LA IMPORTÀNCIA D’INCLOURE LA MIRADA INTERSECCIONAL EN ELS PROJECTES DE MENTORIA SOCIAL
Meritxell Puértolas, tècnica de mentoria del Programa Zing, i Laura Prego, Project Manager del Progrma Zing.
Els contextos i territoris que habitem són diversos i pluriculturals. És fonamental promoure espais socials i educatius on totes les maneres de ser i estar en el món siguin valorades, reconeixent la riquesa i la importància de la diversitat global. Comprendre aquesta diversitat des d’un enfocament no reduccionista és essencial per a acompanyar a les persones de manera efectiva.
Treballar en el sector social o en contextos de vulnerabilitat implica també comprendre com operen els eixos d’opressió en la societat davant aquesta diversitat, entesa en relació amb conceptes com a identitat, diferència, ètnies, gènere, aspectes polítics, culturals, personals, socials i educatius, entre altres (Torres, 2001; Femenias, 2007).
Incloure la diversitat en el desenvolupament de programes d’acompanyament socioeducatiu requereix analitzar com s’articula de manera distinta en cada vida, comprenent la disparitat d’experiències basades en aquestes diferències i com aquestes poden generar opressions, sent imprescindible acostar-se a elles amb sensibilitat i comprensió.
Per a afrontar aquesta complexitat i, per tant, prendre consciència dels privilegis i opressions presents en la nostra societat, podem recórrer al concepte d’interseccionalitat, introduït per Kimberlé Crenshaw. Aquest enfocament permet entendre com diversos factors d’identitat, com el color de pell, l’origen familiar, la religió, el país de naixement o la situació administrativa, interactuen i s’entrellacen en contextos de poder i opressió.
La interseccionalitat ens convida a realitzar un exercici profund i gradual de consciència social, reconeixent que les desigualtats no actuen de manera aïllada, sinó que se superposen i reforcen mútuament, configurant les nostres posicions i oportunitats en la societat. Seguint les reflexions de pensadores com Angela Davis i Crenshaw, és necessari replantejar les nostres percepcions de justícia social per a abordar de manera efectiva les múltiples dimensions de la desigualtat. Integrar aquesta mirada interseccional en els projectes de mentoria social i en totes les intervencions socials és crucial per a desenvolupar intervencions més inclusives i equitatives, que veritablement responguin a les realitats i necessitats diverses de totes les persones a les quals acompanyem.
Per exemple, en considerar l’experiència d’un jove migrant afrodescendent, és possible reconèixer que pot enfrontar opressió basada a l’origen i color de pell (racisme), la seva edat (adultocentrisme) i el seu estatus migratori (si no disposa de permís de treball). No obstant això, també pot beneficiar-se d’uns certs privilegis pel seu gènere (en cas de ser home) o per la seva orientació sexual (en cas de ser heterosexual). Aquest reconeixement ens permetrà dissenyar intervencions que responguin a les necessitats específiques de cada individu, disminuint les generalitzacions i assegurant que totes les veus siguin escoltades i respectades.
Si apliquem aquesta mirada en els projectes de mentoria social, podrem observar que es converteix en una eina poderosa d’educació i intervenció comunitària per a promoure el respecte a la diversitat i trencar les bombolles socials. Permet que persones amb realitats i perfils diferents es trobin i comparteixin experiències, coneixements i valors. Incloure la perspectiva interseccional en aquests intercanvis no sols ens permet enfocar-nos en les identitats individuals de les persones que conformen l’acompanyament, sinó que també afavoreix la presa de consciència de com aquestes vivències i diferències s’entrellacen amb les estructures socials existents.
L’acompanyament i l’orientació en els projectes de mentoria han d’enfocar-se a proporcionar eines per a reconèixer i manejar la cultura hegemònica i les dinàmiques d’exclusió, donant visibilitat i espai a persones, cultures i identitats diverses, evitant que quedin anul·lades per aquelles més influents.
Això es tradueix en la creació d’espais segurs on les persones puguin compartir les seves històries i experiències sense por al judici. Generant vincles basats en l’escolta activa i en la comprensió mútua, fomentem el reconeixement de les diversitats i la construcció d’identitats permeables i obertes al diàleg.
A través de la mentoria social, aspirem a fomentar comunitats implicades i de cura, promovent l’intercanvi d’idees i creences, acostant-nos així a la cohesió social. Mentores i mentorades construeixen noves formes de relació, afavorint el sentiment de pertinença i la participació comunitària. Els projectes de mentoria treballen i acompanyen en el posicionament conscient en aquesta relació, fugint de la victimització, del paternalisme i rebutjant dinàmiques individualistes de culpabilització no mobilitzadora.
En conclusió, és important que no sols representem la diversitat i la realitat de les persones en la societat, sinó que anem més enllà. No hem de limitar-nos a crear accions que serveixin al sistema majoritari, sinó dissenyar intervencions situades i crítiques que abordin els mecanismes estructurals que generen desigualtat i exclusió social. A través de la mentoria social, pretenem promoure la justícia i la transformació comunitària, construint noves relacions, imaginaris i relats compartits.