L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL: DEL PROPÒSIT A L’ACCIÓ
Sofía Genta i Andrea Ortega, Project Manager i Tècnica de vocació.
“Ens van donar moltes xerrades sobre si volíem fer Batxillerat o un Cicle, i sobre haver de triar el que t’agradava. […] Però no et preguntaven personalment, què t’agrada? Quins són els teus entreteniments? […] Simplement veien les notes on destacaves i suposaven que anaves a fer això.”
Extracte d’entrevista a Bruno, estudiant de Batxillerat Artístic (Tarabini & Jacovkis, 2024).
AEP, un repte urgent
Quan parlem d’abandonament escolar prematur (AEP), sovint ens perdem entre xifres i estadístiques. No obstant això, darrere de cada percentatge hi ha històries com la de Bruno: joves que no troben el seu lloc en el sistema educatiu o que no reben l’acompanyament necessari per a prendre decisions informades sobre el seu futur.
L’abandonament escolar prematur persisteix com un dels principals reptes de les agendes contemporànies de política educativa, representant una preocupació central per al sistema educatiu català. Malgrat els avanços generals, Espanya continua en una situació preocupant, amb disparitats notables entre comunitats autònomes que oscil·len entre el 6,5% i el 19,2% (INE, 2024). Aquestes diferències evidencien la necessitat de solucions personalitzades i adaptades al context local, especialment per a aquells i aquelles joves en situació de vulnerabilitat educativa.
A Catalunya, el camí recorregut és significatiu: hem passat d’un 33,2% d’abandonament escolar en 2005 a un 14,8% en 2023 (IDESCAT, 2024). Aquesta millora, encara que notable, encara ens deixa lluny de l’objectiu del 9% establert per la Unió Europea per a 2030. Com assenyalen Tarabini i Jacovkis (2024), aquestes xifres amaguen realitats complexes i diverses que requereixen respostes igualment matisades i personalitzades.
L’orientació acadèmica i professional com a vector estratègic en l’educació secundària
Enfront d’aquest escenari, els centres educatius afronten el repte de desenvolupar estratègies d’orientació acadèmica i professional (OAP) que transcendeixin les intervencions puntuals. La realitat en molts centres mostra una orientació fragmentada, limitada a moments de transició i desconnectada del món professional. Com reflecteix el testimoniatge inicial de Bruno, necessitem superar el model de xerrades informatives per a construir un acompanyament més profund i personalitzat.
L’orientació educativa ha d’adaptar-se a cada etapa del desenvolupament de l’alumnat. En les etapes primerenques d’Infantil i Primària, el focus està en la prevenció i l’enfortiment de recursos personals, anticipant-se a possibles dificultats i assegurant transicions reeixides. En arribar a Secundària, sense abandonar aquesta labor preventiva, l’orientació acadèmica i professional cobra especial protagonisme, requerint un acompanyament continu i proactiu que transcendeixi les intervencions puntuals (Anaya, 2023). Aquest enfocament evolutiu i sostingut resulta fonamental per a reduir l’abandonament escolar prematur i assegurar que més joves trobin el seu lloc en el sistema educatiu.
Aquest enfocament està recolzat en el marc legal vigent. La LOMLOE (2021) reconeix l’orientació educativa i professional com un dret fonamental de l’alumnat. Aquest reconeixement no és merament declaratiu: la llei estableix l’orientació com una responsabilitat compartida entre docents, tutors i professionals de l’orientació, en col·laboració estreta amb les famílies.
La llei, vigent des de gener de 2021, se sustenta en tres pilars fonamentals: equitat, inclusió i excel·lència. Juntament amb la Llei orgànica 3/2022 d’Ordenació i Integració de la Formació Professional, s’introdueixen mesures significatives per a millorar l’accessibilitat i la igualtat d’oportunitats, flexibilitzant itineraris educatius i facilitant l’aprenentatge permanent.
El Govern de la Generalitat de Catalunya (2024), reconeixent aquesta necessitat, està desenvolupant un nou marc normatiu per a reforçar els serveis d’orientació educativa. El nou decret buscarà millorar l’orientació acadèmica i professional a través de cinc eixos d’acció fonamentals:
- Orientació personalitzada per a tot l’alumnat.
- Integració de l’orientació en el dia a dia escolar.
- Facilitació de les transicions educatives.
- Reducció del fracàs i abandó escolar.
- Optimització dels recursos destinats a l’orientació.
Amb un horitzó temporal fins al curs 2030-31 i una inversió prevista de més de 232 milions d’euros, aquest marc normatiu representa una oportunitat per a repensar i reorganitzar l’orientació educativa a Catalunya, establint per primer cop un procés continu que abasti totes les etapes educatives. El nou decret pot ser una bona oportunitat per a repensar i reorganitzar l’orientació educativa perquè es responguin les necessitats de les diferents etapes i transicions del conjunt de l’alumnat.
La importància d’una estratègia d’orientació en els centres d’educació secundària
Una estratègia d’orientació acadèmica i professional efectiva constitueix una eina fonamental per a facilitar la transició de l’alumnat cap a la vida laboral i prevenir l’abandonament escolar prematur. Els estudis de l’OCDE (2024) revelen que els i les joves que abandonen els estudis enfronten un major risc d’exclusió social, amb dificultats significatives per a obtenir i mantenir una ocupació, la qual cosa pot conduir a desavantatges socioeconòmics a llarg termini. Paradoxalment, aquesta situació afecta de manera més pronunciada als qui més necessiten el suport: els estudiants en situació de vulnerabilitat socioeconòmica són precisament els que troben majors barreres per a accedir a activitats d’orientació de qualitat, perpetuant així un cicle de desigualtat educativa que urgeix trencar.
L’adolescència, com a etapa de transformacions i decisions crucials, requereix un acompanyament que permeti als estudiants comprendre els seus interessos, habilitats i valors, vinculant-los amb les diferents opcions acadèmiques i professionals disponibles. Aquest acompanyament ha de fonamentar-se en una mirada holística que consideri la identitat, interessos, capacitats i context de l’alumnat, generant espais de reflexió i confiança des de l’afecte i l’empatia.
Llavors, quins són els elements clau per a una estratègia d’orientació efectiva?
El centre educatiu com un ecosistema orientador
L’orientació ha de formar part de l’ADN del centre educatiu, integrant-se en el Projecte Educatiu de Centre (PAC) i transcendint la responsabilitat exclusiva del departament d’orientació. Com argumenta Manel Merino (2020), l’èxit de l’orientació depèn de la creació d’un ecosistema on cada agent educatiu tingui un paper definit i significatiu en el procés orientador.
Lideratge i coordinació
L’equip directiu compleix un paper fonamental en establir l’orientació com a prioritat estratègica del centre, assignant els recursos necessaris i promovent una cultura que la recolzi activament. En aquest context, l’equip d’orientació actua com a catalitzador, coordinant les diferents accions i proporcionant l’assessorament necessari a l’equip docent per a una implementació efectiva de les estratègies d’orientació.
Xarxa de col·laboració i suport
La creació d’una xarxa de treball sòlida implica el desenvolupament de col·laboracions sistemàtiques amb les famílies, que aporten un coneixement clau sobre l’alumnat. Aquesta xarxa s’estén cap al teixit empresarial local i les organitzacions comunitàries, establint canals de comunicació efectius que enriqueixen el procés orientador. La recerca actual demostra que aquestes connexions són fonamentals per a proporcionar a l’alumnat una visió realista i actualitzada de les seves opcions.
Apoderament de l’alumnat
El procés d’orientació ha de situar a l’estudiant com a protagonista actiu del seu propi desenvolupament. Aquest apoderament requereix proporcionar eines específiques per a l’autoexploració i la presa de decisions informades. Els estudiants necessiten espais i oportunitats per a reflexionar sobre els seus interessos, desenvolupar les seves habilitats i planificar el seu futur amb autonomia i confiança.
Avaluació i millora contínua
El seguiment i l’avaluació de l’estratègia d’orientació ha de realitzar-se de manera sistemàtica, establint indicadors clars que permetin mesurar el seu impacte real. Aquest procés avaluatiu ha d’involucrar a tots els agents implicats, des del professorat fins a l’alumnat i les seves famílies, permetent realitzar ajustos basats en evidències concretes. La recopilació de dades i la seva anàlisi regular permeten identificar àrees de millora i adaptar les estratègies segons les necessitats canviants de la comunitat educativa.
Desafiaments en la seva implementació des d’una mirada crítica i constructiva
La implementació d’una estratègia efectiva d’orientació en els centres educatius enfronta diversos desafiaments que requereixen una anàlisi profunda. Aquests reptes no són merament operatius, sinó que reflecteixen tensions més profundes en el nostre sistema educatiu.
La bretxa entre recursos i necessitats
El primer desafiament significatiu radica en la limitació de recursos humans i materials. Els departaments d’orientació es troben sovint desbordats, amb ràtios d’atenció que dificulten proporcionar l’acompanyament personalitzat que cada estudiant necessita. Aquesta situació no sols afecta a la qualitat de l’orientació, sinó que pot perpetuar desigualtats existents en el sistema educatiu.
La formació docent
L’orientació efectiva requereix un professorat capacitat i compromès, sent especialment crucial en el cas dels i les docents que assumeixen funcions tutorials. Amb freqüència, aquests professionals es troben gestionant tutories sense els recursos ni la preparació necessària per a oferir un acompanyament de qualitat. Aquesta manca formativa, que va més enllà d’aspectes tècnics i inclou competències socioemocionals, pot resultar en intervencions fragmentades que no responen a les necessitats reals de l’alumnat en moments crítics de la seva trajectòria educativa.
La resistència al canvi
Un dels obstacles més subtils, però persistents, és la resistència al canvi dins de la cultura escolar tradicional. Molts centres d’educació secundària mantenen un enfocament predominantment acadèmic, relegant l’orientació professional i el desenvolupament de competències transversals a un segon pla. Aquesta inèrcia institucional, dificulta la implementació d’enfocaments més holístics i adaptats a les necessitats actuals de l’alumnat.
El desafiament d’una coordinació efectiva
L’orientació efectiva requereix d’accions conjuntes entre múltiples agents: docents, equips d’orientació, famílies i actors externs. L’absència de canals de comunicació fluids i protocols de coordinació clars pot resultar en intervencions desarticulades i missatges contradictoris per a l’alumnat. Aquest desafiament, requereix no sols estructures organitzatives adequades, sinó també un canvi en la cultura de col·laboració dins dels centres educatius.
De la reflexió a l’acció
Tornem al testimoniatge de Bruno amb el qual iniciem aquest article. La seva experiència ens recorda que l’orientació acadèmica i professional no és simplement una eina més en el nostre sistema educatiu: és un element fonamental per a prevenir l’abandó escolar prematur i assegurar que cada jove pugui desenvolupar el seu propòsit clar i un sentit d’autoeficàcia per a continuar la seva trajectòria educativa o laboral.
És essencial establir un marc compartit d’orientació que defineixi clarament els objectius, metodologies i rols dels diferents agents implicats. Aquest marc ha de promoure la coherència entre les diferents estratègies i accions implementades, assegurant que tots els esforços estiguin alineats cap a un objectiu comú.
La construcció d’aquest marc compartit requereix el compromís actiu de tots els actors: des dels equips directius que han de liderar el canvi, fins al professorat que ha d’integrar l’orientació en la seva pràctica diària, passant per les famílies i els agents externs que enriqueixen el procés amb els seus diferents perspectives i recursos.
Les administracions educatives tenen un paper crucial a proporcionar els recursos necessaris i establir les condicions que permetin desenvolupar estratègies efectives d’orientació. Això inclou la dotació de personal especialitzat, la formació contínua del professorat i l’establiment d’estructures de coordinació efectives.
L’orientació educativa representa una inversió estratègica en el nostre sistema educatiu. Cada centre té el potencial de convertir-se en un espai on els i les joves puguin explorar qui són, què volen fer amb el seu futur i com poden aconseguir-lo. Aquest objectiu requereix l’esforç coordinat de tota la comunitat educativa, treballant de manera col·laborativa per a donar suport a les iniciatives d’orientació i acompanyament.
És moment de transformar les bones intencions en pràctiques efectives, de consolidar un sistema educatiu que veritablement secundi i acompanyi a cada estudiant en la seva trajectòria. Un sistema on cada jove pugui descobrir el seu propòsit i explorar els seus interessos vocacionals amb confiança. On la presa de decisions sobre el futur educatiu i professional no estigui condicionada per barreres socioeconòmiques, sinó impulsada per les aspiracions i el potencial de cada estudiant. Només així construirem un sistema educatiu veritablement equitatiu, on l’orientació actuï com a pont cap a les oportunitats que cada jove mereix.
Referències:
Aina Tarabini i Judith Jacovkis. (2023). Zero Abandonament. Perduts pel camí: desigualtats en les transicions educatives després de l’ESO.
Anaya Educación. (2023). La orientación educativa, principio fundamental de inclusión y calidad. Recuperado de
https://www.anayaeducacion.es/actualidad/formacion/la-orientacion-principio-fundamental-de-inclusion-y-calidad
El Problema – L’AEP A CATALUNYA. (2023). Plataforma Zero Abandonament. Fundació Bofill. Recuperado de https://www.zeroabandonament.cat/el-problema/
Institut d’Estadística de Catalunya. (2024). Abandonament prematur dels estudis. Catalunya, Espanya i Unió Europea-27. 2005–2023. Recuperado de https://www.idescat.cat/indicadors/?id=ue&n=10101
Instituto Nacional de Estadística. (2024). Abandono educativo temprano de la población de 18 a 24 años por CCAA y periodo. Recuperado de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?path=/t00/ICV/dim4/l0/&file=41401.px#_tabs-mapa
Manel Merino i Valencia. (2020). L’ orientació educativa, eix vertebrador del PEC de l’Institut Torre Roja (Viladecans). Recuperado de https://ambitsaaf.cat/article/view/2117
Marius Martínez. El profesor aliado de la orientación. Recuperado de https://www.fundacionbertelsmann.org/wp-content/uploads/2022/06/Guia_OPC_Profesor_Orientador-1.pdf
OECD. (2023). Propuestas para un plan de acción para reducir el abandono escolar temprano en España (No. 71). OECD Publishing. https://doi.org/10.1787/9bc3285d-es
OECD. (2024). Challenging Social Inequality Through Career Guidance. Recuperado de https://www.oecd-ilibrary.org/education/challenging-social-inequality-through-career-guidance_619667e2-en
UNESCO, Comisión Europea, OCDE, OIT, Fundación Europea para la Formación, & CEDEFOP. (2021). Invertir en la orientación profesional (Edición revisada 2021). Recuperado de https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000378215_spa
UNIR Revista. (2021). El Plan de Orientación Académica y Profesional (POAP): claves e importancia en un centro educativo. https://www.unir.net/revista/educacion/plan-orientacion-academica-profesional-poap/
Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, de modificación de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, BOE núm. 340, de 30 de diciembre de 2020.
Nota de premsa “El Govern ultima el Decret d’orientació educativa” (2024). Recuperado de
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/630662/govern-ultima-decret-dorientacio-educativa