AVALUAR EL SEU IMPACTE, UNA DE LES CLAUS DEL FUTUR DE LA MENTORIA SOCIOEDUCATIVA
Víctor González, Project Manager Zing Mentoria, Àrea d’Ocupabilitat
L’educació es troba en una cruïlla entre l’art i la ciència. No poques vegades algunes de les seves intervencions manquen d’enfocament científic i es basen en la intuïció i creences culturals, la qual cosa planteja preocupacions sobre la falta de coneixement sobre l’impacte de les accions educatives i la seva legitimitat en la societat (Alegre, 2016).
Avaluar és apreciar, analitzar i valorar una intervenció amb la finalitat de millorar la seva qualitat. Es tracta d’un procés sistemàtic que recopila dades, les analitza i les interpreta per a avaluar l’efectivitat d’un projecte. Les oportunitats educatives i socials de les generacions més joves estan en joc, i és responsabilitat de tots els agents implicats establir marcs comuns i validats de referència que permetin recollir evidència de l’impacte de les intervencions realitzades.
El Programa ZING de la Fundació Nous Cims utilitza la mentoria (un procés d’acompanyament de duració predefinida) per a abordar quatre problemàtiques principals: l’abandó escolar en joves de Cicles Formatius, el desenvolupament de les habilitats metacognitives, el benestar psicològic i la reducció d’actituds xenòfobes, homòfobes o aporófobas (Prieto-Flores et al., 2009). S’ha implementat una Teoria del Canvi (TdC) que identifica problemes, recursos, activitats i resultats esperats, i s’han utilitzat múltiples eines d’avaluació, com ara qüestionaris quantitatius, seguiments qualitatius o tutories per a mesurar l’impacte en les quatre problemàtiques detectades.
En afegit, durant l’any 2024 i de la mà de la Coordinadora de Mentoria Social i altres entitats implementadores d’aquesta metodologia, es procedirà a la creació d’una eina d’avaluació i anàlisi de l’estat de desenvolupament de competències transversals en el marc d’una relació de mentoria.
L’avaluació d’impacte, amb dades contrastades i criteris definits, és fonamental per al futur dels projectes de mentoria social, ja que ajuda a mesurar la seva efectivitat i a millorar-los contínuament (Dubois, et al., 2002). Això és crucial per a guanyar legitimitat davant joves en context de vulnerabilitat, així com davant la societat civil i els finançadors.
Dos desafiaments importants per als projectes de mentoria són l’avaluació a llarg termini i la creació de grups de control per a atribuir els efectes a la mentoria de manera adequada, el que permetrà una avaluació més precisa i completa d’aquests projectes, i esperem la seva extensió cada vegada major cap a tot aquell jove vulnerat que desitgi intrínsecament participar d’aquest procés terapèutic.
- Alegre, M. (2016). ¿Educación, arte o ciencia? Fundación Europea Sociedad y Educación
https://www.sociedadyeducacion.org/blog/educacion-arte-o-ciencia/ - Dubois, D., Holloway, B., Valentine, J., Cooper, H. (2002). Effectiveness for mentoring programs for youth. American Journal of Community Psichology. 97-157.
- Preston, Prieto-Flores & Rhodes, (2009). Mentoring in context: a comparative study of youth mentoring programs in the United States and Continental Europe.