MÉS QUE UN JOC: L’ESPORT COM A EINA DE DESENVOLUPAMENT INDIVIDUAL I INCLUSIÓ SOCIAL PER ALS JOVES EN SITUACIÓ DE VULNERABILITAT

Marina Caymari, Tècnica Zing Network.

La pràctica de l’esport, en qualsevol de les seves modalitats i nivells, és un element clau en el desenvolupament d’un adolescent, ja que a través del joc apareixen les emocions més profundes i es treballen algunes de les competències transversals més importants.

Si a aquest aprenentatge se li suma la participació en comunitat, l’esport es converteix en una eina d’inclusió social. Les relacions i vincles que es generen a través del joc tenen una repercussió en la manera de relacionar-se de l’adolescent amb la seva comunitat més pròxima, però també amb la resta de la societat.

Tal com recull la Unió Europea en la seva política sobre l’esport [1],“Not only is sport and physical activity a basis for personal, social and learning development, but it also motivates social inclusion and integration”.

Treballar les competències transversals a través de l’esport

Les competències transversals, com a capacitats que van més enllà del coneixement tècnic i acadèmic, es treballen dins i fora de les aules i des de perspectives molt diverses.

Aquestes capacitats, en les quals incloem el treball en equip, la responsabilitat, l’empatia, l’adaptabilitat al canvi o la disposició a l’aprenentatge, són essencials en la vida quotidiana, tant en l’àmbit personal com laboral.

Existeix una estreta relació entre aquestes competències i els valors fonamentals de l’esport, ja que aquest ofereix l’escenari ideal per a superar obstacles, gestionar les emocions i relacionar-se amb altres persones.

Com afirma Héctor Callizo, docent en la Fundació Pere Tarrés, a través de l’esport s’adquireixen “valors tan útils com el respecte, el treball en equip, l’empatia i l’esforç, entre altres, que poden servir als nens per a adaptar-se al món escolar i posteriorment al laboral” [2].

Exercici físic per al benestar emocional

El benefici que aporta l’esport en la nostra salut física és ben conegut. Però no podem deixar en segon pla el rol que juga l’activitat física en el benestar emocional de les persones, tan deteriorat entre els joves d’avui dia. A Catalunya, 1 de cada 7 joves experimenta un trastorn de salut mental [3].

D’aquesta manera, Wilfried Lemke, Assessor Especial del Secretari General de les Nacions Unides assegura que “l’exercici físic pot estimular una salut mental i un desenvolupament cognitiu positius”. I també posa de manifest que en diversos estudis “s’ha vinculat l’exercici a la millora de l’autoestima i la confiança en un mateix” [4].

Per contra, durant la pràctica d’un esport apareixen emocions i sensacions negatives com ara la frustració, la insatisfacció o l’enveja, que els adolescents han d’aprendre a controlar i gestionar. La forma en com els joves canalitzen aquestes emocions pot reflectir el benestar o malestar emocional d’aquests. I és aquí, quan la figura del professional adult que dinamitza l’activitat esportiva agafa la seva màxima rellevància, no sols per a detectar-lo, també per a acompanyar, ajudar i en el cas de ser necessari, derivar a un especialista.

La importància de construir programes esportius comunitaris

Quan l’esport treballa les competències transversals, actua com a canalitzador d’emocions, ofereix un espai pedagògic i fa partícips a diferents col·lectius de la comunitat, es converteix en una eina de desenvolupament individual i inclusió social. Però perquè això pugui succeir és imprescindible la figura d’un professional que ensenyi els valors fonamentals i guiï i acompanyi als joves en aquest camí.

Els programes esportius comunitaris són un exemple d’això. En aquest sentit, des de la Fundació Nous Cims i en el marc de ZING Programme, impulsem el projecte ZING Atletics. Un programa d’esports extraescolar en què els joves que han obtingut una beca ZING treballen les competències transversals, guanyen autoconeixement i interactuen amb altres joves de la comunitat practicant un esport d’equip setmanalment. Durant aquests 3 últims anys han passat pel programa més de 220 joves que l’han valorat amb un NPS mitjà del 78%. A més, els participants han demostrat i verbalitzat una millora en competències transversals com la comunicació, la disposició a l’aprenentatge o l’autoconeixement.

Oci educatiu i joves en risc d’exclusió social

Si bé encara queda camí per recórrer tant en igualtat com en inclusió de tots els col·lectius, l’energia i la il·lusió que es desprèn en practicar esport fa que aquest s’hagi convertit, a poc a poc, en un aliat de la inclusió social.

Formar part d’un equip esportiu amateur o professional permet als joves interactuar i compartir experiències amb companys d’altres col·lectius, fomentant així la tolerància que permetrà trencar amb els prejudicis i estereotips que poden derivar en una futura exclusió social.

Així, els programes esportius que van més enllà de fer exercici i competir per un premi, i que tenen uns objectius pedagògics darrere, es converteixen en oci educatiu.

Txus Morata García, doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, exposa la necessitat d’una educació 360 en la qual l’oci educatiu també sigui present. Expressa també que “l’àmbit de l’oci és un cohesionador de societats, de comunitats. És a dir, quan hi ha intervencions d’oci en un barri, també hi ha una repercussió de millora en la comunitat, perquè ha activat processos, dinàmiques i ha posat en marxa projectes intergeneracionals i interculturals” [5].

Centrant-nos en els joves en risc d’exclusió social, aquest oci educatiu els obre les portes a la comunitat, la seva ciutat i la societat i, per tant, els brinda l’espai i les eines que contribueixen a trencar amb l’exclusió social.

[1] European Comission – Sport policies https://sport.ec.europa.eu/policies/sport-and-society/social-inclusion

[2] El deporte para la inclusión social– Article d’Héctor Callizo https://www.peretarres.org/es/conocimiento/blog/el-deporte-para-la-inclusion-social

[3] Radiografia: La situació de la salut mental en el jovent – Estudi del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i la Federació de Salut Mental de Catalunya  https://cnjc.cat/ca/projecte/la-situacio-de-la-salut-mental-en-el-jovent

[4] El papel del deporte en la consecución de los Objetivos de Desarrollo Sostenible – Article de Wilfried Lemke https://www.un.org/es/chronicle/article/el-papel-del-deporte-en-la-consecucion-de-losobjetivos-de-desarrollo-sostenible

[5] Entrevista de Camila Zignago a Txus Morata García en La Diaria https://ladiaria.com.uy/educacion/articulo/2023/4/experiencias-de-ocio-educativo-segun-academica-espanola-las-infancias-y-adolescencias-que-las-transitan-mejoran-las-competencias-academicas-y-de-ocupabilidad/