Apunts sobre la comunicació no violenta

APUNTS SOBRE LA COMUNICACIÓ NO VIOLENTA

Irene González, Tècnica de projectes a KOA Programme, Àrea de Benestar Emocional

Actualment, en el planeta conviuen més de 8 bilions de persones. Es reconeixen 195 països diferenciats. Hi ha registre de més de 7.000 idiomes. I es fa difícil calcular el nombre de cultures diferents existents.

Alguna vegada t’has preguntat amb quantes diversitats arribaràs a comunicar-te al llarg de la teva vida? Segurament amb moltes. I de l’habilitat per a adaptar-te a cadascuna d’elles i al seu context, dependrà que aquestes comunicacions resulten reeixides o no.

Però, per què és important que les nostres comunicacions acaben sent exitoses? Resumint: perquè necessitem aconseguir coses del nostre entorn constantment, i per a això hem de demanar-les. El com ho fem condicionarà que aconseguim el que necessitem en major o menor mesura.

I, depén només de com nosaltres llancem el missatge que aconseguim el que demanem? La resposta és òbvia: no.

És ací on altres aspectes prenen pes i condicionen tant a l’emissor com al receptor.

És a dir, no dependrà solament de la forma en què es fa arribar el missatge sinó també de si hi ha interferències, de com es rep i des d’on s’escolta.

És per això que la comunicació no violenta (d’ara en avant CNV) podria plantejar-se com un nou escaló en l’evolució del llenguatge: perquè la seva filosofia i mètode poden ajudar-nos a aconseguir majors probabilitats de fer arribar (enviar) i que es reba el nostre missatge (necessitat) amb major receptivitat.

QUÈ ÉS LA CNV I D’ON VE?

Va ser Marshall Rosenberg, psicòleg estatunidenc que va dedicar la seva carrera a la mediació en zones de conflicte i a l’ensenyament de la promoció de la reconciliació i la resolució pacífica de diferències, qui va encunyar el terme Comunicació no violenta.

La definia com una eina poderosa per a resoldre pacíficament diferències a nivell personal, professional i polític. I així ho va demostrar amb el seu exemple en 60 països capacitant i treballant amb grups com a educadors, oficials militars, presoners, policies i funcionaris penitenciaris, funcionaris governamentals en àrees devastades per la guerra i països econòmicament desfavorits. [1]

Com pot apreciar-se, els àmbits d’intervenció de Marshall no eren els que tenien d’entrada l’escenari més favorable. Podríem dir que la seva base de treball amb la CNV era el conflicte.

ENQUADRAMENT DE LA CNV: NECESSITATS I CONFLICTE

Com comentava, hi ha molts factors que influeixen en l’èxit de la nostra comunicació. I un d’ells és que en moltes de les comunicacions hi haurà més d’un individu present, ja que habitualment vivim en societat. Per tant, entraran en joc les necessitats de totes les persones participants alhora.

A l’haver diverses persones implicades es presentaran diferències. I com diu Pilar de la Torre, psicòloga fundadora de l’Institut de Comunicació no Violenta, en una entrevista: “les diferències poden portar a desacords. I a vegades els desacords poden portar a un conflicte” [2].

Però que no ens espante la paraula conflicte. Evitem associar el conflicte a una cosa negativa.

Entendre el conflicte com l’oportunitat de conéixer també la necessitat de l’altra part, ens ajudarà a trobar l’encaix entre la nostra necessitat i la seva i, per tant, augmentar la seva receptivitat. Si hi ha conflicte és perquè alguna necessitat està sent desatesa i aquella persona necessita que se l’ajude a cobrir-la.

La CNV podria plantejar-se com un joc en el qual es posen sobre la taula les diferents necessitats i cal pensar en l’estratègia per a satisfer el màxim número possible d’elles. Per a això jugarem amb avantatge si partim de l’escolta activa, l’empatia i la calma per a afavorir la reflexió i que ens ajude a concentrar-nos a trobar la millor solució per a tots.

Com diu Rosenberg en el seu llibre Ser pau en un món de conflicte: “ser pau ofereix la promesa de reduir i fins i tot eliminar el conflicte en primer lloc”[3]

I és des d’aquí, des d’un mateix, des de la autobservació, l’autoconeixement i l’autoregulació del món interior propi, que comencem a aprendre les bases de la CNV, la que depén de nosaltres mateixos. Amb això ja tenim molt guanyat.

ALTRES ASPECTES A TINDRE EN COMPTE PER A INICIAR-SE EN LA CNV

Practicar la CNV és un procés. I per a aconseguir dominar aquest art, hem de tindre clara la base.

Per a començar, segons la CNV, darrere de cada expressió que fem a uns altres, resideixen uns sentiments/emociones i unes necessitats. El problema moltes vegades naix quan a l’hora de comunicar-los, tant amb els altres com cap a nosaltres mateixos, emboliquem aquestes necessitats i sentiments amb judicis o crítiques morals. I això ens allunya de l’essència del que sentim i necessitem, i alhora ens allunya dels altres.

Posem un exemple de comunicar una necessitat en la qual hi ha implícit un judici i com desvincular-lo de la necessitat que hi ha darrere.

Situació entre companys de treball: “Quan m’ignoreu en les reunions em sent rebutjat i necessito que em tingueu en compte en l’equip”. En aquesta comunicació els sentiments de rebuig i de ser tingut en compte per la resta de persones tenen implícit el judici que les altres persones estan o no estan fent alguna cosa: “rebutjar” i “no tindre en compte”, fet que la persona que comunica assumeix com a vàlid i real, però que solament correspon a les altres persones saber si són certs o no.

Reconvertim aquesta comunicació prescindint dels judicis:

“Quan parlem i exposem idees en les reunions em sent frustrat i insegur. Necessitaria poder exposar amb vosaltres les meves idees de manera oberta i confiada.”

En alliberar les emocions i necessitats dels judicis i crítiques, evitem que les altres persones se senten atacades i es posen a la defensiva. Un bon primer pas perquè els nostres sentiments i necessitats siguen rebuts amb ganes.

ARA ALS PASSOS A SEGUIR

Així doncs, i tenint en compte que la base és poder expressar sentiments i emocions sense emetre judicis, es proposa una estructura en 4 passos a seguir una vegada ja sapiguem detectar emocions i necessitats “pures”:

Primer pas: OBSERVACIÓ: comuniquem quina és la situació que volem exposar sense interferències de judicis o crítiques. Només una explicació el més objectiva possible d’allò que està succeint.

Segon pas: SENTIMENTS/EMOCIONS: expressem quins sentiments/emocions ens genera la situació tenint en compte que siguen emocions que només ens involucren a nosaltres mateixos. Aquí un llistat [4] d’emocions proposats per l’Associació per a la Comunicació no violenta.

Tercer pas: NECESSITATS:  comuniquem la o les necessitats que hi ha darrere de la situació, què volem aconseguir. En aquest llistat [5] teniu necessitats exposades per l’Institut CNV.

Quart pas: PETICIÓ: després d’exposar tot l’anterior, hem de fer arribar de manera clara el que demanem a la o les altres persones. Que arribe una petició concreta que l’altre entenga i puga atendre i posar en marxa, sempre que vulgui fer-ho. També hem d’estar preparats per a rebre un no per resposta.

I, AIXÍ DE FÀCIL? VEGEM QUÈ MÉS CAL TINDRE EN COMPTE

Ara que coneixem les fases, hem de tindre clar que perquè sigui un intercanvi, i no sols una de les parts quede satisfeta (recordem que la CNV promou el win-win per a facilitar receptivitat i consecució), quan la primera de les parts exposa totes aquestes fases des de la seva perspectiva, la o les altres persones han de comunicar que estan entenent i rebent el que s’està comunicant.

Per a això hi ha diferents estratègies com, per exemple, la repetició del que acabem d’escoltar per a garantir que el missatge està arribant com es vol: tècnica en Eco. Exemple sobre la situació anteriorment exposada: “El que comentes llavors és que en les reunions necessites tindre un espai d’escolta i expressió d’idees, veritat?”

Si aconseguim que l’altra persona senta les seves necessitats ateses, podem passar a fer el mateix amb la o les altres persones involucrades.

I així a poc a poc aconseguir cobrir les necessitats del màxim de persones possibles. Recordeu que aquest és l’objectiu del “joc” que proposem.

ESTRATÈGIA NO SOLS PER A ADULTS

La CNV no solament és una pràctica per als adults, sinó que també pot promoure’s des de ben petits i en l’adolescència. En concret, amb els i les adolescents sembla haver-hi una barrera en la comunicació amb les persones adultes i la CNV pot ser un canal que fomente les relacions interpersonals. Aquestes són fonamentals per al desenvolupament del cervell adolescent, i per a estimular competències com l’empatia i l’assertivitat, bases per al respecte cap a un mateix i cap als altres. L’adolescència és un moment crucial per a la formació de la pròpia personalitat i identitat. Com a referència a això és recomanable el llibre escrit per M.Rosenberg “Educar als infants des del cor” on podeu aprofundir en com treballar la CNV en altres etapes vitals.

NO OBLIDEM CUIDAR DE NOSALTRES MATEIXOS

Però això de la CNV no sols es recomana practicar-ho cap a les altres persones, sinó també cap a un mateix.

I és que la CNV emfatitza en la importància de comunicar-nos amb nosaltres mateixos també de manera pacífica. És a dir, evitant jutjar-nos i apartant de les observacions, emocions, necessitats i peticions que ens fem, les exigències, comparacions i crítiques que acostumem a associar-los de manera inconscient.

T’animes doncs a provar els passos de la CNV?

CONCLUSIÓ

Una vegada repassada la pràctica i filosofia de la CNV és recomanable fer una parada per a reflexionar sobre la manera en com ens comuniquem amb nosaltres mateixos i amb la resta. Ara que coneixes un poc més en què consisteix i com posar-la en pràctica et convide a reflexionar en finalitzar el teu dia:

Quantes vegades en el teu dia a dia atens les emocions, necessitats i peticions de les altres persones?

Quantes reflexiones sobre les teves?

A quantes situacions de conflicte respons des de la calma?  I des de l’escolta activa cap a l’altra persona? I amb tu mateixa?

Deixes clares les teves peticions?

Separes les emocions i necessitats de judicis i crítiques?

PER ACABAR

Som moltes persones i molt diverses, però totes tenim necessitats i emocions similars. Practicar la CNV busca punts de trobada entre les diversitats. Perquè malgrat ser diferents, podem trobar la manera d’entendre’ns i parlar un llenguatge comú pacífic i positiu que ens ajude a sentir-nos més pròxims.

 

 

[1] Rosenberg, M. (2006) Comunicación No violenta – Un Lenguaje de Vida. Gran Aldea Editores.(https://www.cnvc.org/es/sobre/cnvc/mariscal)

[2] De la Torre, P. (23 de Enero de 2023) Fundamentos y prácticas de comunicación no violenta: Cómo resolver conflictos desde la empatía. Arpa Practica

(https://aprendemosjuntos.bbva.com/especial/como-resolver-los-conflictos-con-tus-hijos-pilar-de-la-torre/ )

[3] Rosenberg, M. (2018) Ser paz en un mundo de conflicto– Lo próximo que diga cambiará su mundo  Editorial Acanto

[4] ACNV: Asociación para la Comunicación NoViolenta (27 Mayo 2018) Sentimientos y necesidades. Recuperado de: https://www.asociacioncomunicacionnoviolenta.org/wp-content/uploads/SentimientosACNV.pdf

[5] Instituto de comunicación no violenta (2014) Algunas necesidades humanas fundamentales que tenemos en común. Recuperado de: https://www.comunicacionnoviolenta.com/wp-content/uploads/2020/06/listado-de-necesidades.pdf