CAP A UNA COMUNICACIÓ DIGITAL MÉS JUSTA I INCLUSIVA: LA IMPORTÀNCIA DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE
Entrevista a Marta Macias Quesada, experta a incorporar la perspectiva de gènere en polítiques públiques.
Sara Ferrer Pascual, tècnica de comunicació i màrqueting.
La perspectiva de gènere ens permet observar com el gènere influeix en diferents àmbits de la societat i entendre les oportunitats i expectatives que assigna. Tenir en compte la perspectiva de gènere ens permet construir una societat més igualitària i inclusiva per a totes les persones.
En la societat actual, globalitzada i interconnectada a través d’infinitat de canals, han cobrat especial rellevància les xarxes socials a través de les quals actualment es canalitzen multitud de discursos. Les utilitzem constantment, ja sigui com a canal d’entreteniment, per a informar-nos de les notícies d’actualitat, per connectar amb gent, per a comprar articles… I cada cop que ho fem ens arriben missatges directes o indirectes, ja sigui en forma de vídeo, de text o d’imatge que creguem nosaltres o altres persones.
La comunicació i el llenguatge són una eina molt efectiva per a l’avanç en la construcció de la igualtat. Les xarxes socials són espais que utilitzem dia a dia i que coneixem. Si comencem a veure tot el contingut que generem o consumim a través de la lent de la perspectiva de gènere, aquesta anàlisi s’anirà tornant un gest cada vegada més espontani.
Aquest article pretén fer una reflexió sobre com influeixen les xarxes socials en la construcció social de la perspectiva de gènere, quin és el context actual i quin rol tenim. I convidar a pensar sobre la necessitat d’incorporar en totes les nostres comunicacions la perspectiva de gènere com un factor imprescindible per a arribar a aconseguir una transformació sociocultural igualitària en drets i oportunitats. Per a això comptarem també amb l’experiència de Marta Macias Quesada, d’ara endavant M.M., experta en gènere amb una llarga experiència professional i impulsora, entre altres coses, de l’enfocament de gènere i basat en els drets humans en la Cooperació Pública Catalana.
La importància d’aplicar la perspectiva de gènere en els nostres continguts
“La comunicació permet construir una societat i com ens comuniquem projecta com es va generant la pròpia societat. La comunicació no és un mirall, realment pot transformar una societat” (M.M.)
La comunicació digital cada cop és més important tant per a una organització, per a una marca o per a un usuari. S’ha convertit en una preocupació i necessitat real per a tots aquests actors i està connectada intrínsecament amb una coneguda competència per l’atenció, cada vegada més complicada d’obtenir per l’excés de missatges que s’envien constantment i, per tant, molt valuosa.
Marta Macías emfatitza la importància del contingut en tota comunicació, destacant la seva rellevància fins i tot per sobre del llenguatge, considerat ja com un punt de partida imprescindible. Segons M.M, és fonamental visibilitzar les situacions de manera realista, específicament ressaltant les diferències entre homes i dones. Per a ella, negar aquestes diferències relega a les dones a una posició de segona categoria en la societat. Si bé reconeix la importància del llenguatge, Macías subratlla que és encara més crucial atorgar veu a les dones. Per a ella, els rols i els estereotips de gènere són, en gran part, els responsables de perpetuar les diferències.
“El canvi en la comunicació ha de ser en el contingut. Quan adoptem una perspectiva de gènere, d’inclusivitat i diversitat en les nostres comunicacions, podem apreciar com la societat està composta per individus diversos amb necessitats variades.” (M.M.)
Oportunitats i desafiaments: com les xarxes socials influeixen en la construcció social de la perspectiva de gènere
Les xarxes socials en l’actualitat funcionen com un canalitzador de multitud de discursos. El que es mostra, el que no es mostra, el que té més likes, el que es comparteix més… influeix en una certa manera en el que considerem que és el “normal” i que és el “socialment acceptat”. El que no es nomena pot acabar quedant invisibilitzat i el que no es nomena correctament dona peu a l’estigma i a la discriminació.
Les xarxes socials ofereixen un espai de creativitat per a fer arribar missatges sobre diferents temes en gran varietat de formats. És un mitjà que canalitza multitud de missatges i han accelerat molt el procés de propagació i consolidació de discursos. Els mitjans més tradicionals en termes generals, històricament, han difós més les narratives hegemòniques, ja que formen part de grans grups de comunicació en mans d’uns pocs. Pel que les xarxes socials es converteixen en una finestra d’oportunitat per als discursos dissidents: tothom pot dir el que cregui convenient. Les xarxes socials han permès, per tant, crear alternatives als discursos dominants.
“Les xarxes socials tenen el potencial de convertir-se en un vehicle per a la construcció i promoció de l’espai públic per a les dones. A més, permeten visibilitzar la importància de l’espai privat, com la maternitat, la cura de familiars, el treball domèstic, entre altres aspectes fonamentals de la vida quotidiana.”. (M.M)
No obstant això, les xarxes socials també tenen una doble cara. En aquestes plataformes digitals, uns certs discursos es propaguen i es reforcen a través de grups i pàgines que promouen creences que van en contra de la transformació social. Són canals perfectes per a difondre missatges contraris als discursos més progressistes. “Les xarxes socials són una eina que també el patriarcat pot utilitzar, però igualment, crec que afavoreixen molt al moviment feminista. El món és molt desigual, però la quarta ona del feminisme arriba amb les xarxes socials, ens han donat l’oportunitat a les feministes de comunicar-nos, un canal sobre el qual podem manar realment sobre el que publiquem i en el qual podem criticar missatges androcèntrics, masclistes. I un canal en què han nascut moviments com el Me Too.” (M.M)
Però al final les xarxes socials són un mitjà de comunicació més i com comenta Macias: “cal tenir mirada crítica cap a tots els mitjans de comunicació perquè tenen una ideologia i tenen una mirada política.”
També Marta Macias reflexiona sobre una característica de les xarxes socials que pot fer més difícil construir un discurs des de la perspectiva de gènere i és “la rapidesa”, entesa des de com consumim els continguts, com passem de l’un a l’altre ràpidament i com llegim en diagonal, la qual cosa pot dificultar en gran manera fer arribar un missatge amb profunditat.
La interseccionalitat com a factor a tenir en compte en la creació de continguts i el rol de les organitzacions socials
Per a tenir en compte els continguts des d’una mirada de gènere completa també caldrà qüestionar-los des de tots els eixos de la identitat de gènere i fer-nos preguntes. De quines dones estem parlant? De quina edat, de quina classe, de quin país, de quina cultura…? “És un exercici important que cal fer, entendre que la perspectiva de gènere és interseccional, que es mostrin dones que siguin diverses, perquè ho són, deixar de mostrar a la tradicional dona blanca, rossa, jove… Les dones lesbianes també es mostren diferents que els homes gais… i així un llarg etcètera. Igualtat és tenir en compte les necessitats diferents.” (M.M.)
En la interseccionalitat cal esmentar el paper de les organitzacions socials, que són vistes per la població amb un rol pedagògic, i encara que per si soles no poden transformar el discurs social, poden promoure la reflexió i ésser un canal per a la transformació social. “Ara estan treballant molt i volent treballar des d’una perspectiva de gènere, el problema és que durant molts anys no s’ha fet.” (M.M.)
Hi ha moltes d’aquestes organitzacions socials que treballen en altres països en cooperació per al desenvolupament i serà important cuidar la imatge que es mostra, al final, la perspectiva de gènere també ens diu com lluitar contra el racisme. I quan parlem de pobresa és obvi que la pobresa femenina és diferent, està la pobresa menstrual, la directament relacionada amb la violència, l’econòmica…
El rol de les empreses, les marques i els creadors de contingut
Moltes empreses i marques tenen actualment gran capacitat de difusió, de poder arribar a molts usuaris, ja que compten amb més recursos que un usuari particular per a fer-lo. I cal tenir especialment consideració als influencers que, a més de capacitat de difusió, compten amb la confiança atorgada pels seus seguidors.
“Cada cop són més les empreses amb plans d’igualtat, s’ha fet molta feina. I molt dels àmbits d’aquests plans d’igualtat són la comunicació.” (M.M.) Al final la comunicació impregna totes les seves activitats, per exemple, als qui donen veu en els seus vídeos corporatius, la dona té un paper secundari al voltant de l’home?, o té un paper també protagonista?
I si entrem en la part publicitària, que a més actualment té bastant pes i protagonisme en les xarxes socials, també és important perquè es mostra a moltíssims més usuaris i partim d’una publicitat que històricament ha estat molt misògina. “Cert és que no és fàcil trencar amb segles on la dona ha tingut només uns certs rols. Durant anys les dones només han servit per a criar i cuidar. Aquest camí no és fàcil, de sobte hem dit, no, no, servim per a tot, puc parlar-te d’economia, de trens, de cultura…” (M.M.). Rols que han anat donant-se la volta i que a vegades les marques mostren d’una manera sobre la qual caldria tenir una mirada crítica, per exemple, la cuina, “un rol associat a la dona, el qual durant segles no se li ha donat importància, però ara els xefs homes són increïbles.” (M.M)
És per això que crec rellevant destacar el rol de marques, empreses i creadors de contingut que compten amb un paper rellevant que pot ajudar a accelerar el camí per a trencar el sistema patriarcal.
Reflexions finals
Les xarxes socials no són només un reflex de la societat en la qual estan immerses, sinó que també poden ser origen de desigualtats. Les xarxes socials tenen el potencial d’accelerar el canvi cap a la igualtat de gènere, però també poden mantenir i perpetuar estructures patriarcals. És important reconèixer que el feminisme ha guanyat terreny i està transformant la cultura, però el desafiament d’aconseguir una veritable igualtat de gènere persisteix. En aquest procés, és essencial fomentar un pensament crític i una ciutadania conscient que pugui discernir entre els discursos i contribuir activament al canvi social.