ASSUMIR RISCOS ACADÈMICS: DRET O PRIVILEGI?
La importància de desenvolupar programes d’ocupabilitat flexibles per a joves provinents de contextos socioeconòmics vulnerables.
Arianna Ranesi Murillo, Tècnica ZING Beques, Àrea Ocupabilitat
Les veus expertes en sociologia de l’educació coincideixen a assenyalar que l’origen socioeconòmic dels joves té un impacte sobre les seves expectatives i aspiracions de futur, i en conseqüència, sobre l’elecció del seu itinerari formatiu.
En aquest article es vol abordar la relació existent entre l’origen social del jove i la capacitat -possibilitat- d’assumir riscos a l’hora de prendre decisions sobre el seu desenvolupament acadèmic i, en conseqüència, posar de manifest la importància d’elaborar programes de beques flexibles, que proporcionin un terreny estable que permeti als joves assumir riscos respecte a les seves inversions de futur.
Estudiar sempre implica fer una inversió. La magnitud d’aquesta inversió (temps, recursos, diners) dependrà de diferents factors, com per exemple la durada de l’itinerari acadèmic, l’exigència de la tipologia d’estudis o el seu cost econòmic. En conseqüència, triar un itinerari formatiu o un altre estarà condicionat per la capacitat d’invertir de cada individu -o de cada família-. Estudiar el grau de medicina, per exemple, suposa una inversió molt més alta que estudiar un grau superior d’Anatomia Patològica i Citodiagnòstic; més hores d’estudi, incompatibilitat amb una feina a jornada completa, itinerari més llarg, etc. A canvi, però, el o la futur/a metge/metgessa tindrà una ocupabilitat garantida en el seu sector, unes millors condicions econòmiques i un major reconeixement social d’aquell/a que hagi optat pel grau superior. Com afirma l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en l’informe “Panorama de la Educación 2023”: a més nivell formatiu més possibilitats d’obtenir salaris per sobre la mitja i menys possibilitats d’estar a l’atur.
A més, a l’hora de decantar-se per aquest itinerari educatiu, el/la jove haurà de disposar d’un determinat capital econòmic que pugui suportar no tenir beneficis o no tenir-los a curt termini: aquells qui necessiten rendibilitzar de manera més immediata la seva inversió educativa no podran assumir aquest cost i és més probable que finalitzin els seus estudis després de cursar un GM i no arribin a accedir a un GS o a cursar estudis universitaris. O dins la mateixa universitat, triïn un itinerari acadèmic menys costós, com ens mostra l’estudi publicat per Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022): En àrees d’estudi acadèmiques que poden ser més costoses com les Ciències o les Titulacions Mixtes (taxes més altes, major durada o major risc de repetició) es produeix una concentració de fills i filles de natius de nivell socioeconòmic alt, amb finances familiars més capaces d’assumir un percentatge més alt del cost de la trajectòria acadèmica de l’estudiant.
Un altre element clau a tenir en compte és la capacitat d’aprofitar la formació que es vol cursar. Perquè un/a jove pugui fer un ús adequat dels recursos educatius ha de comptar amb unes condicions socials, escolars i familiars bàsiques, que li garanteixin suficient estabilitat per a poder-se dedicar a la seva formació acadèmica (Vallvé, 2015). Quan aquestes condicions d’educabilitat no estan assegurades augmenta el risc de la inversió, ja que no podrà destinar exclusivament els seus recursos (temps, dedicació, esforç…) a la superació dels estudis. Com mostra l’informe sobre “Abandonament Escolar Prematur de la Fundació Bofill”, l’alumnat que prové de contextos socials amb més recursos econòmics abandonen per sota l’1%, mentre que els que provenen d’entorns més vulnerables ho fa quasi amb un 20%.
És aquí on apareix un element més de desigualtat al qual es presta menys atenció: la possibilitat -o no- d’assumir un fracàs. És a dir, saber que en cas de no sortir-se’n es pot comptar amb una opció B (allargar els anys d’estudi, repetir assignatures, canviar d’itinerari, de centre…) inevitablement ens trasllada a un escenari molt més afable que el que se’ns presentaria en cas de no comptar-hi. Fent una ràpida avaluació de costos, aquells que saben que no disposen d’una opció B (han de garantir l’èxit de la inversió) serà més probable que optin per un camí més segur. Equivocar-se, doncs, es converteix també en un privilegi.
Per tot el que s’ha exposat anteriorment es pot afirmar que un programa de beques enfocat a joves en situació de vulnerabilitat econòmica i social que tingui en compte aquesta premissa i sigui més tolerant davant d’un possible error tindrà un impacte més profund en la lluita contra les desigualtats socials i educatives. Com afirmen Mullainathan i Shafir, “(un programa flexible) possibilita que les oportunitats concedides a les persones s’ajustin a l’esforç que li dediquen i a les circumstàncies que afronten. No elimina la necessitat de treballar intensament, més aviat permet que aquest esforç intens doni millors resultats a qui respon al desafiament.” (Mullainathan i Shafir, 2016). En definitiva, com més flexible sigui una ajuda més riscos podrà assumir el/la jove, podrà optar a millors inversions acadèmiques que finalment el/la projectaran a nous i millors sectors laborals, fent possible així (o si més no, no impedint), trencar el cercle de desigualtat del qual provenia.
Alejandro Baños, O. (2022). Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022) (Resum executiu).
Capsada-Munsech, Q. (2022). Les expectatives formatives i professionals dels i les joves: un abordatge des de l’orientació escolar.
Mullainathan, S., & Shafir, E. (2016). Escasez:¿ por qué tener muy poco significa tanto?. Fondo de Cultura Económica.
OCDE, O. (2023). Panorama de la educación 2023: Indicadores de la OCDE. OECD Publishing.