Uncategorized @ca

EL VALOR DEL BENESTAR EMOCIONAL D’INFANTS I ADULTS ALS CENTRES EDUCATIUS

Clara Sau, Project Manager Komtü Programme.

En els últims anys, després dels alts nivells d’estrès, por i incertesa viscuts durant la pandèmia, el paper de les escoles en la promoció de la salut mental s’ha convertit en un debat central en l’àmbit educatiu (Cardona, 2021). Els centres educatius són entorns on infants passen la major part del seu temps durant l’etapa de creixement i formació, moment crucial per al desenvolupament social, emocional i acadèmic. En l’entorn educatiu, es pot enfocar l’abordatge de la salut mental de manera preventiva per tal de reduir la possibilitat de desenvolupament de trastorns mentals greus en el futur.

La salut mental no és només l’absència de malaltia, sinó que també inclou la promoció del benestar en els àmbits social, emocional i conductual, així com la capacitat d’afrontar reptes vitals amb resiliència (Hoovers et al., 2019). Una bona salut mental és fonamental per al desenvolupament acadèmic i personal dels infants. Diversos estudis, com el de McCann et al. (2020), demostren que els estudiants que reben suport socioemocional obtenen millors resultats acadèmics i presenten un comportament més positiu a l’aula.

Promoure el benestar emocional està relacionat amb una major participació en el procés d’aprenentatge i un major sentiment de connexió i benestar personal. A més, ajuda a reduir l’absentisme i abandonament escolar, prevenint situacions d’assetjament escolar i violència.

El treball i desenvolupament socioemocional comporta beneficis com una millor comprensió d’un/a mateix/a, la construcció d’una identitat sana, la capacitat d’establir relacions constructives i saludables amb els altres, l’èxit acadèmic i laboral, així com la capacitat d’adaptar-se als canvis o superar possibles adversitats. La salut mental és un component essencial pel desenvolupament integral d’infants i adolescents. Quan els alumnes aprenen a conèixer-se a si mateixos, a comprendre les seves emocions i afrontar els desafiaments de manera saludable, estan millor preparats per afrontar la vida adulta i els seus reptes (Hoovers et al., 2019).

Per tant, és important que les escoles prioritzin i ofereixin recursos per promoure el desenvolupament socioemocional dels estudiants, creant un clima escolar estimulant, segur i sa, propici per al creixement personal i acadèmic. Un entorn escolar que promogui el benestar emocional ofereix suport i recursos als alumnes perquè aprenguin a identificar les seves emocions, desenvolupin habilitats de regulació emocional i construeixin relacions positives amb els seus companys i professors. Alhora, ofereix als adults les eines i recursos necessaris per acompanyar els alumnes en aquest procés.

Malgrat que la major part de l’atenció i promoció de la salut mental a les escoles se centra en les necessitats dels infants, també és essencial explorar maneres de donar suport als docents i al personal escolar que acompanya als infants en el seu procés de desenvolupament (Hué, 2012). En el context actual, l’educació és molt més que transmetre coneixements acadèmics; també implica promoure el benestar emocional, social i relacional dels alumnes i per poder-ho fer els docents requereixen formació, eines i recursos, i alhora, d’un entorn laboral que promogui el seu propi benestar.

Els docents exerceixen un paper essencial en la formació d’infants i adolescents. La seva tasca és crucial per al futur de les noves generacions, que naveguen una realitat més complexa que mai; amb un augment dels diagnòstics de salut mental, estímuls i pressió social a través de les xarxes, contextos socioeconòmics inestables, incertesa climàtica, moviments migratoris, entre altres reptes (Cardona, 2021). Acompanyar als infants en el context actual no és senzill i sovint els docents enfronten desafiaments significatius en el seu entorn laboral que poden impactar negativament en el seu benestar emocional. Com la pressió pel rendiment acadèmic, agressions o conductes desafiants per part d’alumnes o famílies, grups-classe complexos de gestionar, o esgotament i fatiga per l’alta càrrega laboral i les dificultats de gestió, entre altres.

El benestar emocional dels docents es refereix a la seva capacitat de gestionar l’estrès, les pressions i les demandes professionals mentre mantenen un equilibri emocional adequat (Hué, 2012). Els docents que gaudeixen d’un bon benestar emocional estan més motivats, gaudeixen la seva feina i es mostren més propensos a implicar-se de manera positiva amb els seus alumnes i les activitats educatives.

Diversos estudis han demostrat una estreta relació entre el benestar emocional dels docents i el rendiment acadèmic dels alumnes (Cortés i Ruiz, 2021). Quan els docents ofereixen un suport afectuós, mostren empatia i fomenten la inclusió i el respecte, creen un entorn segur i positiu que afavoreix el benestar emocional dels alumnes. Si els docents es troben emocionalment equilibrats i satisfets al seu lloc de feina, són més propensos a oferir un ensenyament de qualitat i a crear un entorn d’aprenentatge positiu. A més, les relacions amb els adults tenen un paper central en el desenvolupament de la regulació social i emocional dels infants (Nelson, Kendal i Shields, 2013), i durant moltes hores al dia, els i les mestres són el mirall on els infants observen i aprenen.

Donar suport al benestar emocional dels docents implica reconèixer les seves necessitats emocionals, proporcionar un clima laboral de benestar, i també proporcionar-los recursos i oportunitats de desenvolupament professional, així com les eines i recursos necessaris per acompanyar als infants. Els programes de formació en tècniques de gestió dels grups complexes, de l’estrès i la frustració, la creació d’un clima escolar positiu i el foment de l’autocura són aspectes essencials per a millorar el benestar laboral dels col·lectius. Quan els docents es troben emocionalment saludables, se’n beneficien ells i també tota la comunitat educativa.

El benestar emocional dels alumnes i el benestar emocional dels docents estan intrínsecament relacionats. Per aconseguir una educació de qualitat cal atendre les necessitats emocionals tant dels alumnes com dels docents. Fomentar un entorn escolar que prioritzi el benestar emocional permetrà una millor interacció i col·laboració entre docents i alumnes, promovent un aprenentatge més significatiu i un desenvolupament integral per a tots els membres de la comunitat educativa.

Moltes escoles incorporen programes d’aprenentatge social i emocional, que ajuden els estudiants a desenvolupar habilitats per comprendre i expressar les seves emocions, establir relacions positives i resoldre conflictes de manera constructiva. Abordant la prevenció i promoció de la salut mental des d’un punt de vista sistèmic i integral, propiciant un canvi de mirada cap a l’acompanyament emocional.

Des del programa Komtü acompanyem al personal docent, no docent i les famílies promovent l’adquisició d’eines i recursos que els permetin acompanyar als infants en el desenvolupament de les competències personals, emocionals i socials. Al llarg dels tres cursos d’implementació del programa, es realitza formació i s’instauren a les escoles espais en els que poder compartir, observar-se i avançar en la millora del benestar emocional al centre. Tot guanyant en cohesió, comunicació i adquirint estratègies d’autocura, que esdevenen pilars en la dinàmica de les escoles que participen al programa, per tal de mantenir-ne l’essència al finalitzar la implementació.

És important que les escoles i centres educatius esdevinguin espais des d’on promoure i acompanyar el benestar emocional dels infants. Per aconseguir-ho, cal dotar als adults que els acompanyen de les eines i recursos necessaris, i també d’espais de cura i benestar. De totes maneres, per tal que el canvi de mirada de les escoles tingui impacte en l’àmbit social, també cal que la prevenció de la salut mental esdevingui central en totes les àrees socials, des de l’entorn familiar fins a les activitats de lleure i l’atenció de la salut, a través de polítiques socials, programes i estratègies comunitàries (Shonkoff, 2010). Prioritzant el benestar i l’acompanyament emocional podrem acompanyar a infants i adults a afrontar els reptes de futur de manera sana i resilient.

Bibliografia:

Cardona, M. (2021) Apoyo a las necesidades sociales, emocionales, conductuales y de salud mental de niños y estudiantes. Departamento de Educación de EE.UU. Recuperat a: https://www2.ed.gov/documents/students/apoyo-a-las-necesidades-sociales-emocionales-conductuales-y-de-salud-mental-de-ninos-y-estudiantes.pdf

Cortés Valiente, J. A. i Ruiz Segarra, M. I. (2021) Bienestar emocional del docente de educación inicial. Prácticas, investigación, innovación y perspectivas de la educación inicial, 131-138. Recuperat a: http://repositorio.unae.edu.ec/handle/56000/2146

Hoover, S., Lever, N., Sachdev, N., Bravo, N., Schlitt, J., Acosta Price, O., Sheriff, L. & Cashman, J. (2019) Advancing comprehensive school mental health: Guidance from the field. Baltimore, MD: National Center for School Mental Health. University of Maryland School of Medicine. Recuperat a: https://www.schoolmentalhealth.org/media/SOM/Microsites/NCSMH/Documents/Bainum/Advancing-CSMHS_September-2019.pdf

Hué García, C. (2012). Bienestar docente y pensamiento emocional. Revista Fuentes, (12), 47–68. Recuperat a: https://revistascientificas.us.es/index.php/fuentes/article/view/2467

MacCann, C., Jiang, Y., Brown, L. E. R., Double, K. S., Bucich, M., & Minbashian, A. (2020). Emotional intelligence predicts academic performance: A meta-analysis. Psychological bulletin, 146(2), 150–186. https://doi.org/10.1037/bul0000219

Nelson, H. J., Kendall, G. E., & Shields, L. (2014). Neurological and biological foundations of children’s social and emotional development: an integrated literature review. The Journal of school nursing : the official publication of the National Association of School Nurses, 30(4), 240–250. Recuperat a: https://doi.org/10.1177/1059840513513157

Shonkoff J. P. (2010). Building a new biodevelopmental framework to guide the future of early childhood policy. Child development, 81(1), 357–367. Recuperat a: https://doi.org/10.1111/j.1467-8624.2009.01399.x

PRÒXIM DESTÍ: LA HUMANITZACIÓ INTEGRAL DE LES CURES

Marta Olabarria, Project Manager Domum Programme.

El símil entre un procés de malaltia i un viatge és molt comú. Tots dos tenen el poder de transformar a la persona que els viu. A l’inici, tots dos estan envoltats d’incertesa i generen dubtes sobre el que trobarem en cada etapa. No obstant això, amb un bon acompanyament, tots dos processos poden ampliar els nostres horitzons i generar aprenentatges.

Ja fa un temps que el sistema sanitari ha estat experimentant un canvi de paradigma, posant les necessitats del pacient en el centre d’aquest viatge. S’han generat una gran quantitat de coneixements entorn de l’experiència del pacient en els últims anys, la qual cosa ha permès que els processos assistencials es dirigeixin cap a un enfocament més humanitzat.

L’experiència del pacient és un aspecte vital en l’atenció mèdica a tot el món, la qual ha evolucionat amb els avanços mèdics i en la societat en general des de la segona meitat del segle XX. El concepte va sorgir als Estats Units, en un context de serveis sanitaris privats, on s’enfocava més en la satisfacció del client. Mentre que a Europa la visió va evolucionar a una orientació més completa i centrada en les necessitats integrals del pacient, no sols les assistencials sinó també les emocionals. L’experiència del pacient és més que només rebre tractament mèdic, també se centra en la percepció del pacient sobre altres elements no clínics que influeixen en la seva satisfacció general i resultats en salut. Els experts han identificat cinc dimensions de l’experiència del pacient, la física, assistencial, emocional, social i simbòlica, que tenen un fort impacte en la salut del pacient. Actualment, el sistema sanitari s’enfoca principalment en les dimensions física i emocional, però és important no oblidar les altres dimensions.

Diverses institucions han exercit un paper clau en el desenvolupament d’aquests conceptes:

• Clínica Mayo, una reconeguda institució mèdica sense fins de lucre als Estats Units, s’enfoca en la medicina centrada en el pacient i considera fonamental la relació amb l’experiència del pacient, en la seva missió i valors fonamentals.
• Beryl Institute, una organització global amb seu als Estats Units, es dedica a millorar l’experiència del pacient en l’atenció mèdica. Des de la seva fundació en 2006, s’ha establert com a referència en lideratge i recursos relacionats amb l’experiència del pacient i la seva família a escala mundial.
• The Patient Revolution, una comunitat global de professionals, pacients i metges als Estats Units, es dedica a transformar l’atenció mèdica d’una activitat industrial en una experiència profundament humana que brinda atenció acurada i amable per a tots a través del sistema de salut local.
• Instituto de Experiencia del Paciente (IEXP) és la primera organització a Espanya dedicada específicament a l’experiència del pacient.
• XPA Patient Experience, amb seu a Barcelona, és una comunitat impulsada per experts que proporciona recursos i millora l’experiència del pacient.

Aquestes institucions, juntament amb moltes altres, han treballat per a millorar la qualitat de l’atenció mèdica i desenvolupar eines per a mesurar l’experiència del pacient. Actualment, la majoria dels centres d’atenció mèdica incorporen programes i, en alguns casos, departaments sencers dedicats a aprofundir en indicadors que brindin informació sobre les barreres assistencials i les necessitats no satisfetes dels pacients durant les seves interaccions amb el sistema de salut.

Entre les eines més destacades per a incorporar la veu dels pacients es troben els PROMs (mesures de resultats informats pel pacient) i els PREMs (mesures d’experiència informades pel pacient), que han estat recentment incorporats com a fonamentals.

Encara que tant els PROMs com els PREMs tenen unes certes limitacions quant a la cobertura del seu mesurament, es pot dir que compleixen diferents propòsits en avaluar l’experiència del pacient. Els PROMs se centren a quantificar directament l’impacte de la malaltia en la vida diària dels pacients, així com a analitzar en quina mesura el tractament o la intervenció poden alleujar-lo. Això proporciona informació útil per a millorar el control dels símptomes. D’altra banda, els PREMs s’enfoquen en la percepció que els pacients tenen de la seva experiència, més enllà de la mera satisfacció. Poden abordar aspectes com les instal·lacions, l’empatia del personal i la comunicació, i ajuden a identificar tant els aspectes positius com els punts febles percebuts pel pacient. Dos exemples concrets aplicats a malalties rares, mal renal crònic i oncologia es poden trobar en interessants articles que il·lustren aquesta definició.

La incorporació de l’experiència del pacient ha provocat canvis en la forma en què es percep l’atenció mèdica. Ha millorat la comunicació entre metges i pacients, així com la valoració de la importància del factor humà. També ha fomentat la participació activa dels pacients, els qui estan cada vegada més informats i prenen decisions sobre la seva pròpia salut. Això ha tingut un impacte positiu en indicadors com l’autocura, la identificació de símptomes i l’adherència al tractament.

La humanització de les cures

El concepte de l’experiència del pacient està estretament relacionat amb un altre concepte important: la humanització de les cures. Tots dos aspectes s’han tornat cada vegada més rellevants i estan interconnectats. Igual que l’experiència del pacient cerca que els pacients tinguin un paper més actiu en la seva interacció amb les institucions de salut, la humanització implica reconèixer al pacient de manera integral i promoure un entorn càlid, empàtic i centrat en la persona.

L’existència de més evidència, eines i iniciatives inspiradores ha contribuït a promoure una atenció sanitària més centrada en la persona. Tanmateix, encara hi ha molta feina per fer, i això no serà possible sense el compromís de professionals de la salut que es converteixin en el “motor de canvi” en un sistema de salut mal dissenyat en aquest tema. Iniciatives com la Fundació Humanitzant la Sanitat són un clar exemple de lideratge en aquest sentit. Serà interessant veure com aquestes iniciatives s’expandeixen en diferents àrees d’atenció i com aprofiten la transformació digital i la intel·ligència artificial, que també s’estan obrint camí en el sistema, per a promoure la humanització i l’atenció centrada en la persona.

Prenent les paraules de Joan Carles March en una entrevista sobre la humanització en la gestió de la salut: “Com deia un dels meus poetes favorits, Luis García Montero, la HUMANITZACIÓ, la vida, la malaltia… totes aquestes paraules han d’articular-se amb un fil per a arribar a la paraula dignitat”.

DOMUM Programme: Un enfocament humà en l’atenció oncològica

En la Fundació Nous Cims, a través del programa DOMUM, estem compromesos amb la humanització de l’atenció en processos oncològics. Treballem en col·laboració amb els equips mèdics per a garantir el benestar emocional dels pacients mitjançant la creació d’espais terapèutics i la implementació d’activitats psicosocials. El nostre programa estableix una xarxa de centres que se centren a humanitzar l’atenció a través d’un enfocament integral, que abasta les esferes emocionals, personals i socials de tots els involucrats en el procés oncològic, inclosos els familiars i els professionals de la salut. Posem en el centre les veus i necessitats dels pacients amb càncer.

Veure article complert

José A. Serrano Álvarez, Programme Manager d’ocupabilitat, Àrea de Desenvolupament Global.

En passat mes de març, l’equip de desenvolupament global de Nous Cims va viatjar a Colòmbia per reunir-se amb la representant de la Fundació al país i visitar els projectes d’ocupabilitat que s’estan duent a terme.

Colòmbia en aquests moments està vivint reptes molt importants en l’àmbit polític, social i econòmic. En el que a l’economia es refereix, la recuperació post-covid ha estat positiva i el PIB ha augmentat de manera espectacular en aquests mesos posteriors a la pandèmia. Amb això, la taxa de persones que viuen en la pobresa s’ha reduït notablement. No obstant això, Colòmbia continua sent un dels països més desiguals del món, i la bonança econòmica no ha afectat a tots els territoris del país ni a tots els grups socials per igual.

D’aquesta manera, els colombians afrodescendents i grups indígenes a penes s’han beneficiat d’aquestes millores en l’economia. Els factors que expliquen les desigualtats a Colòmbia són variats i complexos. Ja des de l’inici de les seves vides, moltes persones es veuen afectades per un limitat accés a la salut i a l’educació, la qual cosa llastra les seves capacitats d’ingressar al mercat laboral o obtenir ingressos. Únicament entorn del 40% de les persones colombianes treballen en el sector formal, sent una de les taxes més baixes d’Amèrica Llatina. A l’alta informalitat, la qual afecta encara més a les persones amb escassos recursos, s’afegeixen altres factors com l’accés desigual a les noves tecnologies que dificulten la inclusió en el mercat laboral dels i les joves.

Aquestes desigualtats en el mercat laboral acaben causant també desigualtats quant a ingressos, agreujades per importants bretxes en l’accés a treballs amb ingressos decents i a l’economia formal. Aquestes bretxes afecten en grau més alt a persones amb baixes qualificacions, i dins d’elles a dones i joves, grups indígenes i NARP (poblacions negres, afrocolombianes, raizales i palenqueras), i a persones migrants. Precisament, una de les prioritats de la Fundació Nous Cims a Colòmbia és la millora de l’ocupabilitat juvenil; és a dir, secundem diversos projectes de cooperació que tenen com a objectiu millorar les capacitats i les qualificacions dels i les joves i, d’aquesta manera, augmentar les seves possibilitats d’incorporar-se al mercat laboral.

En l’actualitat, en l’àmbit de l’ocupabilitat juvenil, els nostres socis són la Xarxa Juvenil de Dones Chocoanas (Quibdó – Va xocar), Educamás (Bogotà – Cundinamarca), Organització Femenina Popular (Barrancabermeja – Santander), Changemakers for Kids (Santa Marta – Magdalena) i la Fundació L’Origen (Riohacha – La Guajira). En la visita vam poder comprovar el treball que aquestes organitzacions realitzen amb joves i dones per a millorar les seves qualificacions i acompanyar-los en el seu procés d’inserció laboral. Es pretén que aquest procés sigui integral i abordi diversos components com l’orientació vocacional, la formació, l’acompanyament o mentoria i la inserció laboral.

• Orientació vocacional tenint en compte les necessitats del mercat laboral, s’acompanya als i les joves perquè puguin triar una professió d’acord amb els seus interessos, actituds i aptituds; es tracta, en resum, d’ampliar les possibilitats d’elecció dels i les joves que participaran en les formacions.
• Formació de qualitat tant en habilitats tècnic-professionals com en ‘habilitats toves’ (creativitat, pensament crític, autonomia, assertivitat, treball en equip, lideratge, responsabilitat, etc.) que els aplanaran el camí cap a una ocupació.
• Acompanyament, el qual es realitza al llarg de tot el procés formatiu (acompanyament psicosocial i acompanyament sociolaboral) treballant amb individus, famílies i comunitats, i també una vegada concloses les formacions (mentoria).
• Finalment, es treballa la inserció laboral dels i les joves que han superat satisfactòriament els cursos i capacitacions. Amb l’objectiu que puguin dur a terme pràctiques (passanties) o, directament, puguin incorporar-se a un lloc de treball, les nostres institucions sòcies estableixen acords i convenis amb empreses. També es fa costat a persones que han decidit emprendre pel seu compte.

En aquesta visita de seguiment vam poder comprovar que en tots els projectes s’han produït avanços molt positius, encara que d’igual manera, continuen presents importants desafiaments als quals en un futur pròxim caldrà prestar una atenció especial. Entre ells potser els més rellevants són:

1. Arribar a les persones més vulnerables; això és, aconseguir que la major part de les persones beneficiades siguin els qui realment més ho necessiten (persones Estrat 1, segons la qualificació del mateix Estat colombià).
2. Treballar per a reduir la bretxa de gènere, implementant mesures pràctiques per a promoure una major participació de les dones en els projectes.
3. I reforçar el treball amb les institucions públiques encarregades de l’ocupabilitat juvenil per a així assegurar la sostenibilitat dels programes executats al país.

En resum, aquesta visita ens ha servit per a conèixer millor els projectes d’ocupabilitat a Colòmbia, però també el mateix país i les persones que viuen en ell. Ens ha servit també per a aprendre moltes coses. Ha estat satisfactori comprovar que, a pesar que hi ha coses a millorar, s’està fent un excel·lent treball. Entre el treball que desenvolupa l’equip de desenvolupament global de la fundació i els seus socis al país, molts joves han accedit a una ocupació i han vist millorat el seu ingrés i les seves condicions.

« Africa is a youthful continent, 70% of our population is under 35. Nutrition and access to nutritious food is critical for young people. But young people also make a huge part of the labor force for agriculture. Through the work I do with LEAP Africa, we train young people in public schools on leadership and social innovation to become entrepreneurs to start and scale successful food companies and agribusinesses in Africa »

‌L’autora d’aquest article reflexiona sobre l’agricultura i la població jove. Segons dades del Banc Mundial, tres quarts de la població pobra en el món resideix en les àrees rurals del planeta. I en termes d’ocupació, les activitats agrícoles són les que concentren la participació més gran en la generació d’ocupació. D’aquesta manera, observem com la combinació entre l’agricultura i una població amb 70% de joves té un potencial molt interessant.

No obstant això, hi ha dos reptes que cal tenir en compte:

• Èxode rural creixent dels joves a les ciutats: per això és essencial treballar en la generació d’oportunitats d’ocupació que fomentin una major i eficient connectivitat entre camp i ciutat.
• El Canvi Climàtic porta amb si sequeres i inundacions recurrents que afectaran de manera molt particular la zona saheliana i les seves activitats agrícoles. Factor que reforçarà més l’èxode rural de la població juvenil. Per tant, és de summa importància treballar per a crear tecnologies que promoguin aquesta resiliència i adaptació de l’agricultura al Canvi climàtic.

La nostra àrea de desenvolupament global duu a terme una bonica iniciativa que combina aquests dos reptes: ULDLR, una entitat sòcia del nostre Programa d’Ocupabilitat al Senegal que connecta les necessitats del món rural formant a joves com a instal·ladors solars per al reg en l’agricultura. L’aigua, un bé en dubte amb el canvi climàtic, queda garantit gràcies al bombament sistemàticament solar d’aqüífers més profunds que no s’assequen.

La Setmana Mundial de la Lactància Materna és una campanya global que se celebra cada any de l’1 al 7 d’agost. El seu objectiu és promoure la importància de la lactància materna.  Un acte natural, simple i gratuït que ofereix una sèrie de beneficis per a la salut de la mare i el bebè. I pot reduir considerablement la desnutrició i salvar vides.

Per al bebè, la lactància materna proporciona:

• Una nutrició completa i equilibrada. Proporciona nutrients i protecció immunològica sense necessitat d’aigua externa per a preparar llet artificial i que pot estar contaminada. També els nens i adolescents que han estat alletats tenen menys probabilitats de patir sobrepès o obesitat.
• Protecció contra les infeccions gastrointestinals i redueix la mortalitat neonatal.
• Un vincle estret amb la mare.
• Un desenvolupament saludable. És una important font d’energia i nutrients per als nens de 6 a 23 mesos. Aporta més de la meitat de les necessitats energètiques dels nens entre els 6 i els 12 mesos, i un terç entre els 12 i els 24 mesos.

Per a la mare, la lactància materna:

• Ajuda a baixar de pes després de l’embaràs.
• Retarda la menstruació.
• Redueix el risc de malalties com alguns tipus de càncer d’ovaris, de mama i osteoporosi o malalties del cor i obesitat.

La lactància materna és una inversió en la salut i el benestar de les comunitats. A més, els nens i adolescents obtenen millors resultats en les proves d’intel·ligència i tenen major assistència a l’escola. La lactància materna s’associa a majors ingressos en la vida adulta.

D’altra banda, la millora del desenvolupament infantil i la reducció dels costos sanitaris gràcies a la lactància materna generen beneficis econòmics per a les famílies i també per als països.

Aquí hi ha algunes altres maneres d’expressar el missatge de la Setmana Mundial de la Lactància Materna:

• La lactància materna és un regal de la naturalesa per a les mares i els bebès.
• La lactància materna és una forma d’amor i cura.
• La lactància materna és un dret dels bebès.
• La lactància materna és una inversió en el futur.

En resum, la lactància materna és una inversió en la salut i el benestar de les nostres comunitats.

CENTRES EDUCATIUS DE MÀXIMA COMPLEXITAT, LA IMPORTÀNCIA DE LA SEVA IDENTIFICACIÓ PER A UN BON ACOMPANYAMENT

Lali Bueno, Tècnica de beques instituts del programa ZING, Àrea d’Ocupabilitat.

Els contextos socials d’aquesta tipologia de centres requereixen un seguiment individualitzat imprescindible.

Els centres educatius són un reflex de la realitat i del context social del nostre entorn. Per aquest motiu, en l’àmbit educatiu, s’originen escenaris que representen les desigualtats més significatives. Segons el barri on els centres estiguin situats o bé per la seva composició social, requereixen eines i estratègies determinades per a garantir el procés d’aprenentatge i evitar la segregació de l’alumnat.

D’aquesta realitat sorgeix la necessitat de categoritzar i identificar els centres d’alta o màxima complexitat. Actualment, a Catalunya, segons el Consorci d’Educació, existeixen 329 centres públics de màxima complexitat i 309 d’alta, tenint en compte que hi ha quatre nivells de classificació: estàndard, mitjana, alta i màxima. Les dues últimes es denominen així a causa de la situació socioeconòmica de gran part de l’alumnat, adversitat que obstaculitza el seu procés d’aprenentatge. Per a tenir en compte aquests índexs, s’observen les dades del Idescat, tant en els nivells educatius i d’ocupabilitat de les famílies, com en la ràtio de pares i mares sense cotització, si provenen de famílies originàries de països en desenvolupament, o bé si l’alumnat té necessitats educatives especials per a així poder identificar famílies en situació econòmica vulnerable i amb un risc social significatiu.
La finalitat és fer una discriminació positiva que impliqui el fet de rebre més recursos humans i materials per a garantir la igualtat d’oportunitats i el dret a l’educació, així com es recull en els Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS). En definitiva, materialitzar l’educació inclusiva, equitativa i de qualitat com a pilar indispensable i fonamental per a trencar els cercles de pobresa. Objectius que van en plena sintonia amb les prioritats de la Fundació Nous Cims mitjançant ZING, un programa dissenyat per a transformar la vida de joves que no han pogut accedir al món formatiu i laboral en igualtat de condicions que la resta. Actualment, el programa col·labora directament amb 17 instituts de Catalunya d’alta o màxima complexitat, obrint oportunitats a més de 200 dels seus alumnes. Són aquesta tipologia de centres els que formen part del programa amb la voluntat de garantir i assegurar el seu procés formatiu i d’inserció laboral a través del descobriment vocacional per a més de 500 joves, l’otorgació de beques d’impacte amb més de 1000 beneficiaris i un acompanyament compromès. Per a mi, la part més essencial del recorregut.

L’acompanyament com a clau essencial per a l’èxit educatiu

El dia a dia d’un centre de màxima complexitat és tot un repte i les seves dificultats els transformen en nuclis essencials per a la sensibilització. Tant per l’atenció a la diversitat com per l’atenció personalitzada que requereix cada jove. Per a l’alumnat, el centre educatiu compleix una funció molt important, és el seu espai segur i de desenvolupament que requereix un seguiment individualitzat on l’acompanyament és imprescindible i indispensable.

D’aquí neix la urgència d’incorporar professionals especialitzats i, sobretot, una resposta ferma de les institucions. Garantir l’èxit sense la col·laboració entre departaments, administracions i iniciatives socials és una tasca impossible. Per aquest motiu, treballar braç a braç amb l’equip docent, les famílies, els educadors/as i, fonamentalment, els i les joves és la part més important del procés. Ser un pont estable i segur entre entitats socials, centres educatius i nuclis familiars és l’únic camí per a impulsar la seva arribada al cim. Una atenció conscient, pacient, segura, atenent diversitats culturals, socioeconòmiques i individuals és l’única manera d’arrelar els objectius. És essencial, doncs, reforçar totes aquestes estructures de l’àmbit educatiu, enfortint aquests punts de trobada per a trencar els cercles d’exclusió.

Si bé és evident que la situació econòmica dels joves ja és una gran dificultat, la situació cultural és moltes vegades encara més plausible per a explicar els obstacles amb els quals es troben els i les joves enfront del sistema educatiu. Moltes vegades aquestes situacions mostren distàncies i codis diferents dels de l’àmbit educatiu. Per això, també és essencial l’atenció neutral, assertiva i conscient amb tots els codis culturals, amb totes les informacions ofertes i, sobretot, amb l’acompanyament durant tot el procés per a aplanar el camí.

La importància de la discriminació positiva

És evident que el sistema públic educatiu és una peça fonamental per al camí cap a la igualtat, però el mateix sistema, tal com s’ha expressat a l’inici, ja presenta desigualtats en si mateix. Per aquest motiu, es defensa la necessitat d’identificar i categoritzar aquests elements amb criteris objectius i transparents, així com recull la Comissió de Treball sobre Centres de Màxima Complexitat del Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB). Si bé identificar-los és essencial, cal tenir en compte que la mateixa existència d’aquesta categorització hauria de ser provisional, ja que va en contra de la pròpia finalitat de la igualtat educativa. De totes maneres, en aquest camí, la seva identificació permet els recursos necessaris per a atendre a totes les situacions particulars. Per exemple, la codocencia, els plans individualitzats, les aules d’acolliment, un número major de ràtio de professorat, així com un sistema de beques eficient i complet.

D’altra banda, cal tenir en compte que el Departament d’Educació manifesta que els centres no són una realitat immutable, per aquest motiu la revisió dels barems esmentats s’actualitza cada quatre anys. Aquest fet genera malestar entre els equips docents que temen perdre aquesta categorització i, conseqüentment, els recursos proporcionats, situació que s’identifica directament amb les retallades educatives.

Abordar la igualtat d’oportunitats des del tercer sector

És llavors quan s’origina l’estratègia des del tercer sector per a abordar també aquests reptes, afrontant la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu, alhora que es contribueix a generar oportunitats i ajudar els joves a aconseguir les seves metes, independentment del seu context socioeconòmic. Però, per descomptat, i reforçant les idees anteriors, sense perdre de vista la importància de les institucions per a donar suport a aquestes iniciatives.

Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. (2021). Tipologia dels centres educatius segons el nivell de màxima complexitat. http://csda.gencat.cat/web/.content/home/arees-actuacio/publicacions/informes-avaluacio/26-informe.pdf

Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. (2022). Síndic de Greuges de Catalunya, 258. https://www.sindic.cat/site/unitFiles/8468/Informe Balanç Bianual PSE_cat.pdf#page=153

Puig, E. Q. (2021). Nova classificació dels centres educatius segons la complexitat. Consell Superior d’Avaluació Del Sistema Educatiu, 34. http://csda.gencat.cat/web/.content/home/arees-actuacio/activitats-consell/jornada-equitat-2021/classificacio-complexitat-centres.pdf

Treball, C. de, & Barcelona, del C. E. M. de. (2022). Centres de máxima complexitat. 21. https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2022/11/15185723/ComissioTreball_centres-Maxima-complexitat.pdf

BENESTAR DIGITAL PER ALS NOSTRES NENS, NENES I ADOLESCENTS

Pau Gomes, Director Àrea Benestar Emocional.

En la nostra era digital, sabem que les noves tecnologies juguen un rol important en el benestar dels adolescents, tant pels riscos [1] com per les oportunitats [2] que ofereixen.

L’addicció als videojocs pot comportar un sofriment subjacent, problemes de somni, falta d’exercici i aïllament [3]. En Internet està augmentant l’exposició a continguts inapropiats, com l’assetjament cibernètic, la violència o el consum de pornografia a edats cada vegada més primerenques [4]. Les xarxes socials fomenten l’ansietat i depressió associades a la comparació social i a la pressió constant per a mantenir un cos i una vida perfecta i superficial [5]. I contribueix a una desconnexió de la realitat, sense poder desenvolupar saludablement les competències emocionals i socials claus per a relacionar-se en persona. No hi ha dubte que els adults hem de considerar aquests riscos en la nostra relació amb nens, nenes i adolescents.

No obstant això, les noves tecnologies ens brinden oportunitats per a la comunicació en línia amb amics i familiars en qualsevol lloc del món. Podem accedir a la informació i els coneixements de manera immediata, podent fomentar el nostre aprenentatge, innovació i creativitat. A més, podem accedir a recursos, idees i eines per a millorar el nostre benestar.

ADOLESCÈNCIA, UNA FINESTRA D’OPORTUNITAT

L’adolescència és considerada una “finestra d’oportunitat” pel fet que és una etapa de maduració en la qual el cervell continua desenvolupant-se i madurant. Així es formaran adults saludables, independents i socialment adaptats. Durant l’adolescència, el cervell és altament sensible a la dopamina, un neurotransmissor que activa els circuits de gratificació i intervé en la presa de decisions. [6] Durant l’adolescència, estan exposats a una àmplia gamma d’experiències i oportunitats que poden influir en el seu desenvolupament i en el seu futur.

Els adolescents tenen una major capacitat per a aprendre i adaptar-se a noves situacions, la qual cosa els permet adquirir habilitats i coneixements que poden ser útils en la seva vida adulta. Per tant, l’adolescència és una oportunitat per a fomentar l’aprenentatge, la innovació i la creativitat, i per a proporcionar-los les eines i els recursos que necessiten, acompanyar-los en el seu desenvolupament de competències socioemocionals per a aconseguir el seu benestar, la seva qualitat de vida i l’equilibri del benestar digital. Un repte de cadascun, un repte de societat.

EQUILIBRI ENTRE QUALITAT I QUANTITAT

Es tracta de conscienciar dels riscos i fomentar l’equilibri. Un equilibri difícil d’obtenir per als nostres adolescents, ja que posseeixen un cervell sensible a la dopamina i a la cerca d’emocions. És clau ajudar-los a establir límits per a si mateixos, i també donar-los suport en el desenvolupament d’habilitats per a l’ús saludable de la tecnologia i per a garantir la seva seguretat online.

Estudis demostren que a major temps que el nen utilitza la tecnologia s’associa amb majors índexs de fracàs escolar, mentre que llegir més llibres s’associa amb un menor risc de fracàs escolar [7]. L’ús excessiu de dispositius mòbils i tecnologies d’informació i comunicació pot influir en l’aparició de trastorns del son en adolescents [8].

Ens queda camí per recórrer per a aconseguir el nostre benestar digital òptim i aquest equilibri saludable per a l’ús de la tecnologia en la nostra vida diària [9]. La gestió del temps en línia, l’ús conscient i responsable de les xarxes socials, la seguretat i privacitat, la prevenció del ciberassetjament, una educació sexual adequada i les addiccions són molts dels reptes en els quals hem de continuar investigant i treballant per a assolir el benestar digital dels nostres nens, nenes i adolescents.

Es tracta d’arribar a l’equilibri entre la quantitat de temps que passen online i offline, a més que aquest temps en línia sigui de qualitat. És clau que sapiguem usar la tecnologia de manera responsable i saludable, que tant fills i filles com a adults ens brindem suport i orientació en aquest procés.

KOA TECNOLOGIES

En la Fundació Nous Cims i des de KOA Tecnologia, en col·laboració amb la Fundació Aprendre a Mirar, treballem per a la prevenció i la promoció del bon ús de les tecnologies en cinc escoles de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Treballem conjuntament per a dotar a famílies, docència i alumnat de 5è i 6è de les estratègies i recursos necessaris perquè puguin abordar un consum tecnològic des del paradigma de l’oportunitat i el seu benestar digital.

És un projecte de dos cursos escolars que pretén empoderar i conscienciar del bon ús de les noves tecnologies, de les pantalles per part de preadolescents de 10 a 12 anys, amb els seus docents i famílies. Amb una metodologia de treball vivencial i participativa, adaptada a les necessitats de cada centre educatiu, els espais generats fomenten la reflexió crítica, el debat, la creativitat i el treball en equip, promovent el sentiment de pertinença per a un benestar digital de tots. Incloent l’aplicació tant en l’àmbit familiar, escolar com a personal. Així, els preadolescents podran desenvolupar i mantenir una relació saludable amb la tecnologia, buscant maneres d’aprofitar els seus beneficis, tenir una adequada gestió del temps, un sentit crític cap als diferents continguts online i una relació saludable amb si mateix, amb els altres.

BENESTAR DIGITAL EN FAMÍLIA

Tal com aconsellem a famílies i docents des del nostre programa KOA Tecnologies també us volem fer partícips d’alguns dels consells que podem aplicar envers els nostres fills i filles i també envers nosaltres mateixos o nosaltres mateixes [10][11]:

• Establir horaris i zones sense pantalles: Un dels efectes de les pantalles és que ens hipnotitzen i perdem la noció del temps… És primordial concretar límits de temps per a l’ús de dispositius electrònics. Incloure períodes de temps sense dispositius, és a dir en els menjars, abans de ficar-se al llit, durant activitats a l’aire lliure.
• Explicitar i donar un sentit a l’ús dels dispositius per a cada moment i evitar les interrupcions i distraccions pròpies del mitjà digital. Per exemple, un moment de tasca escolar, de cerca d’informació, de connexió amb amics/as, un moment de joc i entreteniment (amb avís de temps).
• Ser un model a seguir: Les famílies, cuidadors i professionals podem ser un model a seguir per als i les nostres filles limitant el nostre propi ús del mòbil i fomentant activitats que no involucrin tecnologies com l’esport, el moviment, jocs de taula, lectura, passejos i excursions i altres activitats a l’aire lliure.
• Fomentar l’activitat física i la interacció social: Això pot ajudar a reduir la dependència de la tecnologia, fomentar el moviment i l’expressió i regulació emocional.
• Explorar configuracions de benestar digital en els nostres dispositius: Desactivar les funcions de reproducció automàtica, limitar les notificacions d’unes certes aplicacions, usar configuracions que apaguin els dispositius a una certa hora cada nit són ajudes per a fomentar l’autocontrol. Podeu explorar conjuntament amb els vostres fills/es les diferents opcions que tenen els vostres dispositius i pactar i ajustar-les segons sigui necessari.
• Analitzar conjuntament amb els i les nostres filles com les empreses de tecnologia guanyen diners en el mitjà digital, a través dels anuncis, la informació que introduïm, les xarxes socials, les aplicacions i els jocs. Explicitar els trucs que utilitzen les empreses per a captar la seva atenció i la nostra, pot ser revelador per a ells i un motiu més per a fomentar el seu autocontrol.
• Involucrar als nens, nenes i adolescents és primordial perquè són part activa en la creació de moments sense dispositius electrònics, poden ajudar a triar els moments i llocs sense dispositius i ser part de les activitats que es realitzin.
• Parlar sobre el tema entre els membres de la família ajudarà a crear consciència i compromís amb la idea. Un moment en què els membres, nens, nenes i adults estiguin disponibles i receptius per a parlar sobre el tema, sense que sigui motiu de discussió o disputa acalorada. [12]
• Celebrar els èxits i assoliments de la família, com poden ser la creació de moments sense dispositius electrònics. D’aquesta manera, ajudarà a mantenir la motivació i el compromís a llarg termini.
• Fer-ho divertit. Aquests moments sense dispositius electrònics no han de ser avorrits. Les famílies poden fer-ho divertit.

FOMENTANT ACTIVITATS SENSE PANTALLES

Hi ha una infinitat d’activitats sense tecnologia, per a fer conjuntament amb els nostres fills i filles, segons la seva edat i l’energia que tots dos tinguem:

• Jocs de taules
• Muntar un puzle
• Realitzar un fort amb llençols, coixins i aculls
• Formar figures amb plastilina
• Destinar una o dues nits per a jocs de taula
• Cuinar amb ells el seu plat o postres favorites
• Acolorir un llibre o historietes junts
• Llegir contes o historietes junts
• Jugar amb joguines tradicionals com a io-ios, bales, etc.
• Fer disfresses i jugar a ser superheroïnes o superherois.
• Visitar parcs
• Practicar algun esport junts
• Posar la seva música favorita durant el viatge amb cotxe
• Jocs de llenguatge, on cadascú digui una paraula i formi un conte
• Jugar a endevinalles amb coses o personatges

Es tracta d’experimentar, aprendre a jugar i gaudir del temps amb família i amics, sense dependre de la tecnologia com l’únic mitjà d’entreteniment.

[1] Livingstone, S., Ólafsson, K., & Staksrud, E. (2013). Risky social networking practices among “underage” users: Lessons for evidence-based policy. Journal of Computer-Mediated Communication, 18(3), 303-320.

[2] Reid Chassiakos, Y. L., Radesky, J., Christakis, D., Moreno, M. A., Cross, C., Hill, D., … & Swanson, W. S. (2016). Children and adolescents and digital media. Pediatrics, 138(5).

[3] Common Sense Education. https://www.commonsense.org/education/family-tips/6-12-media-balance-and-well-being. Consultat el 27 de juny de 2023.

[4] Guía de Bienestar Digital para Familias. Google. https://static.googleusercontent.com/media/wellbeing.google/es//static/pdf/digitalwellbeingfamilyguide-es.pdf. Consultat el 27 de juny de 2023.

[5] Michavila, N., Abad, M. J., & García, P. (2018). El impacto de las pantallas en la vida familiar. Empantallados. GAD3.

[6] Common Sense Education. https://www.commonsense.org/education/family-tips/6-12-media-balance-and-well-being. Consultat el 27 de juny de 2023.

[7] Guía de Bienestar Digital para Familias. Google. https://static.googleusercontent.com/media/wellbeing.google/es//static/pdf/digitalwellbeingfamilyguide-es.pdf. Consultat el 27 de juny de 2023.

[8] Michavila, N., Abad, M. J., &amp; García, P. (2018). El impacto de las pantallas en la vida familiar. <em>Empantallados. GAD3</em>.

[9] Unicef. The Adolescent Brain. https://www.unicef-irc.org/adolescent-brain. Consultat el 27 de juny de 2023.

[10] Bilbao, Á. (2015). <em>El cerebro del niño explicado a los padres</em>. Plataforma.

[11] Infante, J. A. C., Romero, M. A. B., Amaya, P. M. D. C., Lara, D. C. I., &amp; Saravia, H. E. M. (2022). Uso y abuso de dispositivos móviles y su rol en el desarrollo de trastornos del sueño en adolescentes. <em>Alerta, Revista científica del Instituto Nacional de Salud</em>, <em>5</em>(1), 50-56.

[12] Monge Roffarello, A., &amp; De Russis, L. (2019, May). The race towards digital wellbeing: Issues and opportunities. In <em>Proceedings of the 2019 CHI conference on human factors in computing systems</em> (pp. 1-14).

LA IMPORTÀNCIA DE LES PARAULES EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA REALITAT: LA RESPONSABILITAT DE COMUNICAR BÉ EN EL TERCER SECTOR

Sara Ferrer Pascual, Tècnica de comunicació i màrqueting.

En el context actual, frenètic, d’excés d’informació i canals de comunicació, una història, un fet, es poden construir amb unes poques paraules.

Les paraules que utilitzem tenen el poder de construir marcs mentals, pots explicar una situació d’una manera o una altra i pot donar una perspectiva totalment diferent sobre el mateix tema. Les paraules poden arribar a forjar conductes, opinions, estereotips… És per això, que és imprescindible que anem amb compte en la forma en la qual articulem els nostres discursos.

La comunicació és fonamental en les organitzacions del tercer sector, d’una banda, dins dels seus rols està el d’informar: informar persones que necessiten ajuda o acompanyament, donar-los tota la informació que puguin necessitar, orientació sobre mesures de seguretat, com trobar a familiars… I el d’informar o sensibilitzar a la resta de població no implicada directament en la causa perquè la coneguin i puguin col·laborar en la mesura que sigui possible.

Però, d’altra banda, la informació també juga un paper imprescindible en l’assignació de recursos. Si es comunica bé, serà més fàcil rebre fons o influir en actors clau per a mantenir i escalar les activitats i accions que es realitzen des de les organitzacions del tercer sector.

La comunicació és, llavors, important, però també és delicada, sobretot quan tractem i parlem de persones. És imprescindible partir d’un profund enteniment de les diferents realitats que comunicarem i les persones sobre les quals parlarem, i qualsevol acció comunicativa que realitzem ha d’anar orientada cap a la dignificació d’aquestes persones. El llenguatge pot arribar a ser igual d’excloent que una barrera física, encara que a vegades no ens adonem. Comuniquem, però no a qualsevol preu.

És la nostra responsabilitat en parlar sobre persones, pensar primer, sobre quin llenguatge utilitzem, que imatges mostrarem, com parlem sobre elles… El Código internacional de conducta relativo al socorro en casos de desastre del CICR ens dona una referència, diu: “En les nostres activitats d’informació, publicitat i propaganda, reconeixerem a les víctimes de desastres com a éssers humans dignes i no com a objectes que inspiren compassió”. Ensenyant una imatge fidel a la situació i “posar en relleu les aptituds i aspiracions de les víctimes i no senzillament la seva vulnerabilitat i els seus temors”. Evitant costi el que costi l’ús d’un llenguatge paternalista que representi a les persones com a éssers indefensos i desfavorits que necessiten la nostra ajuda per a ser salvats, creant una imatge estereotipada.

També, cal atorgar la importància i mostrar el paper dels actors locals i desmitificar el paper d’“herois i salvadors” de les organitzacions del tercer sector que promouen estereotips racistes. Com indica el periodista Asier Hernando: “No es requereixen més respostes paternalistes, el Nord global no ha de salvar al Sud global; pot col·laborar, sumar els seus esforços, però sempre reconeixent a les seves organitzacions i actors locals”. Són realment elles les que coneixen als i les afectades, les seves necessitats, les que arriben primer, i les que empoderen a les comunitats perquè formen part d’elles. La bona notícia és que ja estem començant a veure en xarxes socials moltes organitzacions que estan utilitzant un llenguatge més transparent i amb una mirada decolonial confirmant la gran importància dels actors locals.

D’altra banda, també és important quan fem referència a grups que inclouen persones de diferents gèneres, utilitzar un llenguatge igualitari i no excloent. Detectar desigualtats i aplicar mesures correctores que mitiguin els biaixos sexistes en l’ús del nostre llenguatge i imatges. Un document com la “Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona” sempre va bé per a tenir-ho a mà.

Cal destacar que el llenguatge s’adapta a l’evolució de la societat i a les necessitats comunicatives i, per tant, està en constant evolució i estic segura que aviat es recolliran més usos neutres del llenguatge per a referir-nos a persones que no s’identifiquen amb cap gènere. Una bona pràctica que podem utilitzar és, per exemple, que sempre que puguem aprofitem noms invariables quant al gènere, com “persona”, que ens permet disposar d’una paraula neutra “molt habitual en la llengua comuna […], que és tan útil que ja s’ha fixat en algunes expressions del llenguatge administratiu, com, per exemple, la persona interessada”. Usant un llenguatge igualitari promovem la igualtat de gènere i evitem la discriminació en el llenguatge.

Partir d’una base comunicativa per a qualsevol professional del tercer sector és, per tant, imprescindible. Tractem amb persones i caminarem sempre sobre un fil delicat en qualsevol cosa que comuniquem, però val la pena.

La responsabilitat d’explorar noves plataformes digitals

Com bé diu el periodista Miguel Ángel Rodríguez García sobre les plataformes socials: “El seu paper és clau en àmbits com l’alerta primerenca, el socors en casos de desastre o la reducció del risc, ja que la disponibilitat massiva de telèfons mòbils i d’internet ha canviat per complet el paradigma de la comunicació. Les xarxes socials com Facebook, TikTok o Twitter han demostrat en aquest context, com en l’actual guerra d’Ucraïna, la seva capacitat de difusió i de mobilització.” També tindrem el repte d’adaptar el to, el text, les imatges i les comunicacions a la plataforma social en les quals hàgim decidit estar.

Les organitzacions del tercer sector, per tant, han d’explorar i estar al corrent dels nous mitjans digitals i de comunicació que són tendència. Si la manera d’arribar a més persones que necessiten acompanyament, per a sensibilitzar o recaptar fons, ha canviat, tenim la responsabilitat de ser aquí.

Sens dubte, cal pujar-se’n a la roda i ràpid, però amb cap, els canals de comunicació cada vegada són més variats i la comunicació més urgent.

EL GRAN REPTE DE GESTIONAR LA DIVERSITAT DINS D’UN EQUIP DE TREBALL

Sara Polo, Gestió de Serveis Generals i Administració.

Gestionar la diversitat dins una organització, és un procés continu que implica la creació d’un entorn inclusiu i equitatiu per a tots els integrants de l’equip, independentment de quines siguin les seves diferències i que s’ha convertit en una característica vital a les organitzacions.

La gestió de la diversitat d’un equip i el seu benestar general, és un repte engrescador, perquè a l’equació hi ha diferències generacionals, diferències culturals, orígens ètnics diferents, creences, idiomes, etc., que enriqueixen l’organització i que alhora cal tenir molt en compte per generar un espai segur.

Trobar el punt d’unió en un grup amb diferents gustos, interessos i maneres d’entendre la vida, no sempre és una fita tan fàcil d’assolir com podria semblar en un inici. Podria semblar evident que a tothom li agrada practicar esport, el teatre, la música, dibuixar, menjar aliments normalitzats… però què passa quan vols plantejar una activitat al gust de tothom, on tots ens sentim còmodes i gaudim del que se’ns proposa? Què passa quan l’activitat suggerida t’agrada i voldries gaudir-la, però el teu cos no reacciona com quan tenies 20 anys? Allò que per alguns és un regal de la vida, adrenalina pura, alegria, felicitat i joia, per a altres potser no és l’opció més desitjada. Allò que a alguns ens pot semblar una ximpleria, per a altres pot ser ben important i fins i tot el motor de la seva vida…

Aquí és on hi ha la riquesa de fer un exercici d’empatia per gestionar la diversitat i deixar el judici aparcat a l’entrada de les oficines.
De vegades, donem per segudes coses que, a priori, semblen evidents i després venen les sorpreses. I és quan ens posem les mans al cap i diem allò de: Com no hi he pensat abans?

Llavors, que hem de fer per gestionar la diversitat i que les persones s’asseguin en un ambient segur i de qualitat humana? Com ho fem de manera efectiva? Caldrà promoure i fomentar la cultura d’inclusió, el respecte mutu, l’apertura a diferents perspectives i celebrar les diferències individuals.

• Fomentar el lideratge inclusiu, de manera que els líders de l’organització siguin un exemple i model a seguir, oferint oportunitats d’inclusió i en la seva presa de decisions.
• Polítiques i pràctiques de contractació inclusiva, garantint un procés de selecció just i equitatiu.
• Programes de desenvolupament i formació que ofereixin igualtat d’oportunitats a tots els membres de l’equip. Aquests programes han d’estar basats en el mèrit i permetre el creixement de totes les persones per igual.
• Comunicació oberta i honesta creant espais segurs on els membres de l’equip puguin expressar-se i compartir experiències, generant suport i potenciant el sentiment de pertinença.
• Avaluació i seguiment, realitzant avaluacions periòdiques, per a mesurar el progrés i l’evolució del clima laboral.
• Fomentar el treball en equip organitzant activitats que fomentin la col·laboració, compartint espais i dinàmiques que ajuden a conèixer les fortaleses i habilitats dels altres.
• Quan sorgeixin diferències, cercar solucions que puguin satisfer les necessitats i preocupacions de tots els membres de l’equip.

A banda d’aquests punts clau, una bona manera, és observar i escoltar. Cal aprofitar cada trobada: una petita reunió a l’hora del dinar, el que se’ns explica a la pausa del cafè o un comentari ràpid al passadís, ens ajudaran a preveure si allò que hem pensat i treballat serà un èxit i generarà sentiment de pertinença dins de l’organització.

Quan tinguem una proposta, cercarem la iniciativa que generi un major impacte positiu per a tot l’equip i que s’adapti a l’interès de la majoria, sempre dins els objectius que estan establerts per assolir un alt sentiment de pertinença i cohesió grupal.

Sabem que no sempre aconseguirem un 10 de 10, però sí, com a mínim, trobem aquell punt en què l’activitat o la proposta ens doni l’oportunitat d’explorar noves opcions i se’ns faciliti el desenvolupament d’aquesta, ja tenim molt guanyat.

També cal tenir molt present a l’hora de preparar una dinàmica, un sopar, una reunió… és el respecte a les ideologies i els costums. A la decisió i convicció d’una determinada forma de viure i d’alimentar-se. No podem menystenir aquestes casuístiques que fàcilment poden passar desapercebudes, però que l’altre reconeix i aprecia quan algú hi ha pensat i ha posat en valor.

Tenir cura de l’equip, també vol dir respectar que l’altre pot voler mantenir una parcel·la de la seva privacitat i no compartir-la.

El sentiment de pertinença i d’inclusió es construeix en el dia a dia i sorgeix de forma orgànica i natural, quan s’ha posat en valor la teva opinió, les teves preferències i han pensat en les teves característiques. I totes aquestes accions quotidianes, et donen la certesa que ets una peça clau dins l’organització.
Des de l’àrea de persones, intentem proposar activitats i dinàmiques que no només compleixin amb l’objectiu marcat des de direcció, de cohesionar i incentivar el sentiment de pertinença, sinó, donar l’oportunitat als altres de descobrir que el benestar, comença quan et sents escoltat, respectat i acompanyat.

L’APROPIACIÓ ÉS LA CLAU DE L’ÈXIT EN LA SOSTENIBILITAT DELS PROJECTES

Pape Makhtar, Responsable de país, Senegal, Àrea de Desenvolupament Global

L’apropiació dels projectes de desenvolupament és el primer pas cap a la seva sostenibilitat. En involucrar a les comunitats locals i a les parts interessades en tot el procés del projecte, ens assegurem que les iniciatives s’adapten millor a les necessitats locals i puguin ser gestionades eficientment a llarg termini.

No obstant això, per a garantir la sostenibilitat dels projectes de desenvolupament, també és important tenir en compte tots els contextos en els seus diferents components: polítics, econòmics, socials i ambientals. Això significa que els projectes han de ser dissenyats per a satisfer les necessitats identificades per les comunitats locals, ser econòmicament viables i respectuosos amb el medi ambient.

En resum, l’apropiació és un primer pas crucial cap a la sostenibilitat dels projectes de desenvolupament, però ha d’anar acompanyada d’una planificació i execució reflexives.

L’aparició del concepte d’apropiació és bastant recent i està estretament relacionada amb l’evolució del pensament sobre el fenomen del “desenvolupament”. La paraula desenvolupament és alhora generosa i ambigua. El concepte de desenvolupament sorgeix en les dècades de 1940-1950, quan es percep que encara existeixen desigualtats entre les regions en les societats riques i es produeixen moviments socials a escala mundial a favor de la descolonització. Les reflexions sobre el concepte de desenvolupament atorguen un paper més important als éssers humans, tant individualment com col·lectivament, en la creació del món i en el creixement de la riquesa. Segons François Partant: “el desenvolupament només pot ser la realització progressiva d’un doble potencial: d’una banda, el potencial que representa qualsevol comunitat humana i tots els individus que la componen; d’altra banda, el potencial que constitueix l’entorn físic en el qual es troba aquesta comunitat, un entorn que utilitza per a assegurar la seva existència i preparar la de les generacions futures. De la mateixa manera que un nen es desenvolupa convertint-se en adult i no simplement posant-se un vestit d’adult, una societat es desenvolupa a partir del que és en si mateixa, aprofitant els recursos que l’envolten i que varien molt d’un lloc a un altre en el planeta”.

Per tant, entenem fàcilment que el fonament del desenvolupament socioeconòmic tan buscat en les nostres intervencions no es limita a una ambició política, sinó més aviat a un compromís de les diferents parts interessades de tots els àmbits. La gestió inclusiva i col·legiada garanteix l’apropiació de les nostres intervencions a través de la participació activa i continuada de les comunitats locals i les parts interessades en la implementació dels projectes i la reflexió sobre la seva sostenibilitat. Això es pot aconseguir enfortint les capacitats locals i assegurant la transferència de competències i recursos adequats. L’apropiació passa necessàriament per la implicació de les diferents parts interessades, no es limita simplement a compartir les accions previstes o a una implementació concertada, sinó que ha de ser una acció transversal i contínua en els diferents nivells del projecte.

La identificació, planificació, implementació, seguiment i avaluació són etapes fonamentals del procés de desenvolupament, però és crucial repensar com abordem aquestes etapes per a fomentar una veritable apropiació per part de les parts interessades. Els beneficiaris ja no han de ser considerats com a mers receptors passius, sinó com a actors beneficiaris i garants de l’èxit de les intervencions.

Algunes accions de desenvolupament aconsegueixen generar millores sostenibles, mentre que unes altres només aconsegueixen canvis puntuals o fins i tot fracassen a causa de la falta de pertinència i apropiació per part de les parts interessades. Les causes del fracàs en l’apropiació són diverses:

• La pressa dels finançadors i les agències executores, que deixen poc espai per a l’èxit en l’apropiació. Això afebleix les iniciatives comunitàries, soscava la confiança en si mateixes i evita que les poblacions adquireixin habilitats i comprensió dels problemes. Les poblacions acaben percebent el projecte com una font de finançament extern o una obra de caritat, la qual cosa limita el seu compromís real.
• La falta d’estudis tècnics o socioeconòmics de viabilitat, o l’existència d’estudis incomplets o incorrectes. Aquestes deficiències inicials sovint condueixen a defectes de construcció o situacions que comprometen l’execució i la sostenibilitat de les obres del projecte.
• Intervencions rígides concebudes de manera aïllada i que no s’adapten a les realitats socioeconòmiques locals, al ritme de progrés, a la capacitat d’absorció i a les necessitats reals de les poblacions. La falta de coneixement de la realitat dels beneficiaris, la falta d’empatia, respecte i confiança són ingredients perfectes per al fracàs del projecte.
• L’establiment d’agències executores els centres de presa de decisions de les quals es troben fora de l’àrea d’intervenció, la qual cosa retarda l’intercanvi de coneixements i informació i limita la supervisió efectiva.
• La falta d’un sistema de gestió i control coordinat.
• Quan les accions de desenvolupament són dutes a terme per l’Estat, el fracàs sovint està relacionat amb les mateixes estructures administratives i la seva falta de comunicació. Aquestes estructures adopten un enfocament burocràtic descendent (top-down) que no permet la participació de les poblacions objectiu en la identificació dels problemes, la qual cosa bloqueja el seu autonomització. Un enfocament coercitiu encoratja a les poblacions a agrupar-se únicament per a obtenir beneficis, sense pensar en el seu autonomització.

Per tant, les iniciatives que tenen èxit són aquelles que eviten aquests errors i incorporen els següents enfocaments i maneres de funcionar:

• Després de diverses sessions d’identificació, observació, informació i discussió, s’elaboren amb les comunitats i per a les comunitats.
• Organitzen sessions de capacitació i enfortiment de capacitats per als responsables de les organitzacions comunitàries.
• Tenen un sistema de seguiment i control del projecte inclusiu (involucrant a les diferents parts interessades) establert per l’agència executora o de gestió del projecte.
• Avaluen els resultats juntament amb les comunitats.
• Saben establir i mantenir xarxes de comunicació.
• Tenen un seguiment institucional i reportis periòdics sobre els aspectes més destacats i les activitats en curs.
• Han aconseguit la participació dels responsables de les “estructures administratives”, els qui al seu torn han estat capaces de “crear” i mantenir xarxes de comunicació amb els grups objectiu.

En definitiva, tots aquests aspectes faciliten l’apropiació adequada del projecte per part dels grups meta. D’aquesta manera, les parteix implicades:

✓ Hauran pres consciència dels seus problemes, les seves necessitats profundes i hauran guanyat confiança.
✓ Hauran comprès des del principi el projecte amb els seus objectius i desafiaments.
✓ Hauran participat en el projecte, impulsats per líders locals, i s’hauran organitzat per a complir amb el cronograma de treball conjunt.
✓ Hauran pres decisions a tots els nivells gràcies a una gestió transparent i inclusiva del projecte.

Per tant, és important comprendre que l’apropiació es considera com la primera fita en el procés de sostenibilitat de qualsevol projecte de desenvolupament. Mitjançant la participació i apropiació d’un projecte o programa per part de les diferents parts interessades, es pot garantir l’establiment d’un procés de sostenibilitat polític, institucional, comunitari, tècnic, econòmic i financer a través d’una dinàmica organitzativa inclusiva. L’apropiació és, en definitiva, tant un enfocament com un comportament, que és clau per a la sostenibilitat dels projectes.

« Africa is a youthful continent, 70% of our population is under 35. Nutrition and access to nutritious food is critical for young people. But young people also make a huge part of the labor force for agriculture. Through the work I do with LEAP Africa, we train young people in public schools on leadership and social innovation to become entrepreneurs to start and scale successful food companies and agribusinesses in Africa »

‌L’autora d’aquest article reflexiona sobre l’agricultura i la població jove. Segons dades del Banc Mundial, tres quarts de la població pobra en el món resideix en les àrees rurals del planeta. I en termes d’ocupació, les activitats agrícoles són les que concentren la participació més gran en la generació d’ocupació. D’aquesta manera, observem com la combinació entre l’agricultura i una població amb 70% de joves té un potencial molt interessant.

No obstant això, hi ha dos reptes que cal tenir en compte:

• Èxode rural creixent dels joves a les ciutats: per això és essencial treballar en la generació d’oportunitats d’ocupació que fomentin una major i eficient connectivitat entre camp i ciutat.
• El Canvi Climàtic porta amb si sequeres i inundacions recurrents que afectaran de manera molt particular la zona saheliana i les seves activitats agrícoles. Factor que reforçarà més l’èxode rural de la població juvenil. Per tant, és de summa importància treballar per a crear tecnologies que promoguin aquesta resiliència i adaptació de l’agricultura al Canvi climàtic.

La nostra àrea de desenvolupament global duu a terme una bonica iniciativa que combina aquests dos reptes: ULDLR, una entitat sòcia del nostre Programa d’Ocupabilitat al Senegal que connecta les necessitats del món rural formant a joves com a instal·ladors solars per al reg en l’agricultura. L’aigua, un bé en dubte amb el canvi climàtic, queda garantit gràcies al bombament sistemàticament solar d’aqüífers més profunds que no s’assequen.

IA i la democratització de la comunicació en el tercer sector

Ana Peris, Responsable de Comunicació i Marketing

La intel·ligència artificial (IA) està revolucionant el panorama de la comunicació, prometent solucions molt més accessibles que suposen una gran oportunitat, especialment per a aquelles organitzacions de menor grandària. Però és important tenir en compte les seves implicacions i limitacions.

La comunicació efectiva és una peça essencial per a l’èxit de qualsevol organització, incloses les del tercer sector, malgrat la seva naturalesa distintiva.

Més enllà de la captació de fons, la comunicació pot evidenciar els seus assoliments i desafiaments, construir relacions sòlides i duradores amb els stakeholders (ajudant a establir aliances estratègiques amb altres organitzacions, institucions acadèmiques, empreses i governs), promoure una major participació i suport en la causa i, en definitiva, ampliar l’abast dels programes i projectes.

Mitjançant campanyes de sensibilització, educació i promoció, la comunicació pot fins i tot ajudar a generar un canvi d’actituds, trencar estereotips i promoure una major equitat, justícia i sostenibilitat en la societat, influenciant polítiques públiques i impulsant canvis socials.

No obstant això, les organitzacions i entitats petites i mitjanes, poden dotar habitualment amb pocs recursos la partida de comunicació i els serveis professionals d’acompanyament queden sovint exclosos o limitats. La intel·ligència artificial està revolucionant aquest panorama prometent solucions molt més accessibles.

La IA s’utilitza ja per a l’assistència o orientació mitjançant programes conversacionals, per a identificar audiències, personalitzar missatges i automatitzar tasques; però es perfila com especialment útil per a la creació de continguts.

La creació de contingut de qualitat i rellevant implica un procés costós i consumeix la major part dels recursos de comunicació: recursos econòmics, però també de temps i atenció de l’equip humà implicat. Ara, la IA ens ofereix eines per a crear contingut escrit de manera automatitzada, així com eines específiques per automatitzar gran part del procés d’edició de vídeo, generar veus sintètiques realistes per a agregar narracions i comentaris, facilitar la traducció i creació de subtítols en diferents idiomes o ajudar en la creació de contingut visual, com a imatges i gràfics.

Després de l’explosió dels últims mesos, existeixen plataformes i eines basades en IA que poden ajudar-nos a gairebé qualsevol cosa. Generen webs, blogs, diagrames, presentacions, descripcions, publicacions en xarxes socials. Els beneficis en tots els casos són els mateixos: estalviar temps i recursos i, encara que no s’especifiqui, subjau també el d’eliminar la necessitat de la figura de l’especialista.

La primera promesa d’estalviar temps i recursos no genera dubtes, a penes només una reflexió sobre la inversió necessària per a explorar les opcions, triar la més adequada i aprendre a treure-li el màxim profit: per a fer-nos una idea, només en l’últim mes s’estima que han sortit al mercat entre 2.000 i 5.000 noves eines de IA. No cal subestimar l’esforç necessari per a navegar aquesta nova realitat, especialment si es fa des d’una perspectiva professional i es pretén aprofundir en ella.

La segona promesa, menys explícita, d’eliminar la figura de l’especialista, requereix potser més matisos. La IA elimina una enorme barrera d’entrada minimitzant els coneixements tècnics necessaris per a la creació de continguts. Aquest no és un procés nou. Per posar un exemple, no és equivalent el temps necessari per a dominar un programa com Photoshop, amb els coneixements necessaris per a poder crear en Canva (encara que tampoc ho són els resultats que es poden obtenir), però ara Microsoft Designer assegura introduir nous nivells de professionalització en els resultats sense la necessitat de major formació o inversió en el maneig del propi programa. I això sense comptar amb la recent incorporació de la IA generativa en el propi Photoshop.

La possibilitat que un perfil no especialitzat creï continguts als quals abans no podia accedir és sens dubte una realitat i una bona notícia. Encara més: és una oportunitat emocionant per a aquelles organitzacions que no es poden permetre disposar de gràfics, editors, o qualsevol figura professional que els secundi en les seves comunicacions. Suposa la democratització de la comunicació i, en una certa forma, fins i tot pot anivellar parcialment el camp de joc i permetre que les petites entitats del sector social accedeixin a les opcions que sempre han tingut organitzacions més grans.

I si dic “parcialment” és per dos motius. D’un costat, la inversió necessària en mitjans quan es pretén incrementar la notorietat no es veu alterada per aquestes eines (algunes diuen ajudar a millorar el ROI, però en tot cas no eliminen el cost de les campanyes) i no és una partida menor quan existeix necessitat d’abast.

D’altra banda, aquestes noves eines no substitueixen la base de coneixement de l’especialista: eliminen la complexitat de les eines, però no instrueixen sobre els fonaments de la comunicació textual o visual, no tenen visió creativa, ni aporten el criteri necessari per a saber la validesa o biaix de les dades que aporten, la qual cosa pot portar a la desinformació i a obviar qüestions fonamentals relatives a la justícia i responsabilitat social, a més de la concreció per a una comunicació efectiva o la construcció de marca.

És important, doncs, reivindicar el rol dels especialistes, que aporten una combinació única d’habilitats, coneixement i experiència que permet una comunicació més efectiva, estratègica i adaptada a les necessitats específiques de l’entitat i la seva audiència. La creativitat i l’estratègia són elements essencials que la IA encara no pot igualar en termes d’originalitat i enfocament.

Parlaríem llavors, com a model ideal, més aviat de co-creació: un enfocament mixt que permet aprofitar el potencial de la IA per a augmentar la productivitat i l’eficiència, al mateix temps que s’assegura la qualitat i efectivitat de la comunicació. És una manera de combinar l’automatització amb el toc humà, maximitzant els resultats i aconseguint una comunicació més veraç, impactant i estratègica.

Potser és només una qüestió de temps, ja que la naturalització de la comunicació entre humà i eina fa que cada vegada estigui més aprop de poder guiar també en qüestions d’ofici. Potser l’única cosa que faci falta en un futur sigui saber realitzar les preguntes i peticions adequades. Però fins i tot aquestes ens retornen, de nou, a la necessitat d’un coneixement de base o cosa que és el mateix: d’un professional.

En el Dia Mundial de la Nutrició, cada 28 de maig, recordem la importància d’una nutrició adequada per a la salut i el benestar.

Encara hi ha milers de milions de persones en el món que no poden permetre’s una dieta sana. Un informe recent de Nacions Unides recorda que, si bé el món ha avançat en el subministrament de calories suficients per a alimentar a la població mundial, encara queda un llarg camí per recórrer per a alimentar de manera sostenible a totes les persones, a tot arreu.

Les persones en situació de vulnerabilitat sovint es troben amb desafiaments que dificulten l’accés a una nutrició adequada. Aquestes barreres poden incloure limitacions econòmiques, falta d’accés a aliments frescos i saludables, educació nutricional limitada i dificultats per a adquirir habilitats culinàries bàsiques. No obstant això, és crucial abordar aquestes barreres i treballar junts per a superar-les. La malnutrició en totes les seves formes (la desnutrició, les mancances de micronutrients, el sobrepès i l’obesitat) pot tenir efectes devastadors en la salut i el benestar de les persones, especialment en els nens/es. La falta de nutrients essencials pot retardar el creixement i el desenvolupament, augmentar el risc de malalties i fins i tot portar a la mort.

Un dels eixos estratègics del programa de nutrició de la fundació és la prevenció de totes les formes de malnutrició en els menors de 2 anys, especialment la desnutrició: retard de creixement (malnutrició crònica) i l’emaciació (malnutrició aguda), les deficiències en micronutrients i el sobrepès. El període que va des que neix el nen/a fins al seu segon any es coneix com la finestra d’oportunitat dels 1000 dies. Invertir i intervenir durant aquest període té un impacte notable i es considera com l’única opció per a prevenir el retard de creixement i trencar el cicle intergeneracional de la malnutrició i de la pobresa. Efectivament, durant els primers anys de vida es creen connexions neuronals essencials que assenteixin les bases del seu desenvolupament, aprenentatge, productivitat i benestar social.

Durant la petita infància, la malnutrició pot implicar un retard en el desenvolupament o una discapacitat a llarg termini, i afectar el desenvolupament i a l’aprenentatge del nen, i després a la productivitat i a la capacitat de guanyar-se la vida en l’edat adulta.

La lactància és un dels elements que cal prioritzar durant la petita infància per a garantir un bon desenvolupament, ja que contribueix a un creixement amb bona salut i al desenvolupament del cervell, protegeix el nen de malalties cròniques i potencialment mortals i afavoreix l’estimulació cognitiva i els vincles entre mare i fill. La llet materna aporta tota l’energia i els nutrients que necessita el bebè durant els sis primers mesos de vida, i continua cobrint la meitat o més de les seves necessitats nutricionals durant el segon semestre de vida i fins a un terç durant el segon any.

És important destacar que la fam i la malnutrició no són sols problemes als països en desenvolupament. Fins i tot en països desenvolupats, moltes persones no tenen accés a aliments saludables i assequibles.

En aquest Dia Mundial de la Nutrició, és rellevant prendre mesures per abordar el problema de la malnutrició en el món. Junts podem treballar per a assegurar-nos que totes les persones tinguin accés a aliments saludables i nutritius per a viure una vida sana i plena.

Els presentem a Ndeye, d’11 mesos. Fa unes setmanes se la va identificar a través de les activitats d’avaluació comunitària en un dels nostres projectes de nutrició que sofria desnutrició aguda severa (SAM). Això significava que el seu estat era molt crític i estava en perill imminent de mort.
La desnutrició és una condició que ocorre quan el cos no rep els nutrients essencials que necessita per a funcionar correctament. La SAM és responsable de la majoria de les morts de nens menors de 5 anys a tot el món i és una emergència mèdica que requereix un tractament ràpid i eficaç.

Quan el nostre equip es va ocupar de Ndaye, es trobava en estat crític. Estava molt feble i necessitava una nutrició intensiva per estabilitzar la seva condició: l’equip de l’organització AcDev immediatament va començar a treballar amb la mare de la nena per a brindar-li l’atenció i l’assessorament que necessitava per a ajudar la seva filla a recuperar-se.

Ndaye va rebre aliments terapèutics llestos per a utilitzar (RUTF) i farines enriquides produïdes en el marc del projecte. Avui, a penes unes setmanes després, Ndaye ja ha aconseguit un progrés significatiu: ha guanyat pes, té més energia i ha recuperat l’apetit. Ha estat reavaluada per l’equip de nutrició i reclassificada com a cas de desnutrició aguda moderada (MAM). Això significa que està en el camí de la recuperació total.

Estem feliços de saber que vam poder ajudar a Ndaye i la seva família a superar aquesta terrible experiència i continuarem treballant per a garantir que continuï rebent l’atenció que necessita i per a ajudar altres nens desnodrits a recuperar-se i prosperar.

LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS, HABILITATS CLAU PER AL FUTUR DE L’OCUPACIÓ

Berta Villà, Project Manager Zing Network, Zing Programme

Vivim en un entorn VUCA (volàtil, incert, complex i ambigu) en el qual la tecnologia, la digitalització, la IA, les noves maneres de treballar… ens plantegen reptes constants i nous mètodes d’aprenentatge. Les noves tendències condicionen en conseqüència el tipus de perfil més demandat pel mercat laboral.

El Fòrum Econòmic Mundial ja va avançar en el seu Informe sobre el Futur del Treball 2020 [1], en el qual traça un mapa de les ocupacions i les habilitats del futur, que:

La meitat de la força treballadora en el món haurà de tornar a capacitar-se en noves habilitats en els pròxims anys, particularment en les àrees de resolució de problemes, autogestió, treball col·laboratiu i l’ús i desenvolupament de tecnologies.

En concret, va identificar les següents habilitats com les que seran més demandades pel mercat laboral en el 2025:

1. Pensament analític i innovació
2. Aprenentatge actiu i estratègies d’aprenentatge
3. Resolució de problemes complexos
4. Pensament i anàlisi crítica
5. Creativitat, originalitat i iniciativa
6. Lideratge i influència social
7. Ús, control i monitoratge de la tecnologia
8. Disseny i programació de tecnologia
9. Resiliència, tolerància a l’estrès i flexibilitat
10. Raonament, solució de problemes i generació d’idees

En el passat eren les hard skills (habilitats específiques d’un lloc o perfil professional) les més demandades per les empreses. No obstant això, ens trobem en un moment de canvi on el perfil de l’empleat més valorat serà aquell que tingui més ben treballades les soft skills (habilitats indirectament relacionades amb l’acompliment laboral).

El més buscat no és un perfil, sinó una habilitat. El treball no és per a tota la vida, però sí les habilitats i la necessitat d’adaptar-se al mercat.

I com afrontem aquest nou paradigma?

Principalment, a través de l’educació, que com és ben sabut, és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS) per a erradicar la pobresa. Una educació de qualitat contribueix a reduir les desigualtats i en conseqüència trencar amb el cicle de la pobresa. Hem de garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge permanent per a tots.

La resposta a aquest repte implica conjuminar esforços entre els següents actors:

1. Governs: posant el focus en l’educació de les seves polítiques públiques.
2. Sector privat: reforçant econòmicament els buits als quals no arriba l’Administració Pública.
3. Organitzacions no governamentals: treballant en l’educació dels joves i reforçant les competències transversals dels mateixos amb l’objectiu que aconsegueixin ocupacions de qualitat.

No obstant això, actualment més de tres quartes parts de les empreses de la UE assenyalen que tenen dificultats per trobar treballadors amb les capacitats necessàries, i les últimes xifres d’Eurostat indiquen que només el 37% dels adults reben formació de manera periòdica [2].

La resposta de ZING Programme

ZING és un programa de l’àrea d’ocupabilitat de la Fundació Nous Cims el principal repte de la qual és millorar l’ocupabilitat dels més de 2.000 joves en situació de vulnerabilitat que han passat pel programa. I ho fa a través del descobriment vocacional, de l’accés a estudis postobligatoris i d’un acompanyament personalitzat; treballant les competències transversals més demandades pel mercat laboral i multiplicant les opcions d’accés a una ocupació de qualitat.

El rol de la comunitat com a element fonamental en l’itinerari formatiu i d’inserció laboral dels joves

Una comunitat és un conjunt de persones que tenen un objectiu comú.
L’objectiu de ZING Programme és que tots els joves que formen part de la xarxa aconsegueixin un treball vocacional de qualitat a través de:

a) El reforç de competències transversals més demandades pel mercat laboral.
b) La construcció de noves relacions personals i professionals que enriqueixin la seva xarxa de contactes per al seu èxit educatiu i professional.

Impulsem una sèrie d’activitats i serveis sustentats sempre sobre el treball per competències i sobre la base de les següents tres palanques estratègiques:

1. Lifelong learning: la formació dels joves no acaba en el moment en el qual finalitzen els seus estudis. La societat en la qual vivim es troba en permanent canvi, per la qual cosa és imprescindible continuar formant-se al llarg de la vida. Així ho confirma l’informe “Why lifelong learning is essential for modern society” de la Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) [3]. Totes les activitats (en format en línia o presencial) que proposem per als joves que formen part de la xarxa ZING van dirigides a treballar les competències que més demanden les empreses.
2. Networking: impulsem la construcció de relacions personals i professionals a través d’activitats lúdiques i esportives i a través de la plataforma digital comunitària ZINGLAND.
3. Compromís social: empoderant als joves perquè siguin líders responsables i que contribueixin a construir una societat més justa.

[1] The World Economic Forum: https://es.weforum.org/reports/the-future-of-jobs-report-2020

[2] Comissió Europea: https://spain.representation.ec.europa.eu/noticias-eventos/noticias-0/la-comision-pone-en-marcha-el-ano-europeo-de-las-capacidades-2022-10-13_es

[3] OECD Skills Outlook 2021: why lifelong learning is essential for modern society: https://digital-skills-jobs.europa.eu/en/latest/news/oecd-skills-outlook-2021-why-lifelong-learning-essential-modern-society

MÉS ENLLÀ D’OFERIR UNA OCUPACIÓ ALS JOVES

José A. Serrano Álvarez, Programme Manager d’ocupació, Àrea de Desenvolupament Global

Fa uns dies republicava en LinkedIn una notícia on s’afirmava que en els pròxims anys es crearan milers d’ocupacions en un determinat sector de l’economia. De seguida, un dels meus contactes a LinkedIn, i a més amic, va contestar que era necessari que aquests treballs no fossin treballs porqueria; això és que no fossin precaris i de mala qualitat.

Era interessant aquesta puntualització perquè, encara que pugui semblar una obvietat, no sols és crucial que els joves puguin accedir a una ocupació, sinó que aquesta sigui de qualitat.

Els desafiaments dels joves en un món canviant

L’actual generació de joves és la més nombrosa en la història del món i en molts dels països del Sud més del 60% de la població són joves d’entre 15 i 24 anys. Mai els joves ho han tingut fàcil i sempre han hagut d’afrontar desafiaments ‘inèdits’ respecte a èpoques precedents. Però l’actual generació de joves (això és, els nascuts en els últims anys del segle passat i els primers d’aquest segle) han d’enfrontar-se a canvis que s’estan succeint a una velocitat tal que probablement no va viure cap de les generacions anteriors.

Els joves són una força positiva de canvi transformador i un actor fonamental d’un desenvolupament sostenible i inclusiu. Les seves oportunitats per a comunicar-se, actuar i influir no tenen precedents, com tampoc els tenen els desafiaments que enfronten, apareixent entre ells les noves maneres d’organitzar la producció i el treball, els canvis tecnològics i la revolució digital, però també la incertesa econòmica, el canvi climàtic o les diverses formes de vulnerabilitat i exclusió. No està de més afegir que aquestes dificultats afecten en grau més alt a joves pertanyents a minories o a grups vulnerables.

Pel que fa a l’accés al mercat laboral, en general i tant a Europa com als països del Sud, els joves enfronten majors obstacles que els adults, la qual cosa es veu reflectit en les taxes de desocupació juvenil, les quals solen triplicar la dels adults. Als països del Sud, succeeix a més que més de 3/4 dels treballadors joves estan ocupats en condicions informals, per la qual cosa no compten amb cap mena de protecció social. A això s’afegeix que un percentatge important de joves no estudien ni treballen i són els anomenats Ni-Ni. En un món dinàmic de profundes renovacions tecnològiques, enfrontar el desafiament de l’ocupabilitat dels joves és complicat, però en molts països del Sud ho és més encara a causa de la persistència de sistemes educatius poc inclusius, una major incidència de la pobresa i desigualtat entre els joves, i l’exclusió d’aquelles pertanyents a minories. A més, les persones joves solen veure’s també més afectades pels alts nivells d’inseguretat i violència que es viuen en alguns països.

Assenyala el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) que per a abordar aquestes problemàtiques i desafiaments és necessari adoptar una perspectiva integral. És a dir, els problemes del desenvolupament van més enllà de llindars mínims d’ingressos, necessitats bàsiques o mancances per a tots. Suposa garantir sistemes de protecció social al llarg del cicle de vida de les persones, elevar els estàndards laborals, millorar la qualitat dels serveis socials, expandir l’accés a sistemes de cures, garantir la paritat de gènere, reconèixer els drets multiculturals i plurinacionals dels pobles i les comunitats, millorar la seguretat ciutadana, protegir el medi ambient, assegurar l’accés a l’energia renovable i enfortir la resiliència davant desastres.

Precisament, reconeix el PNUD que la joventut és clau per a avançar en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i per a generar processos d’inclusió efectius. Així, ha desenvolupat una Estratègia per a la Joventut amb tres pilars: 1) un major apoderament econòmic dels joves, 2) un major compromís cívic i participació dels joves en la presa de decisions, la vida política i les institucions públiques, i 3) un enfortiment de la participació dels joves en la construcció de resiliència.
Per a l’apoderament socioeconòmic dels i les joves, el treball decent i la creació de mitjans de vida són fonamentals. No sols suposa incrementar la quantitat de llocs de treball per a les i els joves —amb focus en els qui troben majors dificultats d’inclusió, com per exemple dones, indígenes, migrants o joves de zones rurals i peri urbanes—. També requereix promoure ocupacions de qualitat i augmentar l’accés a protecció social. Igualment, requereix el suport a iniciatives emprenedores mitjançant l’accés a finançament i als mercats.

Però de què parlem quan ens referim a ‘ocupacions de qualitat’? En 1999 l’Organització Internacional del Treball (OIT) en aprovar la Declaració de la OIT sobre Principis i Drets Fonamentals en el Treball, va proposar el concepte de ‘treball decent’ que podria servir per a definir el que són treballs de qualitat.

Què és el treball decent?

El treball decent, segons la OIT és un treball que ofereix condicions d’ocupació segures i dignes per a tots els treballadors, sense discriminació. Aquestes condicions inclouen un salari just, una jornada de treball raonable, seguretat en l’ocupació, llibertat per a sindicalitzar-se, i el respecte dels drets humans i laborals fonamentals.

Anant al detall de cadascun dels components del ‘treball decent’ un salari just és un que permet als treballadors i les seves famílies viure amb dignitat i tenir accés a l’educació, salut i aliments. Una jornada de treball raonable és aquella que no excedeixi el límit de 48 hores setmanals i que ofereixi descansos adequats. La seguretat en l’ocupació significa que els treballadors tenen dret a una indemnització en cas d’acomiadament. La llibertat per a sindicalitzar-se significa que els treballadors tenen dret a formar sindicats i associacions per a millorar la seva situació laboral. El respecte dels drets humans i laborals fonamentals significa que els treballadors han de tenir llibertat per a expressar les seves opinions i dret a la negociació col·lectiva.

La qualitat de l’ocupació als països del Sud

Encara que el concepte de ‘treball decent’ ja ha estat incorporat a l’agenda de l’ocupació en la majoria dels països, també altres organismes internacionals han fet aportacions en relació amb el concepte d’‘ocupació de qualitat’. Així, per exemple, l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) en 2013 va proposar un marc conceptual per a avaluar la qualitat de l’ocupació, com a element clau del benestar individual i del compromís i productivitat dels treballadors. Per a això suggeria analitzar la qualitat dels ingressos, la qualitat de l’entorn de treball, i la seguretat del mercat de treball.

Assenyalava l’OCDE que el principal problema de les economies emergents no és tant la falta d’ocupacions com tal, sinó l’escassetat d’ocupacions de qualitat. Això és en part reflex d’una seguretat social inadequada, que empeny als treballadors a ocupacions de subsistència, mal pagats. Això implica un alt risc de caure en la pobresa, fins i tot tenint una ocupació. Són precisament les persones joves i els treballadors poc qualificats els que acumulen un pitjor acompliment en termes de quantitat (tenen les taxes més altes de desocupació) i de qualitat (baixos ingressos, major inseguretat i pitjor qualitat de l’entorn laboral). Aquests factors incideixen negativament en el creixement futur i en la cohesió social i contribueixen a l’increment de la desigualtat

Per què oferir treballs de qualitat als joves?

El nostre paper com a societat és guiar als i les joves en la transició de l’educació a l’ocupació. L’accés a una ocupació decent és una poderosa eina per a la inclusió econòmica, però no sols això. Oferir als joves treballs de qualitat és una manera de motivar-los a desenvolupar habilitats i coneixements útils per al seu futur. Això els ajudarà a desenvolupar un sentit de responsabilitat, ètica de treball, capacitat de treball en equip i habilitats de comunicació.

Per a oferir treballs de qualitat als joves, és necessària la implicació dels governs a través de:

1. la implementació de polítiques i estratègies dirigides a fomentar l’ocupació juvenil;
2. la millora de les competències dels i les joves a través de programes formatius, d’orientació i acompanyament;
3. la protecció dels seus drets laborals;
4. i la promoció de mesures de protecció social inclusives, adequades i eficaces.

Per part seva, els ocupadors han de proporcionar-los un entorn segur, respectuós i professional. Això significa proporcionar-los una descripció clara de les seves tasques i responsabilitats, un horari de treball flexible, un salari just i una oportunitat d’aprendre noves habilitats. Els ocupadors també han d’assegurar-se que els joves rebin una orientació adequada i que tinguin l’oportunitat de desenvolupar les seves habilitats personals i professionals. Això pot incloure capacitació en el lloc de treball, seminaris, cursos i altres activitats de formació. Finalment, els ocupadors han d’assegurar-se que els joves se sentin respectats i valorats en el treball. Això significa escoltar les seves opinions i respectar les seves idees, encoratjar la participació, i fer-los saber que estan contribuint a l’empresa.

Accedir a un treball permet als joves ser independents, també poder contribuir a mantenir a les seves famílies, aportar a la societat en general i començar a dissenyar el seu futur. En definitiva, per a milions de joves el treball és la clau que obre el camí als seus somnis. Però perquè tot això ocorri, i com deia el meu amic, és indispensable que les ocupacions que es creïn en el futur siguin de qualitat. És bo tenir-ho en compte perquè precisament fa uns pocs dies es va celebrar el Dia Internacional del Treball. En aquest dia, en gairebé tots els països del món se celebren i es recorden les lluites històriques a través de les quals els treballadors i les treballadores van anar ampliant els seus drets. Vists els desafiaments que planteja el futur, queda un llarg camí per recórrer. No hi ha dubte que un dels més importants és facilitar l’accés dels joves al mercat de treball en condicions dignes.

L’escola el Turó de Montcada, és la primera escola de la xarxa Komtü, que servirà com a referent per a la sostenibilitat del programa en els centres educatius d’infantil i primària. Aquest curs ha finalitzat els tres anys d’acompanyament del programa per a millorar el benestar emocional i relacional dels nens i nenes a l’escola.

El grup de docents implicat, equip impulsor, que s’ha encarregat de dinamitzar les activitats del programa, ha proposat diverses accions que han dut a terme tot el claustre.
Les propostes i iniciatives han sorgit de l’equip impulsor segons les necessitats i prioritats que tenien en aquest moment. Des del programa, vetllant per la sostenibilitat d’aquest, la tècnica de xarxa ha anat acompanyant-los durant aquest procés.

Els temes que s’han dinamitzat durant aquest any escolar han estat:

• Promoure la revisió del funcionament dels grups interactius a l’escola.
• Elaboració d’un protocol entre claustre per a situacions disruptives amb els nens/as, per a poder actuar amb eficàcia i fer un bon acompanyament en el nen i el grup.
• Anàlisi conjunta de la participació de les famílies a l’escola que havia disminuït molt a causa de la pandèmia. L’equip impulsor va plantejar dinàmiques per a l’anàlisi juntament amb noves propostes. Van avaluar el que es feia anteriorment i funcionava per a recuperar-ho i van fer noves propostes, amb l’objectiu de realitzar com a mínim una abans de finalitzar el curs.
• Liderar la planificació de la festa de jubilació del conserge, ja que feia 30 anys que treballava a l’escola i volien que fos acurada en agraïment als seus anys d’implicació i dedicació.
• I van proposar fer una dinàmica, elaborada des del claustre, per a aconseguir el lema de l’escola amb la qual tota la comunitat se senti identificada. Amb diferents activitats s’elaborarà una frase feta pels nens i nenes, una frase feta pel claustre i una frase feta per les famílies. I arran d’aquestes tres frases, es farà una comissió mixta, que recollirà “el sentir” de les famílies, els mestres i els nens. Un iniciativa per a continuar fomentant el sentiment de comunitat.

Una recopilació d’accions que paral·lelament a la intensitat del dia a dia ha promogut l’Equip Impulsor del Turó per a continuar amb el programa Komtü, i, per conseqüent, amb el benestar emocional a l’escola.

José A. Serrano Álvarez, Programme Manager d’ocupabilitat, Àrea de Desenvolupament Global.

En passat mes de març, l’equip de desenvolupament global de Nous Cims va viatjar a Colòmbia per reunir-se amb la representant de la Fundació al país i visitar els projectes d’ocupabilitat que s’estan duent a terme.

Colòmbia en aquests moments està vivint reptes molt importants en l’àmbit polític, social i econòmic. En el que a l’economia es refereix, la recuperació post-covid ha estat positiva i el PIB ha augmentat de manera espectacular en aquests mesos posteriors a la pandèmia. Amb això, la taxa de persones que viuen en la pobresa s’ha reduït notablement. No obstant això, Colòmbia continua sent un dels països més desiguals del món, i la bonança econòmica no ha afectat a tots els territoris del país ni a tots els grups socials per igual.

D’aquesta manera, els colombians afrodescendents i grups indígenes a penes s’han beneficiat d’aquestes millores en l’economia. Els factors que expliquen les desigualtats a Colòmbia són variats i complexos. Ja des de l’inici de les seves vides, moltes persones es veuen afectades per un limitat accés a la salut i a l’educació, la qual cosa llastra les seves capacitats d’ingressar al mercat laboral o obtenir ingressos. Únicament entorn del 40% de les persones colombianes treballen en el sector formal, sent una de les taxes més baixes d’Amèrica Llatina. A l’alta informalitat, la qual afecta encara més a les persones amb escassos recursos, s’afegeixen altres factors com l’accés desigual a les noves tecnologies que dificulten la inclusió en el mercat laboral dels i les joves.

Aquestes desigualtats en el mercat laboral acaben causant també desigualtats quant a ingressos, agreujades per importants bretxes en l’accés a treballs amb ingressos decents i a l’economia formal. Aquestes bretxes afecten en grau més alt a persones amb baixes qualificacions, i dins d’elles a dones i joves, grups indígenes i NARP (poblacions negres, afrocolombianes, raizales i palenqueras), i a persones migrants. Precisament, una de les prioritats de la Fundació Nous Cims a Colòmbia és la millora de l’ocupabilitat juvenil; és a dir, secundem diversos projectes de cooperació que tenen com a objectiu millorar les capacitats i les qualificacions dels i les joves i, d’aquesta manera, augmentar les seves possibilitats d’incorporar-se al mercat laboral.

En l’actualitat, en l’àmbit de l’ocupabilitat juvenil, els nostres socis són la Xarxa Juvenil de Dones Chocoanas (Quibdó – Va xocar), Educamás (Bogotà – Cundinamarca), Organització Femenina Popular (Barrancabermeja – Santander), Changemakers for Kids (Santa Marta – Magdalena) i la Fundació L’Origen (Riohacha – La Guajira). En la visita vam poder comprovar el treball que aquestes organitzacions realitzen amb joves i dones per a millorar les seves qualificacions i acompanyar-los en el seu procés d’inserció laboral. Es pretén que aquest procés sigui integral i abordi diversos components com l’orientació vocacional, la formació, l’acompanyament o mentoria i la inserció laboral.

• Orientació vocacional tenint en compte les necessitats del mercat laboral, s’acompanya als i les joves perquè puguin triar una professió d’acord amb els seus interessos, actituds i aptituds; es tracta, en resum, d’ampliar les possibilitats d’elecció dels i les joves que participaran en les formacions.
• Formació de qualitat tant en habilitats tècnic-professionals com en ‘habilitats toves’ (creativitat, pensament crític, autonomia, assertivitat, treball en equip, lideratge, responsabilitat, etc.) que els aplanaran el camí cap a una ocupació.
• Acompanyament, el qual es realitza al llarg de tot el procés formatiu (acompanyament psicosocial i acompanyament sociolaboral) treballant amb individus, famílies i comunitats, i també una vegada concloses les formacions (mentoria).
• Finalment, es treballa la inserció laboral dels i les joves que han superat satisfactòriament els cursos i capacitacions. Amb l’objectiu que puguin dur a terme pràctiques (passanties) o, directament, puguin incorporar-se a un lloc de treball, les nostres institucions sòcies estableixen acords i convenis amb empreses. També es fa costat a persones que han decidit emprendre pel seu compte.

En aquesta visita de seguiment vam poder comprovar que en tots els projectes s’han produït avanços molt positius, encara que d’igual manera, continuen presents importants desafiaments als quals en un futur pròxim caldrà prestar una atenció especial. Entre ells potser els més rellevants són:

1. Arribar a les persones més vulnerables; això és, aconseguir que la major part de les persones beneficiades siguin els qui realment més ho necessiten (persones Estrat 1, segons la qualificació del mateix Estat colombià).
2. Treballar per a reduir la bretxa de gènere, implementant mesures pràctiques per a promoure una major participació de les dones en els projectes.
3. I reforçar el treball amb les institucions públiques encarregades de l’ocupabilitat juvenil per a així assegurar la sostenibilitat dels programes executats al país.

En resum, aquesta visita ens ha servit per a conèixer millor els projectes d’ocupabilitat a Colòmbia, però també el mateix país i les persones que viuen en ell. Ens ha servit també per a aprendre moltes coses. Ha estat satisfactori comprovar que, a pesar que hi ha coses a millorar, s’està fent un excel·lent treball. Entre el treball que desenvolupa l’equip de desenvolupament global de la fundació i els seus socis al país, molts joves han accedit a una ocupació i han vist millorat el seu ingrés i les seves condicions.

JUGANT A FER CABANES

El benestar emocional a través de la natura

Irene Cervera Buisán, Programme Manager Programa Komtü

Molts dels records que tenim de la nostra infantesa estan vinculats amb la natura. Són records jugant en un bosc, en un parc, als prats, a la platja, amb les onades o a la vora del mar fent castells a la sorra. En aquesta etapa de la vida, poder tenir contacte amb la natura és vital per al bon desenvolupament físic, però també l’emocional i l’espiritual.

Connectar amb la natura i altres formes de vida és quelcom innat en les persones, i aquesta necessitat que tenim es denomina biofilia. El biòleg Edward O. Wilson va desenvolupar aquesta teoria en el seu llibre de 1984, “Biophilia”.

La biofilia ha estat estudiada en diversos àmbits, inclosos el de l’arquitectura, la psicologia, la biologia, i la salut ambiental. Un estudi publicat en la revista “Frontiers in Psychology” va investigar els efectes de l’exposició a la natura en la salut. Els autors van concloure que “la natura té un efecte beneficiós sobre la salut mental i física, i que les persones que tenen més contacte amb ella tenen una millor salut en general” (Kuo, Barnes, & Jordan, 2019).

Segons el projecte Phenotype de l’Institut de Salut Global de Barcelona, realitzat en quatre ciutats europees, les persones adultes que durant la seva infància van tenir més contacte amb espais naturals podrien tenir una millor salut mental que aquelles que van estar menys exposades a la natura. Com es conclou en aquest estudi, “l’exposició en espais naturals a l’aire lliure s’ha associat amb diversos beneficis per a la salut, com un millor desenvolupament cognitiu i un millor benestar mental i físic” (ISGlobal, 2019).

Una nova recerca de la ISGlobal, publicada recentment en la revista Environment International, estima les millores en la salut mental que derivarien d’un increment en la superfície verda de Barcelona. Es calcula que “es podria reduir un 14% dels casos anuals de mala salut mental autopercebuda, un 13% de les visites a professionals de la salut mental i de l’ús d’antidepressius i un 8% de l’ús de tranquil·litzants/ansiolítics”. Aquestes dades i beneficis en la salut mental de la ciutadania, implicaria un estalvi de 45 milions d’euros anuals en costos directes i indirectes de salut mental (ISGlobal, 2023).

La síndrome o trastorn per dèficit de natura va ser introduït per Richard Louv en el seu llibre de 2005, “Last Child in the Woods: Saving Our Children from Nature-Deficit Disorder” (L’últim infant en el bosc). Aquest trastorn descriu la disminució de l’exposició a la natura en la vida quotidiana i els efectes negatius que pot tenir en la salut i el benestar de les persones, especialment en els nens i nenes.

El trastorn per dèficit de natura ha estat objecte de nombrosos estudis i recerques en les últimes dècades. Un estudi publicat en la revista “Environmental Health Perspectives” va concloure que “la falta de contacte amb la natura pot tenir efectes negatius en la salut mental i física, incloent-hi la depressió, l’ansietat, l’estrès, l’obesitat infantil, i la diabetis tipus 2” (Bratman, Hamilton, & Daily, 2012). I com a efectes positius, un estudi publicat en la revista “Landscape and Urban Planning”, mostra que “l’exposició a la natura pot reduir la pressió arterial, la freqüència cardíaca, i l’estrès psicològic, i pot millorar la salut mental i el benestar” (Hartig, Mitchell, de Vries, & Frumkin, 2014).

En el cas dels infants, el contacte amb la natura fomenta el joc actiu, un aspecte clau per a evitar el sobrepès i l’obesitat. També, millora les habilitats motores, com ara la coordinació, l’agilitat i l’equilibri, i també, facilita el desenvolupament de competències socioemocionals i habilitats socials, reduint l’ansietat i la depressió (Louv, 2005).

Per altra banda, l’exposició a espais verds i blaus (riu, llac, mar,…) en la infància s’associa amb canvis estructurals en l’anatomia del cervell. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi publicat a Environmental Health Perspectives i liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), el projecte Breath (2018).

Observant tots aquests beneficis, és important que les escoles considerin la natura com un recurs educatiu valuós que contribueix al benestar emocional dels nens i nenes, ja que és un aspecte bàsic del seu desenvolupament integral, de les seves competències socioemocionals, i la millora del seu aprenentatge.

L’educació en contacte amb la natura potencia el rendiment escolar, la creativitat i l’esperit crític. El fet d’estar connectats amb entorns naturals quan som infants, ens dona grans beneficis en la funció cognitiva, millorant la capacitat d’atenció i la memòria i fomentant alhora l’aprenentatge. També té efectes positius en el desenvolupament emocional i social, ja que permet guanyar autoestima i autoconfiança per a fer front als reptes i adversitats del futur, redueix l’estrès i l’agressivitat, promou el control dels impulsos i millora les habilitats socials, la creativitat i la imaginació.

Com assenyala Heike Freire, defensora de la “pedagogia verda”, experta en educació ambiental i infantil i desenvolupament sostenible, “la natura és un lloc on els nens i nenes poden aprendre a regular les seves emocions, a resoldre conflictes, a treballar en equip i a desenvolupar habilitats socials” (Freire, 2017). D’aquesta manera, es fomenta l’empatia, la cooperació i la resolució de problemes, competències emocionals que són fonamentals per a la vida.

Aquesta mateixa teoria la reforça Karen Armstrong (2011), autora del llibre “Dotze Passos cap a una Espiritualitat Compassiva”, que assenyala com la comprensió de la interconnexió amb la natura, pot fomentar l’empatia i la compassió cap a les altres persones, la qual cosa és essencial per a la salut emocional i la convivència pacífica.

Actualment, tenint en compte les evidències científiques dels beneficis de la natura en les persones, i la situació actual d’emergència climàtica, les accions que es realitzen en l’àmbit escolar estan dirigides a l’adaptació del seu espai físic, on els infants passen moltes hores. L’objectiu principal és mitigar el canvi climàtic i millorar la qualitat de vida de les persones, incidint en el seu benestar general, la seva salut mental i física.

En aquesta línia, s’han realitzat a Barcelona projectes en centres educatius, impulsats pel mateix Ajuntament. Des del 2020 es duu a terme el projecte “Adaptar escoles al canvi climàtic a través del verd, el blau i el gris” i des del 2019, el programa “Transformem els patis”, que pretén millorar “tant els espais físics com les dinàmiques i relacions que s’hi esdevenen”, creant patis més naturalitzats, coeducatius i comunitaris.

La connexió amb la natura és una eina molt valuosa per a promoure el benestar emocional a les escoles. Però, a part de modificar l’espai físic del centre i introduir la natura en el mateix, també s’han de dur a terme altres accions per a facilitar aquesta connexió dels infants i de tota la comunitat educativa amb l’entorn natural. En són un exemple els horts que ja són presents en alguns centres educatius, la jardineria, les passejades regulars per parcs, zones verdes o blaves de les ciutats o els seus voltants, l’observació i identificació de la fauna i la flora, impartir activitats acadèmiques a l’aire lliure o en espais naturals i la realització de projectes de recerca sobre el medi ambient.

El Departament de Medi Ambient de la Diputació Floral de Guipúscoa, va realitzar en el 2020 un estudi a nens i nenes del territori entre 8 i 12 anys per a conèixer el seu grau de connexió amb la natura. Va concloure que la connexió i el coneixement dels infants sobre la natura i la biodiversitat està disminuint. Tenint en compte aquests resultats, i els beneficis físics, psicològics i socials dels espais naturals en la nostra salut i benestar, es va impulsar el servei Gnat Konekta. Aquest ofereix un catàleg amb totes les activitats i recursos de Guipúscoa per a afavorir la connexió de la ciutadania, i especialment dels infants i les persones joves, amb la natura, a l’aire lliure i també des de casa.

En l’àmbit internacional trobem diferents iniciatives d’aquestes pràctiques, que han tingut un impacte en la comunitat educativa. Projectes que també serveixen com a exemple a l’hora de promoure aquestes accions en diferents escoles i localitats, tenint en compte la desigualtat econòmica i social, la qual també suposa un obstacle sovint per a tenir accés a la natura. A continuació se citen dues realitzades als Estats Units, i dues a Anglaterra:

• Children & Nature Network (C&NN) és una xarxa impulsada per Richard Louv, i té com a creença que la natura fa que els nens i nenes siguin més sans, feliços i intel·ligents. Ofereix recursos i eines en tota la comunitat educativa, a les famílies, educadores i organitzacions que treballen per la salut física i mental dels infants.
• GreenKids (EE. UU.) és un programa finançat per Nature Forward amb el suport de l’Institut Mèdic Howard Hughes. Ofereix a les escoles públiques recursos gratuïts, lliçons i experiències de camp per a fomentar el contacte amb l’entorn natural i l’alfabetització ambiental.
• Nature Friendly Schools (UK) és un programa liderat per l’organització Wildlife trust, que va demostrar com un augment d’activitats escolars realitzades en entorns naturals contribueix a millorar la salut mental i el benestar, implicant la comunitat educativa. Es van dissenyar programes per a augmentar la confiança del personal docent per a fer classe a l’aire lliure, i crear xarxes d’escoles amb capacitat per a incorporar la natura en la vida quotidiana de l’alumnat.
• Connect with Nature School Pack (UK), ha estat impulsat pel Peer Education Project, un programa de salut mental per a secundària. Aquest programa ha treballat amb alumnat i personal el material escolar Connect with Nature, disponible per a totes les escoles del Regne Unit. Aquest, proporciona eines i recursos per a ajudar l’alumnat a connectar amb la natura.

Queda palès, doncs, que incloure la natura a les escoles facilita l’aprenentatge, i que els infants gaudeixen d’un major benestar físic i emocional, i tendeixen a desenvolupar estils de vida més saludables durant l’edat adulta. També mostren una actitud més respectuosa amb el medi ambient i són més conscients de la importància de tenir cura del seu entorn i del desenvolupament sostenible.

Com expressa el Dr. Juan Antonio Ortega-García, Pediatre Mediambiental i coordinador del Comitè de Salut Mediambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria,

“reconnectar la infància en l’entorn escolar amb la natura contribueix a crear ciutadans més lliures, creatius en societats més interconnectades amb la salut del planeta” (Faros San Juan de Dios, 2022, p. 277).

És important i necessari que la natura formi part del nostre dia a dia, en totes les èpoques de la nostra vida, i hem de promoure aquesta relació amb el medi natural des de la infància. Per tant, és vital que els nens i nenes experimentin amb la natura, es meravellin i descobreixin la seva vàlua, desenvolupant un sentit de connexió i respecte cap al seu entorn i l’espai on viuen i, en conseqüència, cap al planeta i la seva pròpia vida.

Connectem l’escola amb la natura, traslladant accions i activitats de l’aula a entorns naturals; al bosc, al parc, al riu, a la platja, i així els nens, les nenes i nosaltres, continuarem jugant a fer cabanes.

Armstrong, K. (2011). Twelve Steps to a Compassionate Life. Alfred A. Knopf.

Bratman, G. N., Hamilton, J. P., & Daily, G. C. (2012). The impacts of nature experience on human cognitive function and mental health. Environmental health perspectives, 120(7), 958-966.

Dadvand P., Pujol, J., Macià D., Martínez-Vilavella G., Blanco-Hinojo L., Mortamais M. Álvarez-Pedrerol M., Fenoll R., Esnaola M., Dalmau-Bueno A., López-Vicente M., Basagaña X., Jerrett M., Nieuwenhuijsen M., Sunyer J. The Association between Lifelong Greenspace Exposure and 3-Dimensional Brain Magnetic Resonance Imaging in Barcelona Schoolchildren. Environmental Health Perspectives, February 2018, https://doi.org/10.1289/EHP1876

Vidal, D., Pereira, E., Cirach, M., Daher, C., Nieuwenhuijsen, M., Mueller, N. An urban green space intervention with benefits for mental health: a health impact assessment of the Barcelona “Eixos Verds” Plan. Environment International, 2023. https://doi.org/10.1016/j.envint.2023.107880

Faros Sant Joan de Déu (2022). Quadern 13: L’ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem? Una crida a la reflexió i a la sensibilització Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu (ed). Disponible a: https://faros.hsjdbcn.org/ca

Freire, H. (2017). Educación infantil y desarrollo sostenible: Nuevos retos y oportunidades. Editorial Octaedro.

Hartig, T., Mitchell, R., de Vries, S., & Frumkin, H. (2014). Nature and health. Annual review of public health, 35, 207-228.

Myriam Preuss, Mark Nieuwenhuijsen, Sandra Márquez, Marta Cirach, Payam Dadvand, Margarita Triguero-Mas, Christopher Gidlow, Regina Grazuleviciene, Hanneke Kruize y Wilma Zijlema. Low Childhood Nature Exposure is Associated with Worse Mental Health in Adulthood. International Journal of Environment Research and Public Health. 22 May 2019. Artículo: El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta. ISGlobal. El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta – Noticia – ISGLOBAL

Kuo, M., Barnes, M., & Jordan, C. (2019). Do experiences with nature promote learning? Converging evidence of a cause-and-effect relationship. Frontiers in psychology, 10, 305.

Louv, R. (2005). Last Child in the Woods: Saving Our Children From Nature-Deficit Disorder. Algonquin Books.

Wilson, E. O. (1984). Biophilia. Cambridge, MA: Harvard University Press.

NI AMB TU NI SENSE TU: REFLEXIÓ SOBRE LA INNOVACIÓ

Olga Permanyer Martinez, Program Support & Innovation Manager, Desenvolupament Global.

La setmana passada a Barcelona va tenir lloc el Mobile World Congress, on es presenten les novetats més capdavanteres en el sector de la tecnologia i les comunicacions. Per exemple, enguany va ser el moment per als robots i la intel·ligència artificial, xarxes mòbils de 5a generació (5G), o el Metaverso, entre altres coses. La innovació portada a la seva màxima potència. Però què és innovar? Encara que també és possible la implementació d’elements totalment nous, entenem com a innovació el procés de prendre alguna cosa que ja existeix i millorar-lo, sigui un producte, un servei o fins i tot un procés. Però ens centrarem en la innovació tecnològica i el desenvolupament digital. 

En la societat actual la innovació ve de la mà del frenesí consumista que ens empenta a comprar, llançar, comprar (utilitzant el títol del documental de Cosima Dannoritzer) tot guiat per una obsolescència programada. 

I mentrestant, què passa amb els països en desenvolupament?

Bretxa digital

S’entendria que, si la definició d’innovació implica oferir solucions, aquestes haurien d’estar destinades a resoldre desafiaments col·lectius. Des dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (des del novè per a ser exactes: indústria, innovació i infraestructura) ja es ressalta el paper de la innovació per trobar solucions als desafiaments actuals per aconseguir societats pròsperes i sostenibles. De fet, el desenvolupament digital té el potencial d’augmentar el benestar de les persones, la productivitat de les empreses, l’eficiència i l’eficàcia dels Estats i la sostenibilitat mediambiental, com a resultat de la sinergia de les seves tres dimensions: l’economia connectada, l’economia digital i l’economia digitalitzada [1]. 

Però la realitat ens mostra la innovació i la tecnologia com a nous elements de desigualtat: tant en la participació per a la creació, com en l’apropiació i accés. Segons el Banc Mundial en el seu “Informe sobre el desenvolupament mundial 2016: Dividends digitals”[2], l’efecte de la tecnologia en la productivitat mundial, en les oportunitats per a la base de la piràmide i la classe mitjana, i en la propagació de la governança responsable ha estat molt de menor de l’esperat. Que en l’actualitat el 40% de la població mundial estigui connectada a través d’Internet és una transformació impressionant. I si bé aquests assoliments han de celebrar-se, també hem de ser conscients del perill de crear una nova subclasse social, ja que és improbable que l’expansió de les tecnologies digitals per si sola signifiqui la fi de la bretxa actual de coneixements.

El foment de la inclusió digital és clau, però a la fi del 2021 hi havia 1000 milions de persones a tot el món que no podien demostrar la seva identitat, la qual cosa limita el seu accés als serveis i oportunitats digitals. Si bé les noves tecnologies s’estan estenent ràpidament a tot el món, s’estima que el 37% de la població —és a dir, 2900 milions de persones— encara no han usat serveis d’internet. Hi ha, no obstant això, una dada més preocupant: en xifres de la UNESCO, dues persones de cada cinc són analfabetes en el món.

La pregunta

És raonable qüestionar-nos quan és apropiat l’impuls a la innovació en comunitats que no tenen ni els drets bàsics coberts. Però alhora, el no fer-ho és participar de la seva exclusió? 

Des del tercer sector podem abordar el desenvolupament tecnològic i la transformació digital, alhora que contribuïm amb projectes i inversió per a generar oportunitats i disminuir les desigualtats en temes més bàsics d’alfabetització o salut. Però és clau el paper dels governs per a donar suport a les grans transformacions. Sense ells, el treball i esforç localitzat en algunes comunitats mai aconseguiran la sostenibilitat desitjada. I com ja comentàvem anteriorment, la transformació digital per si sola no contribueix a la disminució de desigualtats sense un treball més estructural. De la mateixa manera que és clau el paper dels organismes internacionals en la priorització de fons i el treball bilateral amb els governs de tots els països per a un desenvolupament sostenible i la disminució de les desigualtats.

Innovació frugal

Molt possiblement, la solució a aquests importants reptes per a avançar en digitalització i innovació passa per l’anomenada innovació frugal. Vaig conèixer aquest concepte de la mà dels nostres col·legues d’Ajuda en Acció. La innovació frugal es pot definir com una metodologia de disseny de producte basat en la màxima eficiència de les seves prestacions, utilitzant el menor nombre de recursos, i restant importància a altres característiques com el seu aspecte. 

Es basa en tres principis bàsics: simplificació, aprofitament i accessibilitat. Però a més incorpora un punt bàsic en la manera de treballar: es basa en la col·laboració entre persones, i m’atreveixo a dir que va fins i tot més enllà i aquesta col·laboració parteix d’una identificació de la problemàtica a resoldre purament bottom-up. Evidentment, estem parlant d’una escala probablement menor inicialment, ja que les grans empreses tenen incorporats processos més complexos per a la ideació, creació i presa de decisions a l’hora de llançar nous productes. I en aquest cas, el que es busca és també una resposta més ràpida, més aterrada, però amb una solució sostenible que es basi no solament en els recursos tecnològics dels quals es disposi, sinó també de l’enginy. L’enginy és sempre el motor de la innovació.

Cooperació transformadora

El que sembla evident és que en un món cada vegada més complex, la ciència, la tecnologia i la innovació no poden veure’s com un component aïllat d’altres matèries de preocupació dels governs i la societat en general. Fa falta promoure la innovació i la transformació des de totes les esferes —públiques i privades i incloure-ho en tot procés de desenvolupament d’un estat o regió. I cal aconseguir la participació de tots els països per a aconseguir un impacte real en les societats. Cal treballar per una cooperació transformadora que permeti disminuir les desigualtats socials i l’heterogeneïtat productiva per a millorar la competitivitat i reduir la vulnerabilitat a la qual s’enfronten els països en desenvolupament. I encara que, com hem vist, hi ha moltes qüestions sobre les quals reflexionar, hi ha una cosa sobre la qual no tinc dubtes: el futur de la innovació és inclusiu o no tindrà futur.

[1] “Un camino para el desarrollo sostenible de América Latina y Caribe”, 2022, CEPAL – Comisión Económica para América Latina y el Caribe consultado el 8 marzo 2023

[2] “Dividendos digitales: panorama general”, 2016, Grupo Banco Mundial, consultado el 8 marzo 2023 https://documents1.worldbank.org/curated/en/658821468186546535/pdf/102724-WDR-WDR2016Overview-SPANISH-WebResBox-394840B-OUO-9.pdf