formada fins als 25 anys [6] [7]. Això ens ajuda a entendre per què els adolescents tendeixen a prendre decisions ràpides i impulsives, corrent riscos en cerca d’emocions fortes, moltes vegades influïdes pels seus amics i entorn. El cervell adolescent és molt sensible a la dopamina [8], és a dir, a tot allò que li doni una recompensa com el menjar, el sexe i la música, així com al reconeixement social. Aquesta resposta de dopamina és major als estímuls de recompensa en adolescents en comparació amb els adults. [9] I està directament relacionada amb la quantitat d’importants aprenentatges, patrons i comportaments que caracteritzen aquest període vital. I és aquí on l’adolescent té un potencial increïble, sempre que no sigui influït per les crítiques constants i negatives o les conductes destructives cap a la seva persona com les drogues, la violència o les autolesions.

És de summa importància que, en el camí de l’adolescència, els adults que els acompanyem establim uns límits comprensius amb les necessitats pròpies dels adolescents. L’autodisciplina, la responsabilitat, la paciència i la tolerància a la frustració necessàries per a la interacció amb els altres es veuran fomentades pels termes que acordem amb ells. Així els protegirem i els ajudarem a comprendre el que és segur i el que no ho és, en l’ús d’Internet o en el consum de drogues i alcohol. Fomentarem en els nostres adolescents la independència saludable en la seva presa de decisions responsables i necessàries per a la vida adulta. Sabem que els adolescents que creixen amb límits clars tenen una major autoestima i autocontrol, prenen decisions positives per a si mateixos i per als altres, i se senten segurs i confiats en la seva capacitat per a fer-ho [10] [11].

Si es proporciona un entorn de suport i oportunitats adequades, els adolescents poden desenvolupar el seu potencial creatiu, trobar la seva veu artística o expressiva i el seu pensament lateral (out of the box). Els floreixen la imaginació i l’experimentació, portant-los a nous descobriments i una infinitat d’avanços. Una etapa en la qual els adolescents van comprenent millor les emocions dels altres i a regular les seves pròpies emocions de manera més efectiva. Desenvolupen la seva identitat social i el seu sentit de pertinença a un grup. Aprenen habilitats socials importants, com saber demanar ajuda, la comunicació assertiva o la resolució de conflictes [12].

Experimenten amb diferents identitats i rols socials, la qual cosa els permet descobrir qui són i els qui volen ser en el futur. Són grans agents de canvi que ben encaminats amb energia i passió poden mobilitzar i ser poderosos en les seves comunitats. El moviment estudiantil Fridays for future per a reclamar l’acció contra el canvi climàtic és un clar exemple.

Molts avanços en l’art, la ciència i la tecnologia s’han aconseguit gràcies a la perspectiva innovadora dels nostres joves. Un adolescent de 15 anys, Jack Thomas Andraka[13], va inventar un sensor de paper que pot detectar el càncer de pàncrees, un dels més letals. Brittany Wenger va desenvolupar un algoritme d’aprenentatge automàtic que pot detectar el càncer de mama amb una precisió del 99% [14]. Anne Frank va escriure el seu diari als 13 anys. La perspectiva innovadora dels adolescents en la música ha portat a la creació de nous gèneres i estils de música, com el rock and roll, el hip hop o la música electrònica.

Permetem-nos descobrir les fortaleses dels nostres adolescents. Són éssers vigorosos amb grans potencialitats que faran prosperar el nostre futur.

Tots els adults que vivim aquesta intensitat, a vegades frenètica, però autèntica de l’adolescència, ja siguem familiars, mestres, professors, educadors, psicòlegs, pedagogs, etc. hem de connectar amb allò que ens afavoreix en acompanyar-los. Els adolescents, amb les seves opinions reactives i posicions crítiques, ens fan descobrir noves perspectives que moltes vegades no ens havíem plantejat, ensopits en les nostres zones de confort. Treballar amb adolescents significa manejar situacions en ocasions desafiadores, i això ens brinda l’oportunitat de treballar les nostres habilitats de resolució de problemes i de lideratge per a ser capaços d’inspirar i motivar. Ajudar els adolescents a desenvolupar les seves competències i aconseguir les seves metes, enriqueix les nostres habilitats d’ensenyament, mentoria, empatia i competències pedagògiques [15]. És una experiència molt gratificant quan construïm idees i projectes genuïns amb els nostres adolescents, també quan veiem l’impacte positiu de molts dels nostres consells i orientacions en el seu desenvolupament i ens fan partícips (a la seva manera) dels seus assoliments i èxits.

Estem preparats per a impulsar les potencialitats dels nostres adolescents?

Si ens deixem portar pel pessimisme que reflecteixen els mitjans de comunicació, el futur no és gens encoratjador. L’allau d’estadístiques sobre la deterioració de la salut emocional dels nostres joves manifesta el repte (accelerat per la pandèmia) que tenim com a societat en les problemàtiques de salut mental. Dolorosament, arribem tard per a molts i moltes. La situació descoratjadora que va succeir la setmana passada en Sallent [16] és la punta de l’iceberg d’un sistema del benestar i de l’atenció a les persones fragmentat i desintegrat. Un sistema de salut mental, social i educatiu que té molt recorregut per a millorar en la seva atenció i dotar de mitjans als seus professionals perquè puguem acompanyar a les persones d’una manera integrada, organitzada, eficient, resilient i empoderada.

Tenim un sistema reactiu dissenyat per a apagar focs. Construïm millor un sistema que ofereixi un entorn que no propiciï, encengui o avivi aquests focs. Perseverem per a tenir un entorn que apaivagui qualsevol petita espurna, evitant el sofriment per a les persones i els costos d’atenció clínica de les nostres arques públiques. Invertir en iniciatives de promoció de la salut mental i prevenció dels trastorns mentals és rendible a llarg termini, ja que pot generar estalvis significatius en els costos del sistema de salut, així com en l’economia en general [17]. Te un impacte directe en la qualitat de vida de les persones i redueixen el seu sofriment emocional.

Model per a la promoció del benestar emocional en la infància i l’adolescència

Hem de treballar conjuntament per a construir el model per a la promoció del benestar emocional i la prevenció de la salut mental de la nostra societat. És un camí d’altura de mires en el qual necessitem posar en el centre a les persones i acompanyar veritablement als professionals que les atenem.

Les escoles són un espai propici per a fomentar aquest entorn de promoció del benestar emocional, sense pretendre que sigui d’intervenció clínica i/o terapèutic. Els programes educatius sobre benestar emocional a les escoles i instituts han d’incloure capacitació per a mestres, professors, orientadors escolars, així com recursos educatius per als estudiants. És imprescindible promoure la resiliència en els nostres nens, nenes i adolescents; també de nosaltres com a adults, ja que el nostre exemple serà la millor fórmula perquè creixin en la resiliència [18] [19].

També perquè confiïn en nosaltres i sàpiguen que, demanant-nos ajuda, els podrem recolzar en les seves preocupacions o els seus malestars. El nostre model marcarà la diferència i serà la principal garantia de l’èxit en la nostra labor professional.

Les escoles d’infantil i primària són espais on integrar programes d’educació emocional i del benestar emocional dels nens i nenes. Els programes “Zones of Regulation”[20], “Positive Action”[21] [22], “The Incredible Years”[23], als EEUU ajuda els nens a reconèixer i regular les seves emocions, a través d’activitats interactives i jocs per al desenvolupament d’habilitats per a la vida i la resolució de problemes. Alguns d’aquests programes tenen un enfocament integral amb iniciatives per a famílies i professionals, i compten amb evidència empírica de l’efecte positiu d’aquestes intervencions.

El centre de Anna Freud [24] al Regne Unit compta amb un programa per a proporcionar als mestres i referents escolars les competències i el coneixement per a donar suport al benestar dels seus estudiants mitjançant formació i capacitació, recursos educatius i suport en línia. “Mindfulness in Schools”, també el Regne Unit s’enfoca a desenvolupar habilitats d’atenció, regulació emocional i reducció de l’estrès dels seus estudiants de totes les edats mitjançant tècniques de meditació i atenció plena [25]. “Youth Mental Health First Aid” a Austràlia i altres països fomenta habilitats d’escolta, empatia i resolució en els estudiants i professionals escolars, ensenyant-los com reconèixer i respondre a situacions quotidianes de salut mental en els altres. Ha demostrat ser efectiu i recomanable, cosa a tenir en compte en les polítiques públiques [26].

Tant aquestes iniciatives integrals com les més específiques, són exemples clars de programes d’educació en salut mental en el context educatiu que promouen el benestar emocional de nens, nenes, adolescents i joves. De la mateixa manera, han de complementar-se amb iniciatives que fomentin estils de vida saludables, com l’activitat física, l’alimentació adequada i el somni convenient.

Cal insistir que les escoles i els instituts són espais educatius i no poden ser llocs per a la intervenció clínica i/o terapèutica. S’ha demostrat que algunes intervencions a les escoles poden tenir efectes iatrogènics (és a dir, efectes nocius per a la salut, no desitjats i provocats per la intervenció). Una metaanàlisi d’intervencions de prevenció del bullying, van descobrir que, en algunes experiències, els estudiants que havien estat ensenyats amb habilitats de pensament pròpies de la teràpia cognitiu-conductual (CBT) van experimentar un increment en el seu malestar i sofriment més internalitzat, comparant-los amb el grup control [27]. D’aquí, que qualsevol intervenció en salut mental a les escoles ha de contemplar un pla per a aquells adolescents que mostrin efectes adversos. Són necessaris uns protocols definits i de derivació a recursos sanitaris per a donar el suport especialitzat i l’atenció clínica necessària als adolescents que el requereixin. Les escoles i els instituts són espais educatius per a l’aprenentatge i la promoció de les competències per a la resiliència i no per a la intervenció terapèutica.

Necessitem impulsar entorns multicanals i reals de suport per a les persones -són clars exemples tots els programes comunitaris i de voluntariat- perquè els adolescents se sentin connectats i secundats per la mateixa comunitat.

Els nostres instituts i centres de joventut han de proporcionar un ambient positiu, de suport i de seguretat on els joves puguin parlar sobre les seves experiències i sentir-se vinculats amb els seus parells, que poden entendre el que estan passant. “Teen talk”[28] al Regne Unit ofereixen grups de suport en línia i en persona per a joves que necessiten suport emocional. Aquest recurs va demostrar una reducció significativa en els símptomes de depressió i ansietat, en comparació amb els adolescents que no van rebre el suport de “Teen Talk”[29], ii van mantenir aquests beneficis a llarg termini, després de sis mesos d’haver completat el programa [30].

Els serveis d’orientació en línia i en persona poden proporcionar un recurs de suport per als adolescents podent parlar sobre els seus problemes i obtenir orientació i suport emocional. “Kids Help Phone”[31] al Canadà o la “Fundación Anar”[32] a Espanya són un exemple d’aquests serveis.

Les ciutats, els barris, les comunitats han de potenciar els espais segurs organitzats per entitats comunitàries, escoles, centres cívics i esportius i biblioteques. “Safe Spaces”[33] o “Safe Haven Café” [34] a Austràlia són un exemple clar d’ambients segurs que connecten joves i on aprenen les competències per a la resiliència i la vida. Aquesta iniciativa va demostrar millorar l’experiència d’atenció i de connexió amb la comunitat local i va reduir les consultes en el servei d’urgències de salut mental[35].

“Big Brothers Big Sisters”[36] als Estats Units és un programa de mentoria que aparella adolescents amb adults que tenen interessos similars o experiències compartides. Aquest mateix programa ha demostrat un efecte positiu en els joves participants, que van tenir millores significatives en les seves qualificacions escolars, les seves relacions amb els seus pares i companys, i la seva autoestima, en comparació amb els joves que no van participar en el programa [37]. Una iniciativa que millora la vida dels joves en situacions de risc i demostra que la relació de mentoria a llarg termini pot tenir un impacte positiu durador [38].

Les iniciatives que aborden els factors de risc per als problemes de salut mental com la violència, l’assetjament escolar, l’abús de substàncies, el suïcidi o la falta de suport familiar són efectives per a proporcionar recursos per als adolescents per a fer front a aquestes adversitats. “Bullying Prevention Program”[39], “ALERT Project”[40], “Signs of Suicide”[41], “YAM” o “Family Check-Up”[42] països anglosaxons són clars exemples de l’impacte positiu d’aquests programes específics per a abordar els factors de risc.

D’aquesta manera, s’aconseguirà l’enfortiment de la resiliència i la capacitat de recuperació dels adolescents, empoderant-los amb l’adquisició de competències d’afrontament efectives, una adequada construcció de xarxes de suport i el foment de l’autoestima i la confiança en si mateixos.

Sens dubte, quan un malestar o una problemàtica moderada o greu de salut mental apareix, les famílies, nens i adolescents precisen també d’un accés assequible als serveis de salut mental, basats en l’evidència, amb una resposta primerenca i no dilatada en el temps. Serà clau per a evitar l’agreujament i la cronificació d’aquestes problemàtiques i per a millorar el pronòstic a llarg termini [43] [44].

Benestar digital per als nostres nens, nenes, adolescents i joves

I en la nostra era digital, sabem que les noves tecnologies juguen un rol important en el benestar dels adolescents, tant pels riscos [45] com per les oportunitats [46] que ofereixen.

L’addicció als videojocs pot comportar un sofriment subjacent, problemes de somni, falta d’exercici i aïllament. Augmenta l’exposició a continguts inapropiats, com l’assetjament cibernètic, la violència o la pornografia. Les xarxes socials fomenten l’ansietat i depressió associades a la comparació social i a la pressió constant per a mantenir un cos i una vida perfecta i superficial. I contribueix a una desconnexió de la realitat, sense poder desenvolupar saludablement les competències emocionals i socials claus per a relacionar-se en persona, en físic. No hi ha dubte que els professionals hem de considerar aquests riscos en la nostra intervenció amb nens, nenes i adolescents.

No obstant això, les noves tecnologies ens brinden oportunitats per a la comunicació en línia amb amics i familiars en qualsevol lloc del món. Podem accedir a la informació i els coneixements de manera immediata, podent fomentar el nostre aprenentatge, innovació i creativitat. Com hem comentat anteriorment, existeixen plataformes de suport en línia, també grups de suport per a joves amb situacions de problemàtica de salut mental. A més, podem accedir a recursos, idees i eines per a millorar el nostre benestar.

Es tracta de conscienciar dels riscos i fomentar l’equilibri. Un equilibri difícil d’aconseguir per als nostres adolescents, ja que posseeixen un cervell sensible a la dopamina i a la cerca d’emocions. És clau ajudar-los a establir límits per a si mateixos, i també donar-los suport en el desenvolupament d’habilitats per a l’ús saludable de la tecnologia i per a garantir la seva seguretat en línia. A més, és primordial usar les eines digitals que ens brinda el moment per a treballar amb les nenes, nens, adolescents i joves, ja que tenen més impacte que algunes de les eines tradicionals.

Ens queda camí per recórrer, necessitem més estudis i experiències d’aprenentatge per a saber més, com a societat, quin és el benestar digital òptim que ens ensenyi l’equilibri saludable en l’ús de la tecnologia en la vida diària [47]. La gestió del temps en línia, l’ús conscient i responsable de les xarxes socials, la seguretat i privacitat, la prevenció del ciberassetjament i les addiccions són molts dels reptes en els quals hem de continuar investigant i treballant per a aconseguir el benestar digital.

Formació i capacitació per als mestres, professors, educadors i orientadors

Sens dubte, les professionals tenim un rol important en la promoció del Benestar Emocional dels nostres nens, nenes i adolescents en els diferents contextos en els quals es mouen. Necessitem dotar els currículums de les formacions universitàries i professionals amb més continguts en educació i acompanyament emocional. En una breu enquesta contestada per 126 educadors de Barcelona, només un terç revelava haver rebut aquest tipus de continguts, el 33% l’havien estudiat superficialment en alguna assignatura i el terç restant no l’havia rebut en cap moment de la seva formació. És imprescindible incorporar-los en les formacions reglades i és més necessari proporcionar capacitació contínua als professionals que ja estem en actiu en contacte amb nens i adolescents. És indispensable desenvolupar i implementar cursos presencials, cursos en línia, tallers pràctics i interactius amb temes específics, xerrades i conferències, supervisions clíniques i no clíniques, grups de discussió, així com l’accés a la lectura d’articles i llibres que ens actualitzin en les millors pràctiques. Els centres educatius i socials han de propiciar i reconèixer aquests espais de temps i lloc per a la capacitació i formació dels seus professionals. Així fomentarem el talent. Xavier Marcet ens recorda que “el millor talent és el que viu amb la humilitat d’aprendre sempre” [48] especialment aquells qui treballem amb adolescents. Així millorarem la qualitat d’atenció que brindem.

Prevenció del Burnout

El burnout és una situació freqüent en els nostres professionals socials i de l’educació, a causa de la naturalesa del treball i l’estrès que comporta [49]. Per a mitigar el burnout, els centres educatius i socials i nosaltres els professionals, hem de permetre’ns els espais per a la nostra autocura, dedicar temps per a cuidar de nosaltres mateixos, fer exercici regularment, dormir prou, tenir una dieta saludable i equilibrada i fer activitats per al nostre gaudiment i plaer. No portar treball a casa i establir horaris de treball raonables ajudaran a establir límits clars entre el nostre treball i la nostra vida personal. És bàsic comptar amb el suport d’amics, companys de treball i familiars per a les èpoques o les situacions més demandants o desgastant. Davant aquestes situacions, és humà acceptar que no podem donar resposta a tot, per la qual cosa una competència necessària com a professionals és la d’aprendre a delegar algunes de les tasques a altres membres de l’equip. Les coordinadores i persones de lideratge en els centres educatius i socials poden ajudar a prevenir el burnout fomentant un ambient de treball saludable i de suport. Com dèiem anteriorment, oferint capacitació i desenvolupament professional, reconeixent el treball ben fet, permetent els temps de descans regulars i la participació en activitats de reducció de l’estrès com la meditació, el ioga, la respiració profunda poden ajudar a prevenir el burnout [50]. És recomanable reconnectar amb l’essència d’aquell moment en què decidim treballar amb adolescents, aquest moment dona sentit a la nostra labor del dia a dia i ens serveix de guia per a enllaçar-nos amb el nostre propòsit.

Perquè no hi ha edat per a aprendre la resiliència, el cervell és més emmotllable en les primeres etapes de la vida, però qualsevol etapa és bona per a esculpir-lo amb obstinació, preparació i entrenament. És clau que continuem formant-nos per a perfeccionar les nostres competències d’acompanyament, d’ensenyament, de resolució de problemes, d’autocura. Fins al final de la vida, un cervell ben entrenat pot tenir la capacitat per a refer-se i renéixer després d’haver sofert qualsevol adversitat.

Mitjançant la capacitació i la cura, ens construïm com a professionals preparats per a ser models en el benestar emocional i resiliència.

Actualment, estem vivint un tsunami de notícies i estadístiques sobre l’agreujament de la salut mental de la població, especialment en la infantil i juvenil. Això pot ser generador de més preocupació i ansietat en la població. És cert que hi ha un increment de les complexitats i vulnerabilitats socioeconòmiques, de la medicalització de la societat, de la necessitat d’immediatesa, de la pèrdua de referents, de les taxes d’atur juvenil, del mal ús de les xarxes socials, entre altres. Però, també hi ha lloc per a l’esperança i l’optimisme sense caure en miratges.

Cada dia coneixem adolescents que dins del seu revoltim d’emocions van creixent i superant les adversitats del seu camí i transiten cap a l’adultesa amb garanties. Molts professionals dediquem molta energia per a ajudar les persones a bregar amb el seu malestar. I cada dia moltes persones superen la seva problemàtica de salut mental, millorant així el seu benestar. Si us plau, comuniquem-ho i difonguem-ho també.

Les escoles, els centres cívics, les biblioteques, les places i parcs, els centres esportius, el gran teixit associatiu i tota la comunitat conformen l’entorn de possibilitats per a la resiliència i la protecció de la salut mental dels nostres nens, nenes, adolescents i joves.

Quan vegem a un adolescent entristit per un esdeveniment vital advers, com a professionals, estarem preparats per a navegar i acompanyar-lo en el viatge per aquesta emoció, evitant que es quedi aïllat en el seu propi sofriment, i valori allò que li queda després d’aquesta situació vital negativa. Viktor Frankl, a partir de les seves vivències en el camp de concentració d’Auschwitz [51], ens va il·luminar quan deia que si no és a les teves mans canviar la situació que et produeix dolor, sempre pots triar l’actitud amb la qual l’enfrontes.

La veritat i indubtable és que els nostres adolescents són el futur i els necessitem, tant com ens necessiten ells a nosaltres. Si us plau, naveguem junts, tant en les baixes com en les altes ones de l’adolescència.

[1] Naciones Unidas. (2021). Informe del Estado de la Población Mundial 2021: Mi cuerpo es mío, mi vida es mía, la igualdad de género y los derechos corporales. Nueva York: Fondo de Población de las Naciones Unidas.

[2] Twenge, J. M., Haidt, J., Blake, A. B., McAllister, C., Lemon, H., & Le Roy, A. (2021). Worldwide increases in adolescent loneliness. Journal of adolescence, 93, 257-269.

[3] INFORME España 2022 / Cátedra José María Martín Patino de la Cultura del Encuentro ; [coordinación y edición Agustín Blanco, Antonio Chueca, José Antonio López-Ruiz y Sebastián Mora]. — Madrid : Universidad Pontificia Comillas, Cátedra J.M. Martín Patino, 2022.

[4] Merikangas, K. R., He, J. P., Burstein, M., Swanson, S. A., Avenevoli, S., Cui, L., … & Swendsen, J. (2010). Lifetime prevalence of mental disorders in US adolescents: results from the National Comorbidity Survey Replication–Adolescent Supplement (NCS-A). Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry, 49(10), 980-989.

[5] Bueno, D. (2022). El cervell de l’adolescent, Descobreix com els funciona per entendre’ls i acompañar-los. Penguin Random House Grupo Editorial.

[6] Giedd, J. N. (2004). Structural magnetic resonance imaging of the adolescent brain. Annals of the new york academy of sciences, 1021(1), 77-85.

[7] Blakemore, S. J. (2012). Development of the social brain in adolescence. Journal of the Royal Society of Medicine, 105(3), 111-116.

[8] Ernst, M., Pine, D. S., & Hardin, M. (2006). Triadic model of the neurobiology of motivated behavior in adolescence. Psychological medicine, 36(3), 299-312.

[9] Casey, B. J., Jones, R. M., Hare, T. A., & Cohen, J. D. (2010). The adolescent brain. Annals of the New York Academy of Sciences, 1124(1), 111-126.

[10] Steinberg, L., Lamborn, S. D., Darling, N., Mounts, N. S., & Dornbusch, S. M. (1994). Over‐time changes in adjustment and competence among adolescents from authoritative, authoritarian, indulgent, and neglectful families. Child development, 65(3), 754-770.

[11] Rogers, A. A., Padilla-Walker, L. M., McLean, R. D., & Hurst, J. L. (2020). Trajectories of perceived parental psychological control across adolescence and implications for the development of depressive and anxiety symptoms. Journal of youth and adolescence, 49, 136-149.

[12] Steinberg, L. (2005). Cognitive and affective development in adolescence. Trends in cognitive sciences, 9(2), 69-74.

[13] Jack Andraka. (2023, 16 de febrero). Wikipedia, La enciclopedia libre. Fecha de consulta: 18:51, febrero 24, 2023 desde https://es.wikipedia.org/w/index.php title=Jack_Andraka&oldid=149326006.

[14] Wikipedia contributors. (2022, November 7). Brittany Wenger. In Wikipedia, The Free Encyclopedia. Retrieved 18:54, February 24, 2023, from https://en.wikipedia.org/w/index.phptitle=Brittany_Wenger&oldid=1120547514

[15] Larson, R. W., Hansen, D. M., & Moneta, G. (2006). Differing profiles of developmental experiences across types of organized youth activities. Developmental psychology, 42(5), 849.

[16] Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. (25 de febrero de 2023). L’adolescent de Sallent revela a la carta de comiat que es qüestionava la identitat de gènere. CCMA. Recuperado el 25 de febrero de 2023 de https://www.ccma.cat/324/les-cartes-revelen-que-la-identitat-de-genere-va-ser-un-dels-detonants-del-suicidi-a-sallent/noticia/3214372/

[17] Knapp, M., McDaid, D., & Parsonage, M. (2011). Mental health promotion and mental illness prevention: The economic case.

[18] Denham, S. A., Bassett, H. H., & Wyatt, T. M. (2012). The socialization of emotional competence. En J. E. Maddux & J. P. Tangney (Eds.), Social psychological foundations of clinical psychology (pp. 497-515). The Guilford Press.

[19]   Masten, A. S., & Powell, J. L. (2003). A Resilience Framework for Research, Policy, and Practice. En S. S. Luthar (Ed.), Resilience and Vulnerability: Adaptation in the Context of Childhood Adversities (pp. 1-25). Cambridge University Press.

[20] Kuypers, L. M. (2011). The zones of regulation. Think Social Publishing, Incorporated.

[21] Positive Action Program. https://www.positiveaction.net/#Home consultado el 27 de febrero de 2023

[22] Duncan R, Washburn IJ, Lewis KM, Bavarian N, DuBois DL, Acock AC, Vuchinich S, Flay BR. Can Universal SEL Programs Benefit Universally? Effects of the Positive Action Program on Multiple Trajectories of Social-Emotional and Misconduct Behaviors. Prev Sci. 2017 Feb;18(2):214-224.

[23] The Incredible Years Program. https://incredibleyears.com/ consultado el 27 de febrero de 2023

[24] Schools in Mind. Anna Freud Center London. https://www.annafreud.org/schools-and-colleges/  consultado el 27 de febrero de 2023

[25] Vickery, C. E., & Dorjee, D. (2016). Mindfulness training in primary schools decreases negative affect and increases meta-cognition in children. Frontiers in psychology, 6, 2025.

[26] Hadlaczky, G., Hökby, S., Mkrtchian, A., Carli, V., & Wasserman, D. (2014). Mental Health First Aid is an effective public health intervention for improving knowledge, attitudes, and behaviour: A meta-analysis. International Review of Psychiatry, 26(4), 467-475.

[27] Guzman‐Holst, C., Zaneva, M., Chessell, C., Creswell, C., & Bowes, L. (2022). Research Review: Do antibullying interventions reduce internalizing symptoms? A systematic review, meta‐analysis, and meta‐regression exploring intervention components, moderators, and mechanisms. Journal of child psychology and psychiatry, 63(12), 1454-1465.

[28] TeenTalk. Counselling and suport for children and Young people. https://teentalk.org.uk/ consultado el 27 de febrero de 2023

[29] Stallard, P., Porter, J., Grist, R., & Skryabina, E. (2013). A randomised controlled trial of an internet-based cognitive behaviour therapy intervention for young people with anxiety disorders. Journal of Anxiety Disorders, 27(8), 829-836.

[30] Stallard, P., Skryabina, E., Taylor, G., Phillips, R., Daniels, H., Anderson, R., & Simpson, N. (2020). The long-term effectiveness of an internet-based intervention for adolescent anxiety: A 6-month follow-up pilot study. Behavioural and Cognitive Psychotherapy, 48(4), 398-405.

[31] Kids help Phone. https://kidshelpphone.ca/ consultado el 27 de febrero de 2023

[32] Fundación Anar https://www.anar.org/ consultado el 27 de febrero de 2023

[33] Safe Places for Children. Professional care, guaranteed outcomes. https://www.safeplaces.com.au/ consultado el 27 de febrero de 2023

[34] Life in Mind. Safe spaces. https://lifeinmind.org.au/safe-spaces consultado el 27 de febrero de 2023

[35] PricewaterhouseCoopers Consulting Australia. (2018) Economic impact of the Safe Haven Café Melbourne. Available from: https://www.thecentrehki.com.au/wp-content/uploads/2019/06/Safe-Haven-Cafe-Cost-Benefit-Analysis._FINAL.pdf consultado el 27 de febrero de 2023

[36] Big Brothers, Big Sisters of America: https://www.bbbs.org/ consultado el 27 de febrero de 2023

[37] Grossman, J. B., & Tierney, J. P. (1998). Does mentoring work? An impact study of the Big Brothers Big Sisters program. Evaluation Review, 22(3), 403-426.

[38] Grossman, J. B., Chan, C. S., Schwartz, S. E. O., & Rhodes, J. E. (2015). The long-term effects of mentoring relationship quality on academic functioning among vulnerable youth. American Journal of Community Psychology, 56(3-4), 47-59.

[39] The Family Check-Up – Center for Parents and Childrens. https://www.cpc.pitt.edu/intervention-models/the-family-check-up/ consultado el 27 de febrero de 2023

[40] Roberts, A. R. (2005). Crisis intervention handbook: Assessment, treatment, and research. Oxford University Press.

[41] McGorry, P. D., & Mei, C. (2018). Early intervention in youth mental health: progress and future directions. BMJ Ment Health, 21(4), 182-184.

[42] Violence Prevention. Technicals Packages. Center for Disease Control and Prevention (CDC) https://www.cdc.gov/violenceprevention/communicationresources/pub/technical-packages.html consultado el 27 de febrero de 2023

[43] Alert Project. https://www.projectalert.com/ consultado el 27 de febrero de 2023

[44] YAM – Youth Aware of Mental Health https://y-a-m.org consultado el 27 de febrero de 2023 y MindWise innovations. https://www.mindwise.org/college-services/ consultado el 27 de febrero de 2023

[45] Livingstone, S., Ólafsson, K., & Staksrud, E. (2013). Risky social networking practices among “underage” users: Lessons for evidence-based policy. Journal of Computer-Mediated Communication, 18(3), 303-320.

[46] Reid Chassiakos, Y. L., Radesky, J., Christakis, D., Moreno, M. A., Cross, C., Hill, D., … & Swanson, W. S. (2016). Children and adolescents and digital media. Pediatrics, 138(5).

[47] Monge Roffarello, A., & De Russis, L. (2019, May). The race towards digital wellbeing: Issues and opportunities. In Proceedings of the 2019 CHI conference on human factors in computing systems (pp. 1-14).

[48] Marcet, X. (2021), Crecer haciendo crecer. Plataforma Editorial.

[49] Maslach, C., & Leiter, M. P. (2016). Understanding the burnout experience: recent research and its implications for psychiatry. World psychiatry, 15(2), 103-111.

[50] Rupert, P. A., Miller, A. O., & Dorociak, K. E. (2015). Preventing burnout: What does the research tell us?. Professional Psychology: Research and Practice, 46(3), 168.

[51] Frankl, V. E. (1985) El hombre en busca del sentido (6ª ed.). Barcelona: Herder.

Enguany el mesurament d’indicadors d’impacte en Inserció Laboral de ZING fa un salt important en la seva professionalització. Amb la incorporació del chatbot personalitzat ORIEN, hem transformat la gestió de recollida de dades dels joves, passant d’un procés lent, intensiu en recursos humans i amb dificultats d’accessibilitat als joves, a una:

• Gestió ràpida i efectiva
• Totalment automatitzada
• I amb una alta accessibilitat gràcies al canal directe de WhatsApp

ORIEN ha fet un pas més cap a la Innovació i la professionalització en l’àrea de la recollida de dades per a aconseguir indicadors d’impacte de la Inserció Laboral.

El chatbot, a part d’orientar en temes d’inserció, transforma la gestió de recollida de dades dels joves a través d’una gestió ràpida, efectiva i totalment automatitzada, sistematitzant així tota aquesta tasca que a vegades resulta complexa per les múltiples variables a tenir en compte.

Com ho fa? A través del canal directe de WhatsApp, fet que comporta una alta accessibilitat i una optimització del temps i dels recursos, que es tradueix en una experiència d’usuari molt ben valorada per tot el col·lectiu de participants.

Tenim clar que el ORIEN ha vingut des de lluny per a quedar-se i per a marcar tendència en el sector, i no sols pel seu contingut i pel seu ampli camp d’actuació, també per la seva gran capacitat de disseny d’estructura, de recollida i gestió de dades de manera àgil, que permet aportar valor i rigorositat dins del món de l’ocupabilitat.

Els joves utilitzen el terme “mood” de forma col·loquial, sobretot a les xarxes socials, per a expressar en quin estat anímic es troben quan interactuen amb els seus amics i seguidors. En quin mood estàs avui? D’aquí sorgeix el Projecte Moods per a la prevenció en l’ús de les TIC en instituts i amb una intervenció comunitària, impulsat pel programa KOA de l’Àrea de Benestar Emocional de Nous Cims i Fundació Adsis.

De fet, les xarxes socials, l’ús del mòbil i d’altres noves tecnologies representen un canvi de paradigma en les relacions socials i una revolució en la vida de les persones. Pels més joves la tecnologia pot ser un element integrador, sempre que se’n faci un ús saludable: existeixen riscos com l’addicció, el joc patològic, el grooming, el ciberbullying o l’aïllament social, entre d’altres.

En aquest context, Moods té com a objectiu tant la promoció com la prevenció mitjançant el bon ús de les noves tecnologies amb un abordatge comunitari integral i integrat.

Per ara Moods s’està implementant al barri d’Horta Guinardó, a Barcelona, i a Quatre Carreres, a València, amb la col·laboració del Centre Hedra de Fundació Adsis, referent en addiccions amb i sense substàncies.

Cada zona d’actuació compta amb un equip que imparteix una sèrie de tallers als joves d’entre 12 i 16 anys dels centres escolars de secundària del barri. Està previst que més de 1.100 joves es puguin beneficiar d’aquestes experiències formatives fins al final del curs 2021-22.

Els tallers del projecte segueixen un pla d’avaluació d’impacte mitjançant qüestionaris validats per valorar els canvis en els joves participants. Compta amb la col·laboració de l’equip de professionals experts en addiccions a les noves tecnologies dirigit per Mariano Chóliz de la Universitat de València.

Com preveure i reduir les tecnoaddiccions?

Entre d’altres temes, l’equip de Moods reflexiona amb l’alumnat d’ESO sobre si estan “enganxats” al mòbil, s’incrementa l’autoconsciència d’exposició de la seva imatge personal a través de les imatges que comparteixen, i es debat sobre els valors que transmeten youtubers i influencers. També s’ofereix als joves eines de prevenció i d’identificació de conductes de risc amb el mòbil, i es fomenta el sentit crític cap a l’ús de videojocs, apostes online, alhora que es posa en valor la importància de complementar l’oci virtual amb oci en viu.

El projecte Moods també contempla tallers de prevenció en entitats d’oci i temps lliure, i formació amb famílies i equip docent per a un ús saludable de les noves tecnologies. A més es formaran i prepararan joves com a agents de salut en tecnoaddiccions per a la comunitat.

L’equip d’experts/es en psicologia i educadors/es socials de Moods ha obert un perfil a la xarxa Instagram (@proyectomoods) que convida als joves a seguir-los i es comparteixen consells que complementen les sessions a classe.

Segons la UNESCO, els orientadors acadèmics a l’Estat han d’ajudar als alumnes quatre vegades més del que l’organització recomana. De fet, l’ens estableix que n’hi hauria d’haver un per cada 250 alumnes, però en alguns centres només n’hi ha un per cada 1.000.La Fundació Jaume Bofill també ha assenyat l’orientació com a repte de país en matèria educativa.

Com a solució a aquesta necessitat, ZING Programme amplia la seva activitat en instituts d’alta i màxima complexitat de la província de Barcelona. Per això, l’equip de ZING ha dissenyat i posat en marxa un pla pilot durant aquest curs acadèmic 2020-21, amb la col·laboració de la Fundació JOV.

Quin és l’objectiu? Crear un model d’orientació vocacional de qualitat dins l’institut, dotant d’eines al professorat, de forma que pugui ser autogestionable en un futur. Això es realitzarà en el marc del programa ZING, i es crearà un segell i metodologia pròpia de ZING Vocació dins de cada centre on es desenvolupi el projecte.

Primeres passes durant el curs 2020-21

El projecte pilot s’ha iniciat a dos centres públics d’educació secundària: l’Institut Escola de Badalona i l’IES Consell de Cent, a Barcelona. De febrer a juny, s’han dut a terme orientacions setmanals als grups classe de 4t d’ESO. A tots ells, se’ls ha facilitat eines d’autoconeixement i recursos per a la tria dels estudis més adequats segons motivació, competència i sortida professional.

Aquestes trobades mensuals amb l’alumnat s’han complementat amb sessions en grups petits i orientacions individuals.

El pas per ZING Vocació impulsa els itineraris vocacionals de joves que tenen l’opció de dibuixar el seu futur sense que l’aspecte econòmic en sigui condicionant. Això és així ja que ZING ofereix beques d’estudis després d’un procès de valoració i selecció dels candidats/ates, en el qual justament la vocació és un valor fonamental.

Acompanyar l’equip docent per impactar en els joves

A més del treball amb els joves a l’aula, un dels objectius del projecte és afavorir l’autonomia dels centres educatius com a experts en vocació. Per això, s’està treballant en una guia d’acompanyament per al personal docent amb materials i recursos per acompanyar els i les joves, a més d’un programa d’avaluació.

El centre també rep formació contínua en la metodologia del projecte, a més d’un espai d’acompanyament, consultoria i escolta per als professors i professores.

“Profe, avui no vinc perquè estic fent parloteo [vigilància al barri], però prefereixo estar aquí que no pas agafar una arma. Ens veiem a la propera classe”. En J.J. és un adolescent de 14 anys que viu a Medellín (Colòmbia). L’ha reclutat una banda armada, però de tant en tant s’escapa per a participar a “Circonpaz”, un projecte desenvolupat per la Corporació Educativa Combos amb l’impuls de Nous Cims. A partir d’estratègies artístiques i psicosocials, els infants i adolescents que hi participen poden conèixer els seus drets i identificar els riscos als que estan exposats.

Medellín és la segona ciutat més important de Colòmbia. Amb 2,5 milions d’habitants, la conflictivitat armada que s’hi viu afecta tant les persones que participen de la guerra, com les que són alienes a les confrontacions, en especial els infants o els adolescents. La major part dels nens i nenes es mostren afectats emocionalment per la violència que viuen al seu entorn. El seu estat d’ànim és irritable i passiu. Senten desànim i desmotivació per les activitats escolars, i a més molts són víctimes de maltractament.

Així, doncs, els riscos als quals els menors viuen exposats a Medellín són certament greus: des del reclutament en grups armats, passant per l’explotació sexual i laboral, el maltractament i negligències, o l’abandonament, que deixa els infants desescolaritzats i vivint al carrer.

Una metodologia innovadora

Precisament, sobre el terreny, Combos treballa en la prevenció de riscos i la promoció dels drets dels nens i nenes. Junt amb Nous Cims ha dissenyat “Circonpaz”, un projecte innovador a Colòmbia amb impacte a infants i joves de 7 a 17 anys basat en dues estratègies.

Per una banda, l’animació sociocultural, que treballa habilitats socials bàsiques com la protecció i l’autocura o la negació no violenta dels conflictes a partir d’activitats artístiques com el circ, la batucada, la música, la capoeira, la literatura o les arts plàstiques. Per l’altra, l’acompanyament psicosocial, amb un equip que fa  les gestions necessàries perquè els infants puguin accedir a serveis que els garanteixin els seus drets fonamentals com a nens i nenes.

Viure com a infant una pandèmia a Medellín

L’emergència sanitària per la pandèmia de la Covid-19, al març de 2020, va fer que “Circonpaz” hagués de reestructurar la metodologia d’acompanyament als grups de nenes, nens, adolescents i famílies.

L’equip de Combos va haver d’actuar ràpid. Es van preveure les diferents situacions familiars que podrien afectar els nens durant la quarantena, establerta a tot el país. L’equip de treball va desenvolupar una sèrie d’activitats psicosocials, pedagògiques i metodològiques telefòniques i virtuals. De fet, el confinament, que va provocar la desescolarització i la convivència permanent de tots els integrants de les famílies, ha aguditzat les violències de gènere contra les dones i contra els infants a Medellín.

Dels 74 grups familiars que Combos acompanyava en aquest projecte, només el 58% comptava amb possibilitats de connectivitat amb telèfon. Tot i així, fins a 107 nens, nenes i adolescents s’han acompanyar via Whatsapp amb comunicació constant i propostes d’activitats en remot. La resta rebia trucades telefòniques setmanals.

De fet, gràcies a aquestes trucades exploratòries, l’equip de Combos valorava possibles riscos i vulneracions dels drets dels infants durant la quarantena i es va acompanyar emocionalment les persones de la família que necessitaven suport. A més dels problemes de salut pel coronavirus, s’hi ha afegit l’atur, els espais habitacionals poc dignes on les famílies romanien confinades, la privació d’aliments bàsics i nutricionals o la manca de recursos tecnològics.

Ajuda d’emergència de la Fundació Nous Cims

A partir de detectar aquestes mancances, a més de l’acció psicosocial i l’acompanyament,  “Circonpaz” i Nous Cims també han pogut dotar d’ajuda humanitària a les famílies més vulnerables durant la pandèmia: connectivitat amb recàrregues de dades per als telèfons mòbils per seguir donant suport als més petits, s’ha afavorit l’atenció mèdica i s’ha ofert suport econòmic per pagar lloguers i s’han repartit fins a 360 paquets d’aliments bàsics.

El 2020 ha estat un any complicat per a tothom. Encara més per als zingers, que són els i les joves que passen pels tallers vocacionals i que estudien gràcies a les Beques ZING, provinents de contextos de risc i vulnerabilitat. La xarxa ZING Network es va crear amb l’objectiu de mantenir el vincle amb tots ells i elles. Durant el segon any d’implementació del seu pla estratègic s’ha aconseguit un creixement de joves respecte l’any anterior del 93%.

En total, són 1.000 joves els que formen part a d’avui de ZING Network, amb una permanència del 99,5%. Aquesta xarxa, sempre en evolució, és un treball col·laboratiu entre els i les zingers, les més de 100 entitats socials col·laboradores del programa i també està oberta a l’àmbit empresarial.

Durant el 2020, ZING Network ha posat en marxa dos serveis adreçats als joves:

1. Servei d’assessorament legal en temes relacionats amb estrangeria i dret laboral. Amb un total de 19 sol·licituds d’assessorament des del mes de novembre, quan es va posar en marxa,  i fins al mes de desembre de 2020.
2. Programa pilot de retorn social dels zingers. Per primer cop sis joves beneficiaris de la beca ZING són mentors/es d’altres joves que aquest curs 2020-2021 han rebut la beca per primer any.

Networking entre joves

A més, durant l’any s’han organitzat nou activitats de networking entre els membres de la xarxa, com una sessió per a esdevenir els guionistes de la “pel·lícula de la seva vida”, entre d’altres iniciatives dirigides a treballar a les competències del programa ZING.

No obstant això, la pandèmia de la Covid-19 va obligar a passar les trobades presencials a formats virtuals. A més de sessions inspiradores per als joves amb persones com l’alpinista Edurne Pasabán o els youtubers Anabel Lorente i Roc Massaguer, es van dur a terme un total de 7 #zingsessions des del mes de març i fins al mes de maig de 2020, obertes a tota la comunitat de ZING i protagonitzades pels mateixos joves. Les podeu recuperar a través del canal de Youtube de ZING Programme.

També es va innovar en el format del Zingday, l’acte que reuneix un cop l’any totes les persones que formen part de l’ecosistema ZING, tant joves, com entitats socials i col·laboradors/es. Es va impulsar un format gamificat que, mitjançant una pàgina web i les xarxes socials de ZING, convidava els i les participants a implicar-se en diverses missions i reptes durant tot un mes. La valoració dels assistents va ser de 9,2 sobre 10.

Projecte pilot de retorn social amb ESADE

En línia amb el programa de retorn social que duen a terme els joves de ZING Network, durant el 2020 es va posar en marxa un projecte pilot amb sis joves d’ESADE becats per ZING. Se’ls va plantejar quatre reptes relacionats amb la millora del programa ZING i l’àmbit dels seus estudis.

Els sis alumnes/as van treballar durant un mes en el projecte assignat i van presentar-ne els resultats en un acte online que va tenir lloc durant el mes de juny del 2020.

Aproximadament uns 50.000 infants i adolescents a Catalunya podrien estar vivint l’impacte del càncer al seu entorn familiar. Davant la inexistència de programes d’abordatge sobretot durant l’adolescència, la Fundació Kālida, junt amb l’Associació Experientia i l’impuls de la Fundació Nous Cims, han desenvolupat el projecte pilot “Comparteix una aventura”. Es tracta d’una intervenció terapèutica basada en l’aventura amb l’objectiu de millorar el benestar emocional de nois i noies d’entre 14 a 18 anys que conviuen amb el càncer a casa.

L’adolescència és una de les etapes vitals més complexes, tant per al mateix/a jove, com per a la seva família. Els i les adolescents tenen la necessitat de ser iguals al grup. El fet que el seu pare o mare estigui vivint una malaltia de gran impacte com és el càncer, els fa diferents. La situació fa necessari abordar el procés oncològic amb els joves, tot i que no facin preguntes.

D’aquesta mancança en suport emocional a adolescents, neix aquesta prova pilot. A més de millorar la comunicació intrafamiliar i normalitzar la vivència del càncer i el seu procés, també vol oferir un espai de respir i diversió que els permeti compartir les emocions entre iguals.

Què és la teràpia basada en l’aventura?

La teràpia a través de l’aventura és un procés d’acompanyament terapèutic en el que l’eina són activitats d’aventura i experiències a la natura, dissenyades per professionals de la salut mental i de la intervenció social. A partir de l’experiència de repte, es facilita als joves un procés de reflexió individual i en petits grups. Això els porta a formar-se conclusions que poden transferir a la seva vida diària i, d’aquesta forma, aconseguir seguretat emocional i física, a més d’enfortir el sentiment de pertinença.

Què trobaran als joves a “Comparteix una aventura”?

• Un grup reduït d’adolescents i joves, d’entre 14 i 18 anys, que estan passant pel mateix: el seu pare o mare està vivint un procés de càncer.
• Sessions breus entre setmana i sessions intensives d’un dia amb expedició a la natura.
• Activitats experiencials a la ciutat i a la natura: senderisme, slackline, orientació, kayak, vela, escalada, geocaching

Amb els aprenentatges que se n’extreguin d’aquesta prova pilot, s’espera poder incorporar el projecte “Comparteix una aventura” a la cartera de servei de la Fundació Kālida i fins i tot a altres entitats sense ànim de lucre de l’àmbit oncològic.

425 persones que actualment viuen un procés oncològic formaran part d’un estudi multicèntric pioner a Catalunya que té com a objectiu avaluar l’eficàcia de l’artteràpia en la disminució dels nivells d’ansietat i depressió durant la malaltia. La investigació està liderada per Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa i hi participen com a centres investigadors el Consorci Sanitari de Terrassa, el Consorci Sanitari del Maresme, l’ICO Hospitalet, Girona i Badalona, l’Hospital Clínic i el Centre Kālida Sant Pau, amb l’impuls de la Fundació Nous Cims.

L’artteràpia pot ser una intervenció efectiva per a ajudar les persones que viuen un càncer a millorar la seva resiliència per afrontar la malaltia, a més de tenir impacte positiu en la seva qualitat de vida i estat d’ànim amb la disminució de l’ansietat i la depressió. Aquesta és la hipòtesi de l’estudi ATANDEC (ArtTeràpiaANsietatDEpressióCàncer), que s’iniciarà a finals de febrer després de ser aprovat pel comitè d’ètica d’Althaia.

Durant els propers mesos, l’equip d’investigadors, artterapeutes i professionals sanitaris implicats acompanyaran grups de persones amb càncer que participaran en un cicle de 12 sessions d’artteràpia. Aquestes sessions tindran un format híbrid i podran ser online d’acord a les necessitats de cada centre i degut a les mesures sanitàries decretades a causa de la Covid-19.

Una disciplina emergent

“L’artteràpia és una disciplina d’acompanyament emergent a Catalunya. A països com el Regne Unit, per exemple, és una pràctica amb evidència científica que està integrada en el servei nacional de salut”, explica Edmundo dos Santos, project manager del programa Domum, creat per Nous Cims per a transformar el concepte d’atenció hospitalària cap a una assistència més propera i humana en processos oncològics. “La innovació es troba en què és una intervenció no farmacològica que pot ser complement del tractament en un nou paradigma d’atenció hospitalària centrada en la persona amb l’objectiu de donar resposta a les seves necessitats emocionals”, ha assegurat.

A banda de la por i l’angoixa que provoca el diagnòstic oncològic, la crisi sanitària per la Covid-19 ha afegit per a aquestes persones preocupació pel contagi i incertesa sobre la continuïtat dels seus tractaments. En aquest context, l’acompanyament psicosocial de les persones que viuen un càncer es fa encara més necessari.

El procés creatiu que planteja l’artteràpia permet a les persones que viuen un càncer dialogar de forma simbòlica amb allò que els preocupa i donar-hi un nou significat. Els resultats de l’estudi multicèntric determinaran si efectivament la pràctica de l’artteràpia els dota amb més recursos i estratègies d’afrontament de la malaltia.

El confinament, la baixada d’ingressos a les llars, la bretxa digital, les situacions de dol, entre d’altres efectes de l’epidèmia global de la Covid-19, han influït en un augment de les necessitats emocionals, tant en quantitat com en complexitat, dels col·lectius més vulnerables. En aquest context, neix el projecte SENTIR, co-creat per l’entitat SEER i l’Àrea de Benestar Emocional de la Fundació Nous Cims en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de donar resposta als reptes en gestió emocional als quals han de fer front els equips dels centres oberts d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

L’aliança entre SEER, la Fundació Nous Cims i l’Ajuntament de Barcelona ha donat un impuls i una resposta ràpida a les necessitats emocionals dels infants de 0 a 16 anys dels centres oberts. S’hi atenen nens, nenes i adolescents que presenten alguna vulnerabilitat o fragilitat socioeconòmica o familiar com a servei preventiu fora de l’horari d’escolarització obligatòria.

En menys de tres mesos s’ha dissenyat i planificat aquest projecte que ofereix un acompanyament formatiu, de supervisió i de cura que arribarà als equips d’educadors dels 28 centres oberts de Barcelona. Durant aquest primers curs s’està implementant a 15 centres seleccionats en funció de les necessitats per a fer front als efectes de la crisi per la Covid-19, i durant el curs 2021-22 s’estendrà als 13 centres oberts restants.

Desenvolupament socioemocional dels professionals

El projecte SENTIR dotarà als equips d’eines d’acompanyament socioemocional i d’espais que garanteixin la cura dels professionals, amb l’objectiu que perdurin una vegada finalitzat el projecte. La intervenció tindrà un impacte positiu en l’acompanyament a més de 2800 infants i adolescents que actualment freqüenten els centres oberts de la ciutat de Barcelona.

Els equips d’educadors/es que acompanyen aquests infants i adolescents en situació de vulnerabilitat social, econòmica i emocional són un pilar i un referent que els ajuda a seguir i desenvolupar el seu creixement vital i personal. L’alta participació per part dels professionals dels centres oberts (aproximadament d’un 95%) ha mostrat que la formació i supervisió en eines de gestió emocional era una necessitat existent abans de la pandèmia i que s’ha vist agreujada per aquesta crisi sanitària i socioeconòmica.

El projecte SENTIR compta amb un pla d’avaluació per mesurar l’impacte de la intervenció en els equips. S’estudiarà l’adquisició de competències emocionals, el grau de benestar emocional i l’evolució de la realització professional dels educadors/es, així com altres indicadors socioemocionals.

Amb l’objectiu d’impulsar projectes de transformació social a Senegal, Nous Cims va obrir un Appel à Projets a partir del qual la fundació ha rebut 262 propostes d’entitats del país i joves emprenedors/es locals. Les propostes han estat avaluades –quantitativa i qualitativament- en base a cinc paràmetres estandarditzats: pertinença, avaluació, innovació, sostenibilitat i riscos. Després d’aquest procés, Nous Cims ha establert un total de dotze nous convenis de projecte que es gestionaran des de l’Antena de la fundació a Dakar.

De la mà de professionals senegalesos, Nous Cims impulsarà la formació professional de joves vulnerables i l’empoderament de les dones a partir de la generació d’activitats productives. D’aquests dotze nous convenis, sis corresponen a projectes que es duran a terme en els propers dos i tres anys, i la resta són micro-projectes d’un any de durada.

Projectes plurianuals:

Projecte de formació professional en horticultura per a joves en situació de vulnerabilitat de la regió de Saint-Louis, amb l’Associació Diapalanté. En els propers dos anys, es formaran 30 joves vulnerables de 15 a 25 anys. Se’ls proporcionarà formació pràctica en agricultura i en protecció-regeneració del medi natural. En aquesta iniciativa basada en els principis de l’economia social i solidària, la comercialització de productes cultivats per a ells/es mateixos/es farà que el projecte sigui sostenible i pugui créixer en el futur.

Creació d’un centre de formació professional en recursos audiovisuals per a joves a Dakar, amb Forut-Sénégal, ONG senegalesa-noruega que contribueix al desenvolupament de la comunicació social, fomentant el canvi de mentalitat i promovent l’aparició d’una societat civil dinàmica. El projecte, de tres anys, promourà el desenvolupament d’un centre de formació a Dakar per aprofitar el talent de joves expulsats dels sistemes educatiu i laboral i promoure la seva creativitat en l’àmbit audiovisual (infografia, edició, producció, rodatge, informàtica…), habilitats que seran demandades per la societat senegalesa en els propers anys.

Creació d’un taller formatiu d’instal·lacions d’alumini al Centre Correccional de Menors (MAC) d’Hann, amb un nou equip directiu que vol reforçar la capacitat de reinserció dels menors de 13 a 18 anys que hi acull. Les instal·lacions d’alumini són un dels principals motors de petits negocis al Senegal, amb una viabilitat econòmica gairebé assegurada. Es donarà suport als joves formats per a que planifiquin els seus projectes d’autoocupació o emprenedoria.

Projecte per a l’accés a l’energia solar als territoris junt amb ULDLR (Une Lumière Dans la Rue), associació senegalesa que vol millorar la taxa d’ocupació dels joves i, en particular, dels nois i noies de famílies pobres, contribuint a la modernització de les activitats rurals del país mitjançant la introducció de tecnologies adequades (solar, eòlica, micro-reg, processament de productes agrícoles…).

Promoció del lideratge femení per a la valorització dels productes locals del Boundou, amb CORENA, l’entitat responsable de la conservació de la reserva natural. Fins ara, les dones de Boundou havien de fer front a problemes com manca de formació, equipament insuficient, absència de fons de maniobra i difícil accés als mercats per a les seves microempreses rurals. Aquest projecte contribuirà a que es desenvolupi el sector del processament i la comercialització de productes locals, com la pols de baobab, que és una de les fonts d’ingressos més importants per a aquestes dones.

Apoderament econòmic de dones en àrees rurals a través de la formació i la valorització de productes agrícoles, junt amb la Union de Galoya, una associació de petites localitats que dóna suport al desenvolupament local facilitant l’accés a la informació, formació, serveis tècnics i factors de producció. Aquest projecte de tres anys reforçarà les capacitats organitzatives, tècniques i materials de 500 dones, a més d’establir una cooperativa agrícola i donar suport al desenvolupament d’activitats generadores d’ingressos gestionades per dones.

Microprojectes que es duran a terme el 2021:

• Projecte integrat per reforçar la unitat de processament i producció de productes locals (And Defar)
• Adquisició d’una embarcació motoritzada per a transportar passatgers (Bettenty)
• Projecte de producció avícola (Buntu Yaakar)
• Projecte de costura i de tintura tèxtil tradicional (Gie Badioloma)
• Projecte de bugaderia (Guinguineo)
• Projecte de tintura tèxtil (Kaguit)

El programa “Descobrint el teu cim”, impulsat per l’equip de Vocació de Zing Programme amb l’objectiu que joves vinculats/des a entitats socials descobreixin el seu propòsit i vocació, ha resultat guanyador del Premi d’Orientació Acadèmica i Professional de la 13a edició dels Premis Educaweb. Es tracta del reconeixement més important d’abast nacional en l’àmbit de l’Orientació Formativa i Professional.

Edició rere edició, els Premis Educaweb fan un reconeixement a persones, institucions i organitzacions que impulsen projectes en aquest àmbit, que garanteixen la presa de decisions fonamentada dels joves sobre el seu propi projecte professional i de vida. Alhora, l’orientació acadèmica i professional contribueix a reduir el fracàs escolar i a potenciar societats més justes.

Precisament aquest és l’objectiu del programa “Descobrint el teu cim” de Zing Programme, del que fins ara se n’han beneficiat 681 joves. Des dels inicis de l’Àrea d’Ocupabilitat de Nous Cims, l’aposta per la vocació ha estat estratègica com a clau d’èxit formatiu i futura inserció laboral qualitativa.

En el programa “Descobrint el teu cim”, els xerpes -un equip de facilitadors professionals experts que combinen formació en coaching, Gestalt, benestar emocional, psicologia, desenvolupament personal, lideratge i mindfulness-, ofereixen tallers individuals o grupals motivacionals, dinàmics i vivencials sustentats en l’autoconeixement i l’orientació acadèmica. El 88% de joves que finalitzen els tallers es troben estudiant o treballant sis mesos després de la finalització d’aquesta “expedició”.

Els Premis Educaweb tenen el suport i patrocini d’un ampli ventall d’institucions de nivell, com són el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres de Catalunya (CDL), el Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, D’EP Institut, la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna  (Universitat Ramon Llull), la Fundació Bertelsmann, la Singularity Foundation i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Aquest mes de setembre s’han iniciat les obres d’un nou espai per a les persones en procés oncològic que són tractades a l’Hospital del Mar de Barcelona, on s’emplaçarà el Domum MAR. Aquesta serà la primera experiència del model Domum, creat per l’Àrea de Benestar Emocional de Nous Cims. El model planteja transformar les sales d’espera dels centres hospitalaris en “sales d’estar” on les persones que esperen per tractaments de quimioteràpia i radioteràpia s’hi trobin com a casa.

El projecte neix a partir de la identificació per part de l’Hospital del Mar, a través del seu programa de millora de l’experiència del pacient, de la necessitat de comptar amb espais més humans a l’hospital.

En aquest sentit, es desenvolupa un procés participatiu amb pacients oncològics, familiars i professionals, per tal d’explorar oportunitats de millora en l’atenció, i la Fundació Amics de l’Hospital del Mar incorpora les demandes resultat d’aquest procés de treball participatiu. Així, doncs, decideix impulsar el programa ‘Un Respir al Càncer’, per tal de millorar el seu benestar físic, emocional i social.

L’equip de Nous Cims, en aliança amb la Fundació Amics de l’Hospital del Mar, hi intervé i desenvolupa un model al voltant de la necessitat de disposar d’espais més humans i més activitats de suport psicosocial a la cartera de serveis de les Unitats d’Oncologia dels Hospitals. S’espera que, després de la primera experiència de Domum MAR, aquest model es pugui replicar a altres hospitals.

Un model centrat en les necessitats de les persones

Domum Space s’ha concebut com un entorn terapèutic dissenyat en base a l’evidència científica per a tenir cura de les persones, a partir de l’interiorisme emocional (mobiliari ergonòmic, sostenible i ètic, natura i vegetació, aromes i textures) i el diàleg de l’art amb la salut.

A més, hi haurà racons per a l’aïllament i altres racons per a socialitzar, espais terapeutics i pràctiques d’acompanyament a les persones com el mindfullness, l’artteràpia o la musicoteràpia, activitats que ja s’estan desenvolupant ,malgrat els problemes derivats de la pandèmia del COVID-19, en el context del programa ‘Un Respir al Càncer’. També hi haurà connectivitat i altres recursos per a entretenir-se.

Pel que fa a l’interiorisme de Domum MAR, aquest porta el segell de l’Estudi Aura, format per les emprenedores barcelonines Sònia Domingo i Júlia Huysmans. El seu projecte va ser seleccionat d’entre més de 30 empreses. Quant als mobles, són una aportació d’Actiu, fabricant de mobles d’Alacant que uneix innovació, espai i mobiliari per a crear ambients que millorin el benestar de les persones.

Les obres de Domum MAR finalitzaran durant la tardor de 2020, tot i que la inauguració es pot endarrerir degut a la crisi sanitària pel COVID-19.

Crida als hospitals interessats en tenir un Domum Space

Està previst que s’avaluï l’impacte real d’aquesta primera experiència de Domum Space sobre el benestar emocional dels usuaris/àries de l’Hospital del Mar de Barcelona.

A més, es preveu que es puguin implantar nous espais Domum en altres hospitals amb Unitats d’Oncologia, tant de Catalunya com de la resta d’Espanya. Les persones responsables de centres hospitalaris que puguin estar interessades en comptar amb un Domum Space a les seves instal·lacions, poden posar-se en contacte amb l’equip de l’Àrea de Benestar Emocional de la Fundació Nous Cims.

Amb l’inici del curs escolar 2020-21, marcat per la incertesa per l’evolució de la pandèmia de la Covid-19, els equips experts del Programa Komtü i la Fundació JOV han elaborat conjuntament una guia per a l’acompanyament emocional de tots els membres de la comunitat escolar: l’equip de professionals, les famílies i els infants. Aquest material aporta idees, reflexions i recursos al voltant de cinc eixos clau: la retrobada i acollida; la detecció de necessitats; el sentiment de pertinença; la protecció i  la seguretat; i per últim, la projecció i futur.

El document “Un inici de curs especial: Idees per a l’acollida i l’acompanyament emocional a la comunitat escolar” és fruit de diverses sessions de treball que s’han dut a terme durant els darrers mesos. Es dirigeix en especial als docents d’escoles d’educació infantil i primària, tot i que pot resultar d’interès als equips de secundària. Segons els especialistes en educació, psicologia i pedagogia que han participat en la seva redacció, “una bona acollida i acompanyament als centres escolars comença per oferir espais d’autocura i benestar emocional als mateixos professionals de les escoles”.

“Cal trobar temps i espais perquè tothom pugui expressar, comunicar i compartir allò viscut i sentit durant aquest temps”, s’apunta a la guia que Komtü i la Fundació JOV acaben de publicar. Afegeixen que “cal entendre l’inici escolar com un moment de retrobament i d’acollida, promovent i facilitant pràctiques que permetin sanar i reparar els possibles malestars emocionals”.

Segons Maribel de la Cerda i Irene Vergara, coordinadores de la redacció d’aquest document, “la nostra voluntat és que resulti d’utilitat i ajudi als centres educatius en aquesta tornada a l’escola en un moment tan incert com complex”.

Sobre Komtü

Komtü és un programa gratuït per a la millora del benestar emocional i relacional de nens i nenes als centres d’educació infantil i primària. Involucra a tota la comunitat educativa per a promoure un entorn positiu i l’acompanyament emocional de l’alumnat, alhora que ajuda a les escoles a tractar les necessitats d’aquells infants que experimenten dificultats específiques. El Programa Komtü, impulsat per la Fundació Nous Cims, s’ha desplegat en projecte pilot durant el curs 2019-20 a l’Escola El Turó de Montcada i Reixac. S’estendrà a tres escoles més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a l’inici del curs 2020-21.

Sobre la Fundació JOV

La Fundació JOV és un projecte educatiu i social que dóna suport i complementa la formació dels joves dins l’educació reglada, amb la finalitat d’orientar-los a trobar la seva vocació professional, i és una entitat pionera en implementar l’autoconeixement als centres educatius. Per als professionals de l’educació, agents de canvi de la realitat educativa, ofereixen propostes de formació aplicables a la competència transversal d’àmbit personal i social, adequada a les necessitats i reptes educatius actuals.

Ja es coneixen els vuit centres d’educació infantil i primària que participaran en el projecte pilot d’acompanyament online creat en el marc del projecte “Obrim l’educació: per a un país de noves oportunitats” de la Fundació Jaume Bofill amb la col·laboració del programa Komtü, impulsat per la Fundació Nous Cims. Després del tancament d’escoles pel confinament per la pandèmia de la Covid19 i la incertesa generada, aquesta iniciativa neix amb la voluntat d’oferir suport i assessorament als centres per a implementar accions i propostes que afavoreixin l’acompanyament emocional a tota la comunitat escolar a l’inici del curs 2020/21.

A partir de la crida conjunta d’Obrim l’Educació i Komtü d’aquest mes de juny, s’han seleccionat els vuit centres que rebran aquest suport online per part de l’Equip Komtü. “No ha estat un procés fàcil, ja que totes les escoles han mostrat molt d’entusiasme i motivació”, segons Maribel de la Cerda, pedagoga i project manager del Programa Komtü.

Les candidatures s’han ponderat en base a criteris objectius relacionats amb la diversitat en la distribució geogràfica, el nombre de línies i la tipologia de centre. Les escoles amb les quals es treballarà el curs vinent són:

• Institut Escola Magraners (Lleida)
• Escola Ítaca (Badalona)
• Institut Escola Gornal (L’Hospitalet de Llobregat)
• Escola Germanes Bertomeu (Mataró)
• Escola la Sínia (Vic)
• Escola la Farga (Salt)
• Escola Ponent (Granollers)
• Escola Àngela Roca (Viladecans)

Properament tindrà lloc la primera reunió amb tots els participants junt amb l’equip impulsor. Es durà a terme un primer contacte abans de les vacances per a compartir com es durà a terme la implementació del projecte a partir del setembre.

(*) Obrim l’educació és la resposta de la Fundació Bofill contra les desigualtats educatives en època de coronavirus: cal obrir l’educació per generar condicions de possibilitat per a tothom. Aquest projecte vol que la crisi de salut que estem vivint no generi una crisi educativa i, per a aconseguir-ho, s’està creant un pla de xoc compartit per a aconseguir una educació construïda en comunitat, una educació enriquida, oberta a noves oportunitats d’aprenentatge, de cura, de benestar i de col·laboració plena.

(**) Komtü és un projecte gratuït d’acompanyament per a la millora del benestar emocional i relacional dels nens i nenes a les escoles d’infantil i primària. Una proposta que treballa amb totes les persones (principalment amb el claustre però també amb famílies i personal no docent) que acompanyen als infants en el seu procés de creixement, desenvolupament i aprenentatge. Komtü és una iniciativa de la Fundació Nous Cims.

Davant la situació de crisi i la nova realitat que ha provocat el Covid19, considerem que hi haurà un moment essencial: el retrobament, l’acollida i l’acompanyament a tota la comunitat escolar una vegada s’iniciï el curs al setembre. Així, amb la tornada a l’escola, caldrà destinar temps i espais per a que tothom pugui expressar, comunicar i compartir allò viscut i sentit durant aquest període de confinament. També serà necessari detectar i oferir resposta a aquells casos que necessitin d’una intervenció especialitzada.

El confinament ha estat una situació dura per tothom, infants i joves sobretot, però també per als adults i adultes. Així, per a poder oferir un bon acompanyament a la infància i l’adolescència, les persones adultes també ens hem de sentir acompanyades.

Cal doncs, entendre les primeres setmanes del curs (i fins i tot els primers mesos) com un període molt significatiu i important. Un temps en que es poden promoure i facilitar pràctiques que permetin sanar i reparar els possibles malestars emocionals. A la vegada que contribueixin a reforçar els vincles, la proximitat, la confiança, la seguretat, l’empatia, la comprensió, l’optimisme i el sentiment de pertinença de totes les persones que integren l’escola.

És per això que en el marc del projecte “Obrim l’educació: per a un país de noves oportunitats”(*) de la Fundació Jaume Bofill amb la col·laboració del programa Komtü(**), s’ofereix la possibilitat a un màxim de 8 centres d’educació infantil i primària de participar a un projecte pilot d’acompanyament online. Una iniciativa que té com a pretensió fonamental, oferir suport i assessorament  per a la implementació d’accions i propostes que afavoreixin l’acompanyament emocional a tota la comunitat escolar a l’inici de curs.

Què busquem?

Vuit centres d’educació infantil i primària (preferentment de màxima complexitat) amb motivació, il·lusió i amb ganes d’implementar accions d’acompanyament emocional de tota la comunitat escolar a partir de l’inici del nou curs 2020-2021.

Què es pretén amb el projecte?

• Oferir eines i recursos als centres educatius per tal de facilitar l’acompanyament emocionalment i l’acollida de tots els integrants de la comunitat educativa (personal docent, no docent, famílies i alumnat) a l’inici del nou curs.
• Dotar d’algunes propostes i accions concretes que es puguin replicar a les escoles o que puguin servir com a inspiració per a generar-ne de noves.
• Generar espais de reflexió i suport amb els equips dels centres sobre la implementació de les accions i propostes.

Què s’ofereix des del projecte?

• Guia amb propostes d’acollida i acompanyament emocional per a la tornada a l’escola.
• Acompanyament i seguiment per part dels tècnics del projecte cada dues o tres setmanes durant el primer trimestre del curs 2020-2021 (de setembre a desembre de 2020).

Quins són els terminis?

• Presentació de sol·licituds per part dels centres interessats a participar al projecte: del dia 8 de juny fins al 21 de juny de 2020 a través del següent formulari (Avís legal FJB) (Avís legal FNC)
• Selecció d’escoles participants: d’entre totes les sol·licituds rebudes, l’equip de Komtü seleccionarà un màxim de 8 centres educatius. La notificació als centres seleccionats es realitzarà no més tard del 26 de juny.
• Primera trobada amb els equips directius dels centres participants al projecte: finals de juny- principis de juliol.
• Acompanyament online: de setembre a desembre de 2020.

Què requereix la participació al projecte?

• Motivació i il·lusió dels equips per a la implementació d’accions i propostes d’acollida i acompanyament emocional amb tots els membres de la comunitat educativa.
• Temps i espais per a realitzar les trobades online durant el primer trimestre del curs 2020-2021. Les trobades tindran lloc cada dues o tres setmanes amb una durada aproximada d’una hora (a concretar amb l’equip directiu i/o claustre).

Quins criteris es tindran en compte per a seleccionar els centres educatius?

• Nivell de complexitat dels centres.
• Necessitats i oportunitats en relació a l’acompanyament emocional.
• Nivell de motivació i compromís vers el projecte per part dels equips directius i dels claustres.

Què cal fer per a presentar-se?

• Prèviament a l’enviament de la sol·licitud, cal compartir la iniciativa amb tot l’equip de l’escola i valorar conjuntament la possibilitat de participar al projecte.
• Omplir el formulari de sol·licitud. (Avís legal FJB) (Avís legal FNC)

On adreçar-se en cas de dubte?

Si teniu dubtes ens podeu contactar a l’adreça de correu info@komtu.org

(*) Obrim l’Educació és la resposta de la Fundació Bofill contra les desigualtats educatives en època de coronavirus: cal obrir l’educació per generar condicions de possibilitat per a tothom. Aquest projecte vol que la crisi de salut que estem vivint no generi una crisi educativa i, per a aconseguir-ho, s’està creant un pla de xoc compartit per a aconseguir una educació construïda en comunitat, una educació enriquida, oberta a noves oportunitats d’aprenentatge, de cura, de benestar i de col·laboració plena.

(**) KOMTÜ és un projecte gratuït d’acompanyament per a la millora del benestar emocional i relacional dels nens i nenes a les escoles d’infantil i primària. Una proposta que treballa amb totes les persones (principalment amb el claustre però també amb famílies i personal no docent) que acompanyen als infants en el seu procés de creixement, desenvolupament i aprenentatge. Komtü és una iniciativa de la Fundació Nous Cims.

L’Olga Permanyer és la Project Manager de l’Àrea de Desenvolupament Global de Nous Cims. Kuala Lumpur, Nicaragua, Colòmbia, Cap Verd… tot i ser molt jove, el seu passaport està farcit de segells d’arreu del món. Amb totes aquestes experiències a la motxilla, l’Olga coneix de primera mà com és impulsar un projecte de cooperació internacional des del terreny. Aquest mes fem una aturada al camí per a conèixer-la millor. 

• On paraves abans d’arribar a Nous Cims?
• En aquell moment treballava a Malasia, a Kuala Lumpur, en una consultoria de desenvolupament de negoci especialitzada en Índia i Sud-est asiàtic. Hi duia gairebé un any i mig, i volia un canvi per a tornar a Barcelona, d’on sóc. De fet, vaig fer la primera entrevista per entrar a Nous Cims de camí al Japó i una altra a la Índia!
• Vas estudiar Ciències Ambientals, oi?
• Sí, sóc ambientòloga!
• I com arribes al món de la cooperació internacional?
• M’he de remuntar al Batxillerat. Vaig tenir una meravella de tutor, que m’ensenyava Matemàtiques i Ciències de la Terra. I aquest home, que havia estudiat Geologia, parlava tant de temes de medi ambient, que em va fer descobrir la carrera. De fet, des de petita jo ja estava molt pel reciclatge i el tema de l’aigua. I així va ser com vaig acabar fent Ciències Ambientals. Durant la carrera, vaig fer una estada d’Erasmus a Amsterdam i em vaig adonar que la forma d’abordar l’educació als Països Baixos és completament diferent que aquí.
• En quin sentit?
• Entre d’altres coses, en el meu àmbit, relacionen molt el medi ambient amb el Desenvolupament Internacional. A partir d’aleshores, vaig anar reconduint la meva formació. Vaig començar a estudiar temes de Polítiques Internacionals, i vaig decidir fer el projecte final de carrera a Nicaragua.
• I això ja et va enganxar definitivament a la cooperació…
• Sí. Una mica més tard vaig marxar amb la meva mare, que col·laborava amb una ONG, a Gàmbia. Vaig anar amb l’equip un parell de vegades a terreny. De tornada a Barcelona, vaig matricular-me al màster en Sostenibilitat de la UPC, i vaig cursar la branca de Cooperació Internacional. Amb les meves companyes de màster vam treballar un projecte d’educació i canvi climàtic a Cap Verd amb la Càtedra UNESCO.

• Després de Cap Verd, ja te’n vas a Timor Oriental…
• Va sortir la possibilitat d’anar a Timor Oriental, amb un projecte d’impact assessment d’una nova tecnologia que consisteix en llanternes solars i uns filtres d’aigua.
• Tot energies renovables! Què és el que més et preocupa en qüestions mediambientals?
• Hi ha tantes coses del medi ambient que em preocupen: la qualitat de l’aire, l’extinció de les espècies, el desgel, el canvi climàtic… Però el que més em preocupa, amb diferència, és l’aigua.
• Per què?
• M’angoixa. No hi ha aigua dolça. La gent no se n’adona i la malgasta, i la malgasta…
• No n’hi ha, d’aigua?
• A Barcelona en malgastem molta, per exemple. Com que n’he hagut d’anar a buscar en un pou a Timor, i m’ha calgut demanar ajuda perquè em queia tota quan l’havia de transportar fins a casa amb un cubell, sé què dur que és. I és que no n’hi ha, de reserves d’aigua dolça. No ens adonem del luxe que significa obrir una aixeta i que ragi l’aigua, i deixar que ragin litres fins que surti calenta.
• Després de Timor, quin va ser el destí següent?
• Me’n vaig anar a Cali, Colòmbia, durant un parell d’anys, on vaig col·laborar en una ONG, però va acabar tancant. M’hi vaig quedar una temporada més treballant amb altres entitats locals. De nou, vaig tornar a Barcelona, on vaig treballar a Makers of Barcelona (MOB), un hub d’innovació en emprenedoria i creativitat, i vaig fer el Màster d’Estudis Internacionals de la UAB. Gràcies a la universitat, vaig tenir l’oportunitat de fer una estada de pràctiques a l’Equador al Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD).

• De tots, quin és el lloc que més t’ha impactat?
• És molt difícil triar-ne només un! A tots els llocs on hi vius, els agafes una estima diferent. Colòmbia és el lloc on he estat més temps, i estimo Cali amb bogeria! Treballava al Cauca, una regió molt afectada pel conflicte. Allà vaig aprendre que els éssers humans poden ser molt bons, però a la vegada tornar-se infinitament dolents… A Nicaragua, que és un país increïble, per exemple, ens va tocar viure eleccions: vam haver de marxar del país i fugir a Hondures! No ens quedava cap altre remei. Pel que fa a Kuala Lumpur, és una ciutat que en si mateixa no és res de l’altre món, però estàs just al rovell de l’ou per a viatjar i créixer com a persona.
• Que duus a la teva motxilla personal?
• Les experiències modelen la personalitat i el teu punt de vista. El que és bo d’haver trepitjat terreny és que pots entendre l’abisme que moltes vegades hi ha del despatx al desenvolupament dels projectes en cooperació. És una realitat totalment diferent. Pots entendre perquè les obres comencen amb retard, o s’aturen per un aiguat, o simplement han de portar un ritme diferent al que estem acostumats aquí.

• Ets optimista amb la “nova normalitat”?
• Normalment sóc bastant optimista, però tot i que les coses han canviat una mica, crec que tornarem a ser la societat que érem. No podem fer alguna cosa que no generi guants i bosses de plàstic? I tot de només un sol ús? Això m’indigna bastant: en lloc de ser la solució, seguim sent el problema.
• Per què?
• Si tornem d’un en un en cotxe… doncs no arreglem res. De veritat no podem pensar alguna cosa millor? És el moment de fer-ho bé, tenim una oportunitat de començar a fer-ho bé. Veurem què passa.
• Precisament a l’Àrea de Desenvolupament Global treballeu en alguns projectes de sostenibilitat…
• De fet, la pobresa està molt lligada al canvi climàtic. I el canvi climàtic agreujarà molt més la situació d’aquelles comunitats pobres, especialment les dones, que són les que més pateixen: són les que van a buscar aigua, fruita, s’encarreguen dels nens i treballen llargues jornades, …
• Quin és el feedback que teniu pel Covid-19 de les entitats en l’àmbit internacional?
• Totes les activitats de conjunt estan aturades i les entitats s’han centrat en ajudar a les famílies: des de trobar formes de sostenir-se, perquè viuen al dia; en la cura dels nens, perquè no hi ha escola i han d’anar igualment a treballar; i en la distribució d’alimentació i productes de neteja bàsics. A Colòmbia, per exemple, la situació és greu i, en canvi, a Àfrica de moment no ho ha sigut tant, perquè els experts diuen que l’avanç de la pandèmia està essent més lent. I pot ser que al continent africà la taxa de contagis repunti més endavant. Hi ha molta incertesa.

Milers de nens, nenes i adolescents es veuen obligats /des a conviure amb un enemic molt més perillós per a ells i elles que el coronavirus: senten por, ansietat, alguns/es pateixen maltractament físic i/o psicològic, ciberassetjament, abús sexual… En aquesta situació, Nous Cims ha unit forces amb la Fundació ANAR per reforçar el Xat ANAR, un servei silenciós que permet a nens, nenes i adolescents demanar ajuda en presència dels seus agressors sense posar-los en perill durant el confinament.

La Fundació ANAR ha observat la necessitat de bolcar els seus esforços durant el confinament en aquest xat. Per als nens i les nenes en situació de violència intrafamiliar, es fa impossible trucar per telèfon sense ser escoltats.

No obstant això, gràcies al Xat ANAR, sí que poden escriure i rebre ajuda d’orientadors psicològics que teletreballen, mantenint l’absoluta confidencialitat de la consulta. A més, la triangulació d’orientació psicològica, social i legal garanteix la protecció dels nens i les nenes beneficiaris d’aquesta línia d’ajuda.

El servei funciona de dilluns a diumenge durant les 24 hores i s’hi pot accedir a través de www.anar.org. La tecnologia del Xat ANAR esborra automàticament la conversa al costat de la víctima. D’aquesta manera, s’evita posar en risc a el menor d’edat en cas de ser sorprès pel seu agressor, per això durant el confinament està resultat summament eficaç per a ajudar els menors d’edat.

Durant el període de confinament (des del 23 de març) fins al 3 de maig, el Xat ANAR ha atès un total de 1.441 peticions d’ajuda. La Fundació ANAR alerta que, des d’aquest dia, el percentatge de casos de violència vers nens, nenes i adolescents no ha deixat de créixer: gairebé la meitat dels casos atesos per ANAR han estat ja per violència patida pels nens es i adolescents, passant del 36,1% del dia 23 de març al 47,7% un mes i mig més tard.

La Fundació Nous Cims obre la crida del programa KOMTÜ per al curs 2020-2021 a escoles d’educació infantil i primària. KOMTÜ és un projecte gratuït d’acompanyament per a la millora del benestar emocional i relacional dels nens i nenes. Komtü treballa amb totes les persones (principalment amb el claustre però també amb famílies i personal no docent) i acompanya els infants en el seu procés de creixement, desenvolupament i aprenentatge.

Durant el curs escolar 2019-2020 KOMTÜ s’ha implementat com a projecte pilot a l’escola El Turó de Montcada i Reixac (Barcelona) amb molts bons resultats. El proper curs, Komtü es desplegarà a tres centres escolars més que s’escolliran a partir d’aquesta crida.

La metodologia de Komtü ha estat desenvolupada per Nous Cims junt amb la Cooperativa Eduvic.

Què pretén assolir Komtü?

KOMTÜ pretén involucrar i recolzar a totes les persones de la comunitat escolar en la creació d’un entorn positiu treballant a partir de quatre components clau:

• Oferint eines i recursos a l’equip docent i als altres professionals que treballen a l’escola (PAS i equip de migdia).
• Optimitzant les habilitats amb les famílies oferint tallers de parentalitat positiva.
• Donant suport als infants que presentin dificultats i necessitats específiques.
• Creant sentiment de pertinença involucrant a tota la comunitat en un procés de canvi i d’innovació al centre.

Què ofereix?

KOMTÜ ofereix l’acompanyament per part de dos professionals especialitzats, dos dies a la setmana, durant tres cursos escolars.

Com es treballa?

A partir de l’anàlisi de la realitat i de les possibilitats de cada centre realitzem:

• Formació continuada al claustre amb la metodologia de la pràctica reflexiva (reconeguda pel Departament d’Educació). Partint de la pròpia experiència i en temàtiques vinculades al lideratge, l’acompanyament emocional i les estructures pedagògiques.
• Assessorament i orientació al professorat en aquells casos que ho requereixin ja sigui a nivell individual o a nivell d’aula.
• Formació i recursos a personal no docent i famílies.

Què requereix?

• Un equip directiu i un claustre motivat per impulsar el projecte i iniciar un procés de canvi a l’escola.
• Ganes d’incorporar la pràctica reflexiva a l’actuació professional.
• Temps per incloure espais formatius i reflexius a la jornada laboral.
• La inclusió del programa a la planificació anual del Centre.

Si esteu interessats i interessades en participar, només cal que envieu un correu electrònic a l’adreça info@komtu.org explicant breument per què us agradaria implementar el projecte. També heu d’adjuntar la següent informació sobre el vostre centre: localitat, nombre d’alumnes, de professorat, de línies i nivell de complexitat.

El període d’enviament de sol·licituds finalitza el 8 de maig de 2020.

La Fundació Nous Cims i l’Associació Experientia obren la convocatòria per a rebre preinscripcions a l’edició del curs 2020-2021 del projecte Explora!. Es tracta d’un programa psicoeducatiu, pioner a l’Estat i basat en la Teràpia a través de l’aventura i l’aprenentatge experencial, adreçat a joves que estan vinculats a les Unitats d’Escolarització Compartida (UECs) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

En concret, Explora! s’ha dissenyat per a treballar la gestió emocional, la responsabilitat i l’autonomia, alhora que fomenta el desenvolupament de les capacitats dels i les joves perquè assoleixin les seves pròpies metes més enllà del currículum educatiu. A més, es planteja com un programa que formarà part del currículum educatiu de la UEC, com podrien ser els tallers de mecànica, cuina, fusteria, etc.

Durant el curs 2019/20, joves de tres UECs (Adsis Carmel – Barcelona, Marianao – Sant Boi de Llobregat i Mans a les Mans – Zona Franca Barcelona) s’han beneficiat del programa. En l’edició del pròxim curs escolar, està previst estendre la participació de tres noves UECs al programa.

En què consisteix el programa?

Explora! es duu a terme mitjançant sessions setmanals en espais naturals de Barcelona i rodalies. S’alternen les sessions intensives quinzenals de 5 hores amb altres més breus d’1 hora durant tot el curs escolar, des d’octubre de 2020 a juny de 2021.

Algunes de les activitats que es fan servir en el programa són:

• Slack line
• Escalada
• Senderisme
• Caiac i vela
• Hípica
• Dinàmiques i tallers grupals

Explora! és un programa finançat per la Fundació Nous Cims de manera que no suposa un cost extra per a les entitats. A més, compta amb l’execució de l’equip d’Associació Experientia, professionals de la salut mental i de la intervenció social, experts en utilitzar l’aprenentatge experiencial, l’aventura i la natura com a contextos de la intervenció.

Si us interessa incorporar aquest programa a la vostra UEC, ompliu el formulari perquè l’equip de Nous Cims puguem contactar amb vosaltres. Les preinscripcions finalitzen el 24 d’abril de 2020.

Trobareu més informació al dossier de descripció del programa