BENEFICIS DEL VINCLE FAMÍLIA ESCOLA
Anna Fillat i Cristina Morató, Tècnica del Programa KOA i Project Manager del Programa Komtü
Com podem enfortir els vincles entre les famílies i els docents?
Com perceben els equips educatius l’esforç i la implicació de les famílies en l’aprenentatge dels seus fills i filles?
Pot una relació més estreta entre família i escola reduir l’absentisme i millorar l’èxit educatiu?
Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem des del programa Komtü i el programa KOA de la Fundació Nous Cims, perquè sabem que la col·laboració entre escola i família és clau pel benestar emocional i acadèmic dels infants i adolescents.
Aquest article té com a objectiu contextualitzar la importància i els beneficis del vincle entre l’infant i la seva família, així com oferir les eines clau perquè l’escola pugui generar canvis a les seves dinàmiques i reforçar una relació més estreta i propera amb les famílies.
Vincle família-infant
Els éssers humans som éssers socials des de que naixem. La primera relació és el vincle afectiu que estableix l’infant amb la família, amb la mare, pare o la persona que li dedica més hores (Ramos y González, 2017); pel mitjà del qual aprendrà les primeres paraules i les primeres pautes de conducta.
La família té un paper fonamental en la formació dels valors, actituds i hàbits de l’infant. És en aquest entorn on rep les primeres experiències i estableix les primeres relacions, que esdevindran la base de les seves futures interaccions. A més, la família és la principal transmissora de la cultura i els valors. Més endavant, en una segona fase de socialització, l’infant s’integrarà en diferents grups socials i establirà relacions constants amb altres persones, ja que necessita la companyia i la interacció amb els altres per al seu desenvolupament. En aquest procés, intervindran altres agents socials, com l’escola o els companys, que assumiran, en major o menor grau, part de la responsabilitat educativa que inicialment corresponia a la família.
Beneficis del vincle família-escola
Els vincles entre les famílies i les escoles no sempre són fàcils, però comparteixen un objectiu comú: el benestar dels infants. La responsabilitat d’ambdós agents és fonamental. Segons Ortiz (2011), citat en De León (2011, p. 3): “L’escola per si sola no pot satisfer les necessitats de formació dels ciutadans, sinó que l’organització del sistema educatiu ha de comptar amb la col·laboració dels pares i les mares, com a agents primordials a l’educació.”
Segons Avvisati i altres autors (2009), quan les concepcions, les vivències i les pràctiques dins del centre educatiu deixen enrere la divisió entre docents i famílies, l’experiència escolar millora significativament i els resultats acadèmics tendeixen a avançar. Així doncs, l’escola i la família no poden exercir la seva funció educadora de manera aïllada, sinó que és imprescindible que treballin conjuntament.
Jordi Collet i Antoni Tort, en el seu llibre “Escola, família i comunitat” (2017), descriuen cinc barreres que dificulten la relació:
- Considerar que les famílies i la comunitat no formen part de l’escola.
- Creure que els docents tenen la veritat absoluta sobre l’educació i la comunicació.
- No incloure les diversitats culturals familiars.
- No tenir en compte les famílies menys comunicatives o menys visibles.
- No entendre les desigualtats socials de les famílies com una barrera important.
Aquestes dificultats són una realitat en molts centres educatius i suposen un repte per a les escoles, que tenen la responsabilitat d’impulsar una col·laboració més estreta amb les famílies.
En aquesta línia, González-Pienda i altres autors (2002) afirmen que la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles influeix positivament en el seu rendiment escolar: “Les nenes i nens les famílies dels quals estan involucrades en la seva educació tendeixen a tenir un millor rendiment acadèmic, una major autoestima i una actitud més positiva cap a l’aprenentatge. Quan les famílies estan involucrades en la vida escolar dels seus fills i filles, transmeten un missatge clar que l’educació és important i que estan compromeses amb l’èxit dels seus fills. Aquesta participació també fomenta una connexió de confiança.”
Segons Garcia-Bacete (2003), la implicació de les famílies en l’escola té un impacte directe en el rendiment acadèmic dels infants. Al seu estudi, es demostra que els alumnes amb millors resultats són aquells que han rebut més suport familiar, fet que afavoreix una major vinculació entre les famílies i els centres educatius.
Per tot això és imprescindible fer conscients a les famílies i als docents de la importància que tenen al dur a terme aquest treball col·laboratiu. Per aquest motiu, proposem un seguit d’eines, recursos i activitats que es poden implementar a l’escola, garantint horaris accessibles per a les famílies amb responsabilitats laborals o personals i tenint en compte la diversitat familiar present als centres educatius.
Eines i recursos per afavorir el vincle família-escola
- Acollida i informació per a les famílies
- Incorporar al Pla d’Acollida espais i accions per donar a conèixer els canals de comunicació i participació de les famílies a la vida del centre.
- Facilitar la coneixença del centre a través de visites guiades, jornades de portes obertes i informació sobre els projectes educatius.
- Crear un document d’acollida amb informació útil per a les famílies, accessible des de la web del centre i lliurat en el primer moment d’arribada.
- Suport i referents per a famílies nouvingudes
- Projecte Buddy: Assignar una família amb experiència a les famílies nouvingudes, preferiblement amb un origen i una llengua similars, per facilitar l’adaptació.
- Incorporar persones de la mateixa comunitat migrada com a referents per a famílies i alumnat nouvingut, especialment per explicar el sistema educatiu en les diferents etapes i en els moments de transició.
- Espais de trobada i intercanvi per a les famílies
- Organitzar tallers vivencials on pares i mares puguin experimentar, reajustar actuacions i parlar d’aspectes aplicables a l’educació dels fills. On detectar possibles necessitats i expectatives familiars.
- Crear espais d’intercanvi entre famílies per debatre i compartir estratègies educatives, experiències i recursos en relació amb l’educació dels fills.
- Promoure fòrums i espais virtuals d’intercanvi d’opinions per afavorir la comunicació entre famílies i centre.
- Formació i capacitació per a famílies
- Oferir conferències i tallers per sensibilitzar, informar i reflexionar sobre diferents temàtiques educatives.
- Impulsar debats educatius amb la participació de famílies, professorat i altres professionals de l’àmbit educatiu.
- Desenvolupar programes de capacitació per a famílies, donant-los eines per donar suport a l’aprenentatge i el desenvolupament dels fills a casa.
- Organitzar cursos de formació dirigits a tota la comunitat educativa.
- Fòrums en espais virtuals d’intercanvi d’opinions.
Entenem que el recolzament que a través d’aquestes estratègies, reben les famílies per part de l’escola, permeten desenvolupar potencialitats i estimular als infants davant de nous reptes. Per tant, les famílies s’han de poder sentir part del procés d’aprenentatge dels seus fills i filles.
Per nosaltres la clau és començar a generar vincles des d’I3 amb l’objectiu de caminar en la mateixa direcció i sumar en el desenvolupament dels infants. La cooperació entre escola i família és essencial per a la millora acadèmica i personal dels estudiants. Les estratègies esmentades faciliten aquesta col·laboració, però l’èxit depèn del compromís mutu i de la creació d’un espai de diàleg on es valorin les aportacions de tots els agents educatius.
Referències
Collet, J., & Tort, A. (2011). Famílies, escola i èxit: millorar els vincles per millorar els resultats (Vol. 87). Fundació Jaume Bofill.
Epstein, J. L. (2011). School, Family, and Community Partnerships: Preparing Educators and Improving Schools. Westview Press.
González-Pienda, J. A., Núñez, J. C., & González-Pumariega, S. (2002). Implicación familiar y rendimiento escolar. Revista de Psicodidáctica, 7, 81-94.
Manjarrés Carrizalez, D., León González, E. Y., & Gaitán Luque, A. (2017). Familia y escuela: oportunidad de formación, posibilidad de interacción. Universidad Pedagógica Nacional.
Muñoz, M. C. (2009). La importancia de la colaboración familia-escuela en la educación. Innov. Exp. Educ, 16, 1-9.
Ramos, Y., & González, M. (2017). Un acercamiento a la función educativa de la familia. Revista Cubana de Medicina General Integral, 33(1), 100-114. Recuperado de http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0864-21252017000100009
Rivas-Borrell, S., & Ugarte-Artal, C. (2014). Formación docente y cultura participativa del centro educativo: claves para favorecer la participación familia-escuela.
Robles-Moreno, V., Arroyo, A., Mesa, J. (2024). Participació a l’Origen. aFFaC. https://affac.cat/affac/participacio-origen/
Guies
Robles-Moreno, V., Arroyo, A., Mesa, J. (2024). Participació a l’Origen. aFFaC. https://affac.cat/affac/participacio-origen/