Abraçant l'adolescència

ABRAÇANT L’ADOLESCÈNCIA

Pau Gomes, Director Àrea Benestar Emocional

Creatius, expressius, originals, imaginatius. Permetem-nos descobrir les fortaleses dels nostres adolescents. Són éssers vigorosos amb grans potencialitats que faran prosperar el nostre futur.

Sabies que els adolescents i joves representen la major generació de la història, amb més de 1800 milions de persones entre 10 i 24 anys a tot el món [1]?

L’adolescència és una etapa de gran vulnerabilitat on és habitual sofrir malestar emocional. Són moltes les situacions que influeixen: l’assetjament escolar, la falta d’adaptació social, el baix rendiment acadèmic, el mal ús de les xarxes socials i els videojocs, problemes de salut física, problemes familiars, financers, experiències passades traumàtiques com abús, negligència, violència o desastres naturals són factors de risc per a l’aparició de trastorns de salut mental [4].

Com a societat, és molt fàcil anomenar-los rebels, inconscients i irresponsables, immadurs, conflictius, perillosos, mal educats, fluixos, etc. No obstant això, totes aquestes etiquetes danyen la seva autoestima i la seva capacitat per a desenvolupar-se de manera saludable. Existeix la necessitat d’una major consciència, major educació i respecte a l’adolescència, a la seva salut mental i a la seva participació en les nostres comunitats. Millorem la comprensió de les fortaleses dels nostres adolescents.

Etapa culminant del desenvolupament

L’adolescència és un període especial i irrepetible que deixa empremta en les nostres vivències i records, amb moments d’entusiasme, alegries, frustracions o decepcions. Una etapa que vivim de manera intensa tant els adults que estem al seu voltant com ells o elles mateixes. És un moment de canvi, d’aprenentatges, de creixement cerebral, un moment de transició i desenvolupament adaptatiu vital: deixem de comportar-nos com a nens, per a adquirir els comportaments propis de l’adultesa. Hi ha una gran maduració en el cervell, que realitza noves connexions neuronals i elimina aquelles que deixen de ser útils [5]. Igual que durant els primers mil dies de vida del cervell del bebè, l’adolescència també és una fase crucial perquè les connexions neuronals facin de l’adolescent un individu independent, autònom i responsable. A més, el converteixen en una persona plenament desenvolupada i saludable a nivell emocional, personal i social, perquè s’integri a la seva comunitat. La naturalesa del cervell ens mostra com la part predilecta del cervell en la presa de decisions conscients (còrtex prefrontal) triga més a desenvolupar-se, no estant completament formada fins als 25 anys [6] [7]. Això ens ajuda a entendre per què els adolescents tendeixen a prendre decisions ràpides i impulsives, corrent riscos en cerca d’emocions fortes, moltes vegades influïdes pels seus amics i entorn. El cervell adolescent és molt sensible a la dopamina [8], és a dir, a tot allò que li doni una recompensa com el menjar, el sexe i la música, així com al reconeixement social. Aquesta resposta de dopamina és major als estímuls de recompensa en adolescents en comparació amb els adults. [9] I està directament relacionada amb la quantitat d’importants aprenentatges, patrons i comportaments que caracteritzen aquest període vital. I és aquí on l’adolescent té un potencial increïble, sempre que no sigui influït per les crítiques constants i negatives o les conductes destructives cap a la seva persona com les drogues, la violència o les autolesions.

És de summa importància que, en el camí de l’adolescència, els adults que els acompanyem establim uns límits comprensius amb les necessitats pròpies dels adolescents. L’autodisciplina, la responsabilitat, la paciència i la tolerància a la frustració necessàries per a la interacció amb els altres es veuran fomentades pels termes que acordem amb ells. Així els protegirem i els ajudarem a comprendre el que és segur i el que no ho és, en l’ús d’Internet o en el consum de drogues i alcohol. Fomentarem en els nostres adolescents la independència saludable en la seva presa de decisions responsables i necessàries per a la vida adulta. Sabem que els adolescents que creixen amb límits clars tenen una major autoestima i autocontrol, prenen decisions positives per a si mateixos i per als altres, i se senten segurs i confiats en la seva capacitat per a fer-ho [10] [11].

Si es proporciona un entorn de suport i oportunitats adequades, els adolescents poden desenvolupar el seu potencial creatiu, trobar la seva veu artística o expressiva i el seu pensament lateral (out of the box). Els floreixen la imaginació i l’experimentació, portant-los a nous descobriments i una infinitat d’avanços. Una etapa en la qual els adolescents van comprenent millor les emocions dels altres i a regular les seves pròpies emocions de manera més efectiva. Desenvolupen la seva identitat social i el seu sentit de pertinença a un grup. Aprenen habilitats socials importants, com saber demanar ajuda, la comunicació assertiva o la resolució de conflictes [12].

Experimenten amb diferents identitats i rols socials, la qual cosa els permet descobrir qui són i els qui volen ser en el futur. Són grans agents de canvi que ben encaminats amb energia i passió poden mobilitzar i ser poderosos en les seves comunitats. El moviment estudiantil Fridays for future per a reclamar l’acció contra el canvi climàtic és un clar exemple.

Molts avanços en l’art, la ciència i la tecnologia s’han aconseguit gràcies a la perspectiva innovadora dels nostres joves. Un adolescent de 15 anys, Jack Thomas Andraka[13], va inventar un sensor de paper que pot detectar el càncer de pàncrees, un dels més letals. Brittany Wenger va desenvolupar un algoritme d’aprenentatge automàtic que pot detectar el càncer de mama amb una precisió del 99% [14]. Anne Frank va escriure el seu diari als 13 anys. La perspectiva innovadora dels adolescents en la música ha portat a la creació de nous gèneres i estils de música, com el rock and roll, el hip hop o la música electrònica.

Permetem-nos descobrir les fortaleses dels nostres adolescents. Són éssers vigorosos amb grans potencialitats que faran prosperar el nostre futur.

Tots els adults que vivim aquesta intensitat, a vegades frenètica, però autèntica de l’adolescència, ja siguem familiars, mestres, professors, educadors, psicòlegs, pedagogs, etc. hem de connectar amb allò que ens afavoreix en acompanyar-los. Els adolescents, amb les seves opinions reactives i posicions crítiques, ens fan descobrir noves perspectives que moltes vegades no ens havíem plantejat, ensopits en les nostres zones de confort. Treballar amb adolescents significa manejar situacions en ocasions desafiadores, i això ens brinda l’oportunitat de treballar les nostres habilitats de resolució de problemes i de lideratge per a ser capaços d’inspirar i motivar. Ajudar els adolescents a desenvolupar les seves competències i aconseguir les seves metes, enriqueix les nostres habilitats d’ensenyament, mentoria, empatia i competències pedagògiques [15]. És una experiència molt gratificant quan construïm idees i projectes genuïns amb els nostres adolescents, també quan veiem l’impacte positiu de molts dels nostres consells i orientacions en el seu desenvolupament i ens fan partícips (a la seva manera) dels seus assoliments i èxits.

Estem preparats per a impulsar les potencialitats dels nostres adolescents?

Si ens deixem portar pel pessimisme que reflecteixen els mitjans de comunicació, el futur no és gens encoratjador. L’allau d’estadístiques sobre la deterioració de la salut emocional dels nostres joves manifesta el repte (accelerat per la pandèmia) que tenim com a societat en les problemàtiques de salut mental. Dolorosament, arribem tard per a molts i moltes. La situació descoratjadora que va succeir la setmana passada en Sallent [16] és la punta de l’iceberg d’un sistema del benestar i de l’atenció a les persones fragmentat i desintegrat. Un sistema de salut mental, social i educatiu que té molt recorregut per a millorar en la seva atenció i dotar de mitjans als seus professionals perquè puguem acompanyar a les persones d’una manera integrada, organitzada, eficient, resilient i empoderada.

Tenim un sistema reactiu dissenyat per a apagar focs. Construïm millor un sistema que ofereixi un entorn que no propiciï, encengui o avivi aquests focs. Perseverem per a tenir un entorn que apaivagui qualsevol petita espurna, evitant el sofriment per a les persones i els costos d’atenció clínica de les nostres arques públiques. Invertir en iniciatives de promoció de la salut mental i prevenció dels trastorns mentals és rendible a llarg termini, ja que pot generar estalvis significatius en els costos del sistema de salut, així com en l’economia en general [17]. Te un impacte directe en la qualitat de vida de les persones i redueixen el seu sofriment emocional.

Model per a la promoció del benestar emocional en la infància i l’adolescència

Hem de treballar conjuntament per a construir el model per a la promoció del benestar emocional i la prevenció de la salut mental de la nostra societat. És un camí d’altura de mires en el qual necessitem posar en el centre a les persones i acompanyar veritablement als professionals que les atenem.

Les escoles són un espai propici per a fomentar aquest entorn de promoció del benestar emocional, sense pretendre que sigui d’intervenció clínica i/o terapèutic. Els programes educatius sobre benestar emocional a les escoles i instituts han d’incloure capacitació per a mestres, professors, orientadors escolars, així com recursos educatius per als estudiants. És imprescindible promoure la resiliència en els nostres nens, nenes i adolescents; també de nosaltres com a adults, ja que el nostre exemple serà la millor fórmula perquè creixin en la resiliència [18] [19].

També perquè confiïn en nosaltres i sàpiguen que, demanant-nos ajuda, els podrem recolzar en les seves preocupacions o els seus malestars. El nostre model marcarà la diferència i serà la principal garantia de l’èxit en la nostra labor professional.

Les escoles d’infantil i primària són espais on integrar programes d’educació emocional i del benestar emocional dels nens i nenes. Els programes “Zones of Regulation”[20], “Positive Action”[21] [22], “The Incredible Years”[23], als EEUU ajuda els nens a reconèixer i regular les seves emocions, a través d’activitats interactives i jocs per al desenvolupament d’habilitats per a la vida i la resolució de problemes. Alguns d’aquests programes tenen un enfocament integral amb iniciatives per a famílies i professionals, i compten amb evidència empírica de l’efecte positiu d’aquestes intervencions.

El centre de Anna Freud [24] al Regne Unit compta amb un programa per a proporcionar als mestres i referents escolars les competències i el coneixement per a donar suport al benestar dels seus estudiants mitjançant formació i capacitació, recursos educatius i suport en línia. “Mindfulness in Schools”, també el Regne Unit s’enfoca a desenvolupar habilitats d’atenció, regulació emocional i reducció de l’estrès dels seus estudiants de totes les edats mitjançant tècniques de meditació i atenció plena [25]. “Youth Mental Health First Aid” a Austràlia i altres països fomenta habilitats d’escolta, empatia i resolució en els estudiants i professionals escolars, ensenyant-los com reconèixer i respondre a situacions quotidianes de salut mental en els altres. Ha demostrat ser efectiu i recomanable, cosa a tenir en compte en les polítiques públiques [26].

Tant aquestes iniciatives integrals com les més específiques, són exemples clars de programes d’educació en salut mental en el context educatiu que promouen el benestar emocional de nens, nenes, adolescents i joves. De la mateixa manera, han de complementar-se amb iniciatives que fomentin estils de vida saludables, com l’activitat física, l’alimentació adequada i el somni convenient.

Cal insistir que les escoles i els instituts són espais educatius i no poden ser llocs per a la intervenció clínica i/o terapèutica. S’ha demostrat que algunes intervencions a les escoles poden tenir efectes iatrogènics (és a dir, efectes nocius per a la salut, no desitjats i provocats per la intervenció). Una metaanàlisi d’intervencions de prevenció del bullying, van descobrir que, en algunes experiències, els estudiants que havien estat ensenyats amb habilitats de pensament pròpies de la teràpia cognitiu-conductual (CBT) van experimentar un increment en el seu malestar i sofriment més internalitzat, comparant-los amb el grup control [27]. D’aquí, que qualsevol intervenció en salut mental a les escoles ha de contemplar un pla per a aquells adolescents que mostrin efectes adversos. Són necessaris uns protocols definits i de derivació a recursos sanitaris per a donar el suport especialitzat i l’atenció clínica necessària als adolescents que el requereixin. Les escoles i els instituts són espais educatius per a l’aprenentatge i la promoció de les competències per a la resiliència i no per a la intervenció terapèutica.

Necessitem impulsar entorns multicanals i reals de suport per a les persones -són clars exemples tots els programes comunitaris i de voluntariat- perquè els adolescents se sentin connectats i secundats per la mateixa comunitat.

Els nostres instituts i centres de joventut han de proporcionar un ambient positiu, de suport i de seguretat on els joves puguin parlar sobre les seves experiències i sentir-se vinculats amb els seus parells, que poden entendre el que estan passant. “Teen talk”[28] al Regne Unit ofereixen grups de suport en línia i en persona per a joves que necessiten suport emocional. Aquest recurs va demostrar una reducció significativa en els símptomes de depressió i ansietat, en comparació amb els adolescents que no van rebre el suport de “Teen Talk”[29], ii van mantenir aquests beneficis a llarg termini, després de sis mesos d’haver completat el programa [30].

Els serveis d’orientació en línia i en persona poden proporcionar un recurs de suport per als adolescents podent parlar sobre els seus problemes i obtenir orientació i suport emocional. “Kids Help Phone”[31] al Canadà o la “Fundación Anar”[32] a Espanya són un exemple d’aquests serveis.

Les ciutats, els barris, les comunitats han de potenciar els espais segurs organitzats per entitats comunitàries, escoles, centres cívics i esportius i biblioteques. “Safe Spaces”[33] o “Safe Haven Café” [34] a Austràlia són un exemple clar d’ambients segurs que connecten joves i on aprenen les competències per a la resiliència i la vida. Aquesta iniciativa va demostrar millorar l’experiència d’atenció i de connexió amb la comunitat local i va reduir les consultes en el servei d’urgències de salut mental[35].

“Big Brothers Big Sisters”[36] als Estats Units és un programa de mentoria que aparella adolescents amb adults que tenen interessos similars o experiències compartides. Aquest mateix programa ha demostrat un efecte positiu en els joves participants, que van tenir millores significatives en les seves qualificacions escolars, les seves relacions amb els seus pares i companys, i la seva autoestima, en comparació amb els joves que no van participar en el programa [37]. Una iniciativa que millora la vida dels joves en situacions de risc i demostra que la relació de mentoria a llarg termini pot tenir un impacte positiu durador [38].

Les iniciatives que aborden els factors de risc per als problemes de salut mental com la violència, l’assetjament escolar, l’abús de substàncies, el suïcidi o la falta de suport familiar són efectives per a proporcionar recursos per als adolescents per a fer front a aquestes adversitats. “Bullying Prevention Program”[39], “ALERT Project”[40], “Signs of Suicide”[41], “YAM” o “Family Check-Up”[42] països anglosaxons són clars exemples de l’impacte positiu d’aquests programes específics per a abordar els factors de risc.

D’aquesta manera, s’aconseguirà l’enfortiment de la resiliència i la capacitat de recuperació dels adolescents, empoderant-los amb l’adquisició de competències d’afrontament efectives, una adequada construcció de xarxes de suport i el foment de l’autoestima i la confiança en si mateixos.

Sens dubte, quan un malestar o una problemàtica moderada o greu de salut mental apareix, les famílies, nens i adolescents precisen també d’un accés assequible als serveis de salut mental, basats en l’evidència, amb una resposta primerenca i no dilatada en el temps. Serà clau per a evitar l’agreujament i la cronificació d’aquestes problemàtiques i per a millorar el pronòstic a llarg termini [43] [44].

Benestar digital per als nostres nens, nenes, adolescents i joves

I en la nostra era digital, sabem que les noves tecnologies juguen un rol important en el benestar dels adolescents, tant pels riscos [45] com per les oportunitats [46] que ofereixen.

L’addicció als videojocs pot comportar un sofriment subjacent, problemes de somni, falta d’exercici i aïllament. Augmenta l’exposició a continguts inapropiats, com l’assetjament cibernètic, la violència o la pornografia. Les xarxes socials fomenten l’ansietat i depressió associades a la comparació social i a la pressió constant per a mantenir un cos i una vida perfecta i superficial. I contribueix a una desconnexió de la realitat, sense poder desenvolupar saludablement les competències emocionals i socials claus per a relacionar-se en persona, en físic. No hi ha dubte que els professionals hem de considerar aquests riscos en la nostra intervenció amb nens, nenes i adolescents.

No obstant això, les noves tecnologies ens brinden oportunitats per a la comunicació en línia amb amics i familiars en qualsevol lloc del món. Podem accedir a la informació i els coneixements de manera immediata, podent fomentar el nostre aprenentatge, innovació i creativitat. Com hem comentat anteriorment, existeixen plataformes de suport en línia, també grups de suport per a joves amb situacions de problemàtica de salut mental. A més, podem accedir a recursos, idees i eines per a millorar el nostre benestar.

Es tracta de conscienciar dels riscos i fomentar l’equilibri. Un equilibri difícil d’aconseguir per als nostres adolescents, ja que posseeixen un cervell sensible a la dopamina i a la cerca d’emocions. És clau ajudar-los a establir límits per a si mateixos, i també donar-los suport en el desenvolupament d’habilitats per a l’ús saludable de la tecnologia i per a garantir la seva seguretat en línia. A més, és primordial usar les eines digitals que ens brinda el moment per a treballar amb les nenes, nens, adolescents i joves, ja que tenen més impacte que algunes de les eines tradicionals.

Ens queda camí per recórrer, necessitem més estudis i experiències d’aprenentatge per a saber més, com a societat, quin és el benestar digital òptim que ens ensenyi l’equilibri saludable en l’ús de la tecnologia en la vida diària [47]. La gestió del temps en línia, l’ús conscient i responsable de les xarxes socials, la seguretat i privacitat, la prevenció del ciberassetjament i les addiccions són molts dels reptes en els quals hem de continuar investigant i treballant per a aconseguir el benestar digital.

Formació i capacitació per als mestres, professors, educadors i orientadors

Sens dubte, les professionals tenim un rol important en la promoció del Benestar Emocional dels nostres nens, nenes i adolescents en els diferents contextos en els quals es mouen. Necessitem dotar els currículums de les formacions universitàries i professionals amb més continguts en educació i acompanyament emocional. En una breu enquesta contestada per 126 educadors de Barcelona, només un terç revelava haver rebut aquest tipus de continguts, el 33% l’havien estudiat superficialment en alguna assignatura i el terç restant no l’havia rebut en cap moment de la seva formació. És imprescindible incorporar-los en les formacions reglades i és més necessari proporcionar capacitació contínua als professionals que ja estem en actiu en contacte amb nens i adolescents. És indispensable desenvolupar i implementar cursos presencials, cursos en línia, tallers pràctics i interactius amb temes específics, xerrades i conferències, supervisions clíniques i no clíniques, grups de discussió, així com l’accés a la lectura d’articles i llibres que ens actualitzin en les millors pràctiques. Els centres educatius i socials han de propiciar i reconèixer aquests espais de temps i lloc per a la capacitació i formació dels seus professionals. Així fomentarem el talent. Xavier Marcet ens recorda que “el millor talent és el que viu amb la humilitat d’aprendre sempre” [48] especialment aquells qui treballem amb adolescents. Així millorarem la qualitat d’atenció que brindem.

Prevenció del Burnout

El burnout és una situació freqüent en els nostres professionals socials i de l’educació, a causa de la naturalesa del treball i l’estrès que comporta [49]. Per a mitigar el burnout, els centres educatius i socials i nosaltres els professionals, hem de permetre’ns els espais per a la nostra autocura, dedicar temps per a cuidar de nosaltres mateixos, fer exercici regularment, dormir prou, tenir una dieta saludable i equilibrada i fer activitats per al nostre gaudiment i plaer. No portar treball a casa i establir horaris de treball raonables ajudaran a establir límits clars entre el nostre treball i la nostra vida personal. És bàsic comptar amb el suport d’amics, companys de treball i familiars per a les èpoques o les situacions més demandants o desgastant. Davant aquestes situacions, és humà acceptar que no podem donar resposta a tot, per la qual cosa una competència necessària com a professionals és la d’aprendre a delegar algunes de les tasques a altres membres de l’equip. Les coordinadores i persones de lideratge en els centres educatius i socials poden ajudar a prevenir el burnout fomentant un ambient de treball saludable i de suport. Com dèiem anteriorment, oferint capacitació i desenvolupament professional, reconeixent el treball ben fet, permetent els temps de descans regulars i la participació en activitats de reducció de l’estrès com la meditació, el ioga, la respiració profunda poden ajudar a prevenir el burnout [50]. És recomanable reconnectar amb l’essència d’aquell moment en què decidim treballar amb adolescents, aquest moment dona sentit a la nostra labor del dia a dia i ens serveix de guia per a enllaçar-nos amb el nostre propòsit.

Perquè no hi ha edat per a aprendre la resiliència, el cervell és més emmotllable en les primeres etapes de la vida, però qualsevol etapa és bona per a esculpir-lo amb obstinació, preparació i entrenament. És clau que continuem formant-nos per a perfeccionar les nostres competències d’acompanyament, d’ensenyament, de resolució de problemes, d’autocura. Fins al final de la vida, un cervell ben entrenat pot tenir la capacitat per a refer-se i renéixer després d’haver sofert qualsevol adversitat.

Mitjançant la capacitació i la cura, ens construïm com a professionals preparats per a ser models en el benestar emocional i resiliència.

Actualment, estem vivint un tsunami de notícies i estadístiques sobre l’agreujament de la salut mental de la població, especialment en la infantil i juvenil. Això pot ser generador de més preocupació i ansietat en la població. És cert que hi ha un increment de les complexitats i vulnerabilitats socioeconòmiques, de la medicalització de la societat, de la necessitat d’immediatesa, de la pèrdua de referents, de les taxes d’atur juvenil, del mal ús de les xarxes socials, entre altres. Però, també hi ha lloc per a l’esperança i l’optimisme sense caure en miratges.

Cada dia coneixem adolescents que dins del seu revoltim d’emocions van creixent i superant les adversitats del seu camí i transiten cap a l’adultesa amb garanties. Molts professionals dediquem molta energia per a ajudar les persones a bregar amb el seu malestar. I cada dia moltes persones superen la seva problemàtica de salut mental, millorant així el seu benestar. Si us plau, comuniquem-ho i difonguem-ho també.

Les escoles, els centres cívics, les biblioteques, les places i parcs, els centres esportius, el gran teixit associatiu i tota la comunitat conformen l’entorn de possibilitats per a la resiliència i la protecció de la salut mental dels nostres nens, nenes, adolescents i joves.

Quan vegem a un adolescent entristit per un esdeveniment vital advers, com a professionals, estarem preparats per a navegar i acompanyar-lo en el viatge per aquesta emoció, evitant que es quedi aïllat en el seu propi sofriment, i valori allò que li queda després d’aquesta situació vital negativa. Viktor Frankl, a partir de les seves vivències en el camp de concentració d’Auschwitz [51], ens va il·luminar quan deia que si no és a les teves mans canviar la situació que et produeix dolor, sempre pots triar l’actitud amb la qual l’enfrontes.

La veritat i indubtable és que els nostres adolescents són el futur i els necessitem, tant com ens necessiten ells a nosaltres. Si us plau, naveguem junts, tant en les baixes com en les altes ones de l’adolescència.

[1] Naciones Unidas. (2021). Informe del Estado de la Población Mundial 2021: Mi cuerpo es mío, mi vida es mía, la igualdad de género y los derechos corporales. Nueva York: Fondo de Población de las Naciones Unidas.

[2] Twenge, J. M., Haidt, J., Blake, A. B., McAllister, C., Lemon, H., & Le Roy, A. (2021). Worldwide increases in adolescent loneliness. Journal of adolescence, 93, 257-269.

[3] INFORME España 2022 / Cátedra José María Martín Patino de la Cultura del Encuentro ; [coordinación y edición Agustín Blanco, Antonio Chueca, José Antonio López-Ruiz y Sebastián Mora]. — Madrid : Universidad Pontificia Comillas, Cátedra J.M. Martín Patino, 2022.

[4] Merikangas, K. R., He, J. P., Burstein, M., Swanson, S. A., Avenevoli, S., Cui, L., … & Swendsen, J. (2010). Lifetime prevalence of mental disorders in US adolescents: results from the National Comorbidity Survey Replication–Adolescent Supplement (NCS-A). Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry, 49(10), 980-989.

[5] Bueno, D. (2022). El cervell de l’adolescent, Descobreix com els funciona per entendre’ls i acompañar-los. Penguin Random House Grupo Editorial.

[6] Giedd, J. N. (2004). Structural magnetic resonance imaging of the adolescent brain. Annals of the new york academy of sciences, 1021(1), 77-85.

[7] Blakemore, S. J. (2012). Development of the social brain in adolescence. Journal of the Royal Society of Medicine, 105(3), 111-116.

[8] Ernst, M., Pine, D. S., & Hardin, M. (2006). Triadic model of the neurobiology of motivated behavior in adolescence. Psychological medicine, 36(3), 299-312.

[9] Casey, B. J., Jones, R. M., Hare, T. A., & Cohen, J. D. (2010). The adolescent brain. Annals of the New York Academy of Sciences, 1124(1), 111-126.

[10] Steinberg, L., Lamborn, S. D., Darling, N., Mounts, N. S., & Dornbusch, S. M. (1994). Over‐time changes in adjustment and competence among adolescents from authoritative, authoritarian, indulgent, and neglectful families. Child development, 65(3), 754-770.

[11] Rogers, A. A., Padilla-Walker, L. M., McLean, R. D., & Hurst, J. L. (2020). Trajectories of perceived parental psychological control across adolescence and implications for the development of depressive and anxiety symptoms. Journal of youth and adolescence, 49, 136-149.

[12] Steinberg, L. (2005). Cognitive and affective development in adolescence. Trends in cognitive sciences, 9(2), 69-74.

[13] Jack Andraka. (2023, 16 de febrero). Wikipedia, La enciclopedia libre. Fecha de consulta: 18:51, febrero 24, 2023 desde https://es.wikipedia.org/w/index.php title=Jack_Andraka&oldid=149326006.

[14] Wikipedia contributors. (2022, November 7). Brittany Wenger. In Wikipedia, The Free Encyclopedia. Retrieved 18:54, February 24, 2023, from https://en.wikipedia.org/w/index.phptitle=Brittany_Wenger&oldid=1120547514

[15] Larson, R. W., Hansen, D. M., & Moneta, G. (2006). Differing profiles of developmental experiences across types of organized youth activities. Developmental psychology, 42(5), 849.

[16] Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. (25 de febrero de 2023). L’adolescent de Sallent revela a la carta de comiat que es qüestionava la identitat de gènere. CCMA. Recuperado el 25 de febrero de 2023 de https://www.ccma.cat/324/les-cartes-revelen-que-la-identitat-de-genere-va-ser-un-dels-detonants-del-suicidi-a-sallent/noticia/3214372/

[17] Knapp, M., McDaid, D., & Parsonage, M. (2011). Mental health promotion and mental illness prevention: The economic case.

[18] Denham, S. A., Bassett, H. H., & Wyatt, T. M. (2012). The socialization of emotional competence. En J. E. Maddux & J. P. Tangney (Eds.), Social psychological foundations of clinical psychology (pp. 497-515). The Guilford Press.

[19]   Masten, A. S., & Powell, J. L. (2003). A Resilience Framework for Research, Policy, and Practice. En S. S. Luthar (Ed.), Resilience and Vulnerability: Adaptation in the Context of Childhood Adversities (pp. 1-25). Cambridge University Press.

[20] Kuypers, L. M. (2011). The zones of regulation. Think Social Publishing, Incorporated.

[21] Positive Action Program. https://www.positiveaction.net/#Home consultado el 27 de febrero de 2023

[22] Duncan R, Washburn IJ, Lewis KM, Bavarian N, DuBois DL, Acock AC, Vuchinich S, Flay BR. Can Universal SEL Programs Benefit Universally? Effects of the Positive Action Program on Multiple Trajectories of Social-Emotional and Misconduct Behaviors. Prev Sci. 2017 Feb;18(2):214-224.

[23] The Incredible Years Program. https://incredibleyears.com/ consultado el 27 de febrero de 2023

[24] Schools in Mind. Anna Freud Center London. https://www.annafreud.org/schools-and-colleges/  consultado el 27 de febrero de 2023

[25] Vickery, C. E., & Dorjee, D. (2016). Mindfulness training in primary schools decreases negative affect and increases meta-cognition in children. Frontiers in psychology, 6, 2025.

[26] Hadlaczky, G., Hökby, S., Mkrtchian, A., Carli, V., & Wasserman, D. (2014). Mental Health First Aid is an effective public health intervention for improving knowledge, attitudes, and behaviour: A meta-analysis. International Review of Psychiatry, 26(4), 467-475.

[27] Guzman‐Holst, C., Zaneva, M., Chessell, C., Creswell, C., & Bowes, L. (2022). Research Review: Do antibullying interventions reduce internalizing symptoms? A systematic review, meta‐analysis, and meta‐regression exploring intervention components, moderators, and mechanisms. Journal of child psychology and psychiatry, 63(12), 1454-1465.

[28] TeenTalk. Counselling and suport for children and Young people. https://teentalk.org.uk/ consultado el 27 de febrero de 2023

[29] Stallard, P., Porter, J., Grist, R., & Skryabina, E. (2013). A randomised controlled trial of an internet-based cognitive behaviour therapy intervention for young people with anxiety disorders. Journal of Anxiety Disorders, 27(8), 829-836.

[30] Stallard, P., Skryabina, E., Taylor, G., Phillips, R., Daniels, H., Anderson, R., & Simpson, N. (2020). The long-term effectiveness of an internet-based intervention for adolescent anxiety: A 6-month follow-up pilot study. Behavioural and Cognitive Psychotherapy, 48(4), 398-405.

[31] Kids help Phone. https://kidshelpphone.ca/ consultado el 27 de febrero de 2023

[32] Fundación Anar https://www.anar.org/ consultado el 27 de febrero de 2023

[33] Safe Places for Children. Professional care, guaranteed outcomes. https://www.safeplaces.com.au/ consultado el 27 de febrero de 2023

[34] Life in Mind. Safe spaces. https://lifeinmind.org.au/safe-spaces consultado el 27 de febrero de 2023

[35] PricewaterhouseCoopers Consulting Australia. (2018) Economic impact of the Safe Haven Café Melbourne. Available from: https://www.thecentrehki.com.au/wp-content/uploads/2019/06/Safe-Haven-Cafe-Cost-Benefit-Analysis._FINAL.pdf consultado el 27 de febrero de 2023

[36] Big Brothers, Big Sisters of America: https://www.bbbs.org/ consultado el 27 de febrero de 2023

[37] Grossman, J. B., & Tierney, J. P. (1998). Does mentoring work? An impact study of the Big Brothers Big Sisters program. Evaluation Review, 22(3), 403-426.

[38] Grossman, J. B., Chan, C. S., Schwartz, S. E. O., & Rhodes, J. E. (2015). The long-term effects of mentoring relationship quality on academic functioning among vulnerable youth. American Journal of Community Psychology, 56(3-4), 47-59.

[39] The Family Check-Up – Center for Parents and Childrens. https://www.cpc.pitt.edu/intervention-models/the-family-check-up/ consultado el 27 de febrero de 2023

[40] Roberts, A. R. (2005). Crisis intervention handbook: Assessment, treatment, and research. Oxford University Press.

[41] McGorry, P. D., & Mei, C. (2018). Early intervention in youth mental health: progress and future directions. BMJ Ment Health, 21(4), 182-184.

[42] Violence Prevention. Technicals Packages. Center for Disease Control and Prevention (CDC) https://www.cdc.gov/violenceprevention/communicationresources/pub/technical-packages.html consultado el 27 de febrero de 2023

[43] Alert Project. https://www.projectalert.com/ consultado el 27 de febrero de 2023

[44] YAM – Youth Aware of Mental Health https://y-a-m.org consultado el 27 de febrero de 2023 y MindWise innovations. https://www.mindwise.org/college-services/ consultado el 27 de febrero de 2023

[45] Livingstone, S., Ólafsson, K., & Staksrud, E. (2013). Risky social networking practices among “underage” users: Lessons for evidence-based policy. Journal of Computer-Mediated Communication, 18(3), 303-320.

[46] Reid Chassiakos, Y. L., Radesky, J., Christakis, D., Moreno, M. A., Cross, C., Hill, D., … & Swanson, W. S. (2016). Children and adolescents and digital media. Pediatrics, 138(5).

[47] Monge Roffarello, A., & De Russis, L. (2019, May). The race towards digital wellbeing: Issues and opportunities. In Proceedings of the 2019 CHI conference on human factors in computing systems (pp. 1-14).

[48] Marcet, X. (2021), Crecer haciendo crecer. Plataforma Editorial.

[49] Maslach, C., & Leiter, M. P. (2016). Understanding the burnout experience: recent research and its implications for psychiatry. World psychiatry, 15(2), 103-111.

[50] Rupert, P. A., Miller, A. O., & Dorociak, K. E. (2015). Preventing burnout: What does the research tell us?. Professional Psychology: Research and Practice, 46(3), 168.

[51] Frankl, V. E. (1985) El hombre en busca del sentido (6ª ed.). Barcelona: Herder.