ALIANCES AL TERCER SECTOR: LA IMPORTÀNCIA DE LA COL·LABORACIÓ I EL COMPROMÍS ESG DE LES EMPRESES AMB LA SOCIETAT
Paco Romero, Responsable de Desenvolupament i Aliances – Zing Programme
En l’actualitat, el tercer sector exerceix un paper clau en la transformació i el progrés de les comunitats i societats a tot el món. Les organitzacions sense ànim de lucre i entitats socials es dediquen a abordar desafiaments complexos, des de l’educació i la salut fins a la igualtat de gènere i la sostenibilitat ambiental, desafiaments on el sistema públic no està arribant i que la societat necessita que siguin abordats per a prosperar. No obstant això, per a aconseguir un impacte veritablement significatiu, aquestes organitzacions han començat a explorar la força de les aliances estratègiques amb el sector privat, aprofitant les pràctiques ESG com a pont entre els objectius socials i empresarials.
El tercer sector es troba en una cruïlla de creixement i desafiaments. A mesura que els problemes socials es tornen més interconnectats i complexos, les organitzacions sense ànim de lucre s’enfronten a la necessitat d’innovar i col·laborar en noves formes per a poder arribar a complir amb la seva missió. El finançament, la visibilitat, generar un entorn més favorable, i l’optimització de recursos, així com la professionalització d’uns certs aspectes de les estructures organitzatives i alguns departaments, a més d’accedir a noves localitzacions geogràfiques, són preocupacions persistents en les entitats socials, la qual cosa ha portat a una cerca d’aliances estratègiques que puguin amplificar el seu impacte.
Aliances: Un Enfocament Integral
Al llarg de la història de la literatura econòmica han aparegut multitud de definicions sobre les aliances estratègiques. Fent una compilació de totes elles podríem dir que una aliança estratègica pot ser un acord organitzacional que facilita relacions cooperatives entre múltiples organitzacions, amb un grau variable d’autonomia i interdependència, però en el qual totes elles aporten competències clau, i tenen necessitat de les competències alienes. Amb un objectiu comú, i un valor estratègic important per a totes elles, i que suposa una involucració en el temps. Són relacions basades en la confiança i la coordinació, juntament amb la consideració de riscos i la cerca de recursos per a millorar la competitivitat. En aquest cas parlarem de les relacions entre entitats socials i empreses privades.
Aquestes col·laboracions entre entitats socials i empreses s’han convertit en una eina poderosa per a abordar aquestes preocupacions. En unir forces, totes dues parts poden aprofitar les seves fortaleses úniques per a abordar problemes socials i ambientals, generant sinergies. Les empreses aporten recursos financers, experiència operativa i una xarxa global, mentre que les organitzacions sense ànim de lucre aporten una comprensió profunda dels problemes socials, i un know-how de com afrontar-los.
Tipus de Col·laboració entre entitats socials i empreses
- Filantropia i Patrocinis: La filantropia corporativa consisteix en donació de diners, recursos o béns, per part de les empreses a entitats socials per a recolzar les seves causes i projectes. Els patrocinis són acords en els quals una empresa finança esdeveniments, programes o altres iniciatives d’una entitat social a canvi de visibilitat i reconeixement.
- Voluntariat Corporatiu i Executiu: El voluntariat corporatiu implica que els empleats de l’empresa dediquin part del seu temps (tan laboral com temps lliure) i habilitats a activitats socials, com ajudar en projectes comunitaris o en esdeveniments de caritat. El voluntariat executiu involucra a líders de l’empresa en rols de voluntariat.
- Assistència Tècnica i Serveis Pro Bono: Les empreses poden oferir la seva experiència i habilitats professionals a entitats socials de manera gratuïta o a un cost reduït. Això pot incloure serveis legals, comptables, de màrqueting, tecnològics, etc.
- Màrqueting Social: El màrqueting social implica que l’empresa s’involucri en activitats que promoguin un canvi social positiu, com a campanyes de conscienciació. El màrqueting amb causa és quan una empresa vincula la venda dels seus productes o serveis amb la finalitat de donar suport a causes socials. Aquesta part també podria incloure l’associació de marques per a donar visibilitat i sensibilitzar per a crear un entorn favorable a la consecució de la missió.
- Desenvolupament i Implementació Conjunta de Programes o Empreses Socials: Empreses i entitats socials poden col·laborar per a crear i desenvolupar programes o projectes que abordin problemes socials de manera sostenible, però no sols a través de programes conjunts, anant un pas més endavant pot materialitzar-se a través de la creació d’empreses de caràcter social.
(Font: elaboració pròpia a partir de “La colaboración efectiva en las ONGs”, ESADE 2012)
Cadascuna d’aquestes formes de col·laboració brinda diferents oportunitats perquè empreses i entitats socials col·laborin conjuntament, amb el propòsit d’enfrontar desafiaments socials i crear un impacte positiu en la comunitat. L’elecció de la forma de col·laboració es basa en els objectius i recursos tant de les empreses com de les entitats socials, a més de l’índole de la causa que totes dues parts desitgen recolzar.
Segons una enquesta que va realitzar l’Institut d’Innovació Social d’ESADE en 2015, preguntant sobre quins són els motius de les ONG per a buscar aliances estratègiques amb empreses, el resultat va ser el següent:
(Font: “Colaboraciones ONG y empresa que transforman la sociedad”, ESADE 2014-15)
Des de Nous Cims, el motor que ens empeny per a crear aliances o col·laboracions estratègiques és poder donar un valor afegit als nostres projectes. Entre els motius principals que s’extreuen de l’estudi, són l’obtenció de serveis pro-bo, ajuda a l’hora de sensibilitzar i influir amb la finalitat de crear un entorn favorable, i sobretot l’aprenentatge i intercanvi d’experiències. En Nous Cims som generadors de coneixement, i apliquem un sistema SIGUI de Seguiment, Avaluació i Aprenentatge en tots els programes que desenvolupem, per la qual cosa la idea d’aprendre i intercanviar coneixement amb altres organitzacions és crucial per a aconseguir la nostra missió.
La Responsabilitat de les Empreses en el Món Actual i la seva Relació amb els criteris ESG
En el context actual, les empreses exerceixen un paper vital en la configuració del futur global. L’adopció de pràctiques ESG (ambientals, socials i de governança) és un reconeixement que l’èxit econòmic està entrellaçat amb el benestar social i ambiental. Les empreses tenen la responsabilitat de generar un impacte positiu en la societat i el seu entorn, i aquesta responsabilitat s’ha convertit en un aspecte fonamental de la seva identitat i reputació, a més de ser un element diferenciador respecte als seus competidors, i que cada vegada més consumidors tenen en compte a l’hora de seleccionar els productes o serveis que adquiriran. Les polítiques ESG de les empreses seran primordials a l’hora de relacionar-se amb tots els seus stakeholders.
La integració d’aquestes pràctiques ESG en les aliances entre empreses i entitats socials crea un pont sòlid entre els objectius socials i empresarials. Les pràctiques ESG permeten a les empreses avaluar i gestionar el seu impacte en la societat i el medi ambient de manera més sistemàtica i transparent. En treballar en estreta col·laboració amb entitats sense ànim de lucre, les empreses poden ampliar el seu abast i donar suport a projectes que reforcin els seus valors i objectius ESG.
Segons l’estudi esmentat anteriorment d’ESADE, en el qual es mostraven els motius per les quals les ONG col·laboraven amb les empreses, en l’altre costat de la taula ens trobem els motius pels quals les empreses decideixen aliar-se amb entitats socials; i els resultats van ser els següents:
(Font: “Colaboraciones ONG y empresa que transforman la sociedad”, ESADE 2014-15)
Per a garantir l’efectivitat d’aquestes aliances, serà fonamental mesurar l’impacte social. El mesurament rigorós no sols demostra el valor de les iniciatives conjuntes, sinó que també permet una millora contínua. Utilitzar mètriques ESG ajuda a avaluar el progrés cap a objectius socials i ambientals, permetent a totes dues parts comprendre millor l’abast de la seva contribució. Seleccionar uns correctes KPIs ajudaran l’empresa a saber explicar millor la seva labor social.
Desafiaments i Obstacles de les Aliances ESG
Si bé les aliances ESG poden ser poderoses, enfronten desafiaments. L’alineació de valors entre empreses i organitzacions sense ànim de lucre pot ser complicada. A més, la gestió d’expectatives i la coordinació d’esforços poden ser desafiadors, especialment quan les metes ESG són ambicioses. També és important abordar els possibles conflictes d’interessos que podrien sorgir i garantir la transparència en les accions i resultats.
Com a conclusió, podríem indicar que les aliances en el tercer sector han demostrat ser una força poderosa per al canvi social, sobretot secundades pel compromís del sector empresarial a través de la incorporació de les pràctiques ESG en aquestes aliances, és una nova manera d’involucrar
al sector privat en la consecució d’objectius amb enfocament en impacte social, com són les missions de les entitats sense ànim de lucre. A mesura que el tercer sector i el sector privat continuen col·laborant en diverses formes, el potencial per a abordar desafiaments globals s’expandeix, creant un camí cap a un futur més sostenible i inclusiu per a tots.
Des de la Fundació Nous Cims i en concret des del programa Zing, col·laborem amb empreses que ens ajuden a desenvolupar el nostre projecte en totes les fases d’aquest, en l’acompanyament a joves que bequem, des de la fase de vocació fins a la incorporació laboral, posant el fermall d’or a l’excel·lència del treball que cadascun d’ells realitza, a partir del moment en què reben la beca fins que troben la seva primera oportunitat laboral.
Totes aquestes empreses desenvolupen la seva manera de contribuir al nostre programa, de diferents maneres, finançant beques, cedint espais, a través d’un voluntariat corporatiu, mitjançant mentoria o xerrades professionals, obrint-nos la seva borsa d’ocupació… Diferents maneres en les quals crear col·laboracions estratègiques i que ajudin a poder generar oportunitats a joves amb molt de talent i que fins ara ningú els ha pogut donar una ajuda perquè aconsegueixin desenvolupar-lo.
Bibliografia:
- Austin, J. (2003). El desafío de la colaboración. Cómo las organizaciones sin fines de lucro y las empresas comerciales alcanzan el éxito mediante alianzas estratégicas.
- Maria Iglesias & Ignasi Carreras (2012-13). La colaboración efectiva en las ONG. Alianzas estratégicas y redes. Programa ESADE-PwC de Liderazgo Social.
- Sira Abenoza · Ignasi Carreras · Maria Sureda (2014-15). Colaboraciones ONG y empresa que transforman la sociedad. Programa ESADE-PwC de Liderazgo Social.
- Miguel David Rojas López, Carolina Rincón López,Santiago Mesa León (2012-2014). Alianzas estratégicas: alternativas generadoras de valor.
- Javier Rueda & Alicia Rueda (2015). Pequeñas grandes empresas.
- Enrique Ogliastri (2003). Alianzas Cívicas y la Empresa Social: Una Introducción. Revista Latinoamericana de Administración.
- Alejandro Flores Castro (2011-2012). Empresa social basada en alianzas. El caso del mercado de saneamiento como modelo de cambio e innovación social.
- Barómetro del Tercer Sector de Acción Social en España 2022. Análisis de situación y estudio temático prospectivo. Plataforma de ONG de Acción Social.
- Informe España 2006. Colaboración entre empresas y ONGs: hacia una sociedad mejor estructurada. Fundación Encuentro.
- Benjamin A. Neville (2005). Corporate reputation, stakeholders and the social performance-financial performance relationship. (European Journal of Marketing)